Equip de la BD4: Germinal, Laia, Guida, Dani (dempeus), Cari i Sara.
Pep Valenzuela
Només dones, en els grups de lectura d’adults de la biblioteca del Districte 4, BD4. Cap home entre un total de més de cinquanta participants. «És curiós, això passa arreu. Sí, crec que hi ha un problema», afirma la Cari Martín, coneixedora d’aquest fenomen, des que fa quinze anys treballa en les biblioteques de Terrassa, tres en aquesta. Un problema evident per al conjunt de responsables de biblioteques a la ciutat i, més enllà de la ciutat, de les biblioteques; de fet, fora del futbol i els espais històricament més masculins i masculinitzats, arreu.
Una situació que interpel·la sobre els rols de gènere a la societat, més enllà de les violències i els feminicidis que, el que és pitjor, amb tota la seva cruesa són, potser i segurament, només la punta de l’iceberg. «Em sembla que les dones aprofitem més els recursos, ens relacionem millor», afegeix, i comenta la diferència amb infants i joves: «En els clubs infantils sí que hi ha paritat, cap problema, venen amb les famílies, el problema potser és en el moment de créixer. Un problema generacional? Potser amb les noves generacions, segurament, serà diferent».
Les biblioteques es distribueixen fons especialitzats als quals dediquen activitats en la programació i grups de lectura
Des de les biblioteques, sens dubte, es treballa per això, «per un futur i també present millors», així ho diu la Cari i ratifica i posa en evidència el quadre d’activitats de les mateixes i, concretament, aquesta BD4, enclavada en la cruïlla dels barris de La Maurina, Ca n’Aurell, La Congullada i el Roc Blanc. Més apartats queden Vista Alegre, Can Palet de Vista Alegre i les Martines, però també barris del districte, un dels més extensos i poblats, amb 40.000 habitants.
Inaugurada el 23 d’abril del 2007, queda a tocar del centre cívic Maria Aurèlia Capmany, però queda com mig amagada, «té poca visibilitat, no és un lloc de pas, i és un dels nostres handicaps», assegura la Cari, directora de la mateixa. «Costa portar gent, molta gent del districte no sap encara que té biblioteca, hem de fer esforços, però bé, hem aconseguit atreure gent».
Efectivament, bastanta gent, així ho mostren les dades. Espai de trobada comunitari, pel foment de la lectura i la cultura i la informació en general, que són horitzons bàsics del treball de les biblioteques. A més, aquesta s’ha especialitzat en novel·la històrica, música i sèries de TV, sense deixar d’atendre altres àmbits i posant molta atenció també en els joves, com mostra l’èxit de la Filoteca, i les activitats intergeneracionals, tot participant molt activament en el programa Sempre Acompanyades, d’atenció a la solitud no volguda.
Les biblioteques de la ciutat es distribueixen fons especialitzats als que s’hi dediquen amb especial atenció. De novel·la històrica, a més dels llibres, hi ha un club de lectura, animat per la pròpia Cari, que es troba un divendres al mes, amb 18 lectores aquest curs. Ara llegeixen Les veus del Liceu, de Xúlio Ricardo Trigo; i en aquesta nau del temps han viatjat també pel califat de Còrdova, amb un llibre de Jesús Sánchez, i també pel país del vikings, entre altres.
Novel·la històrica, matisa la Cari, és una obra de ficció que, però, està situada en un període històric amb personatges i situacions no fictícies, molt ben documentades normalment. Pot ser també ucronia, o sigui creació d’històries a partir de fets reals. Aquest club funciona des del 2017, amb molt d’èxit des d’aquella primera prova pilot, «es va omplir de seguida, va ser una acollida històrica», comenta fent broma.
L’especialització en música, i concretament òpera, sorgí de forma imprevista. «Cal aprofitar l’expertesa i coneixement de la gent de l’equip», considera la Cari, «i n’hi ha molta». En aquest cas, en David Arredondo, el bibliotecari, canta al cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell i coneix molt bé aquest món. De la primera conversa va sortir un cicle divulgatiu, es diu Òpera 4, que va funcionar molt bé, més de 20 persones al primer grup, i ja van tres anys.
Un divendres al mes es fan activitats per conèixer el món operístic, amb sessions per a clàssics, com La Traviata, presentades per experts. Tenen conveni amb Amics de l’Òpera de Sabadell i amb El Liceu de Barcelona, on ja han vist Romeo i Julieta i altres òperes a preus especials.
Una altra activitat que ara dona inici és el cicle Música a l’Abast, per adults, sobre el llenguatge musical, el so, els instruments, la relació entre música i art, entre música i literatura. Amb 18 persones inscrites en tancar aquesta edició de Malarrassa, el cicle comença el 10 de març, dirigit per Miquel Garcia Clapé, director de cors i professor al Conservatori de Terrassa. També es fa a la biblioteca una de les sessions del cicle Sons Clàssics de l’Ajuntament.
El cicle Serieadictes és el dedicat a l’altra especialitat de la BD4, les sèries de TV. Hi ha un fons amb totes les novetats editades en DVD. A més d’informació sobre el tema, un dijous al mes es dedica a activitats sobre les sèries i temes relacionats: les dones a les series, sèries de tota la vida, de policies, de grans personatges de la història… De vegades amb experts i, fins i tot sorpreses, com quan recentment participà l’actriu Mariona Ribas, que es va donar a conèixer amb El cor de la ciutat.
Diàlegs intergeneracionals, contra la solitud no volguda
La participació de la BD4 en el programa Sempre Acompanyats, de prevenció de problemes soledat no volguda, s’ha materialitzat en una proposta dita Diàlegs en comunitat, on participen alumnes de diferents instituts i escoles del Districte i persones dels grups que hi col·laboren amb el programa, impulsat per la Creu Roja i amb suport de l’Obra Social de la Caixa. Es fan accions interculturals per a tota la comunitat sobre l’envelliment i els seus mites, amb taules rodones, lectures de llibres, cinefòrums, teatre i altres activitats. A la lectura i diàleg sobre el llibre Duna, de Muriel Villanueva, que hi va participar, van assistir més de 60 persones, gent de totes les edats.
La D4 participa també al projecte Aula de cinema, de la Xarxa biblioteques de la Diputació i l’Escac, per difondre la cultura cinematogràfica. Al temps, també es fa formació en alfabetització digital, introducció internet i informàtica; així com cursets de català. Els espais de la biblioteca acullen també alumnat amb necessitat de suport i orientació escolar o per fer els deures. Compta també amb una educadora responsable de l’Espai+16 d’orientació laboral per a joves de més de 16 anys.
Tot plegat, una agenda d’activisme cultural i social que no seria possible sense el concurs, «molt important», emfatitza la Cari, «d’un equip de 6 persones, molt motivat, cohesionat, preparat, potent, fantàstic», 4 dones i 2 homes, «que fem de tot i més enllà». Perquè, afegeix, «això no és un magatzem i servei de préstec només, la gent que hi som, normalment, hi creiem molt en aquesta tasca com a referent de la cultura i social».
La D4 participa també al projecte Aula de cinema, de la Xarxa biblioteques de la Diputació i l’Escac, per difondre la cultura cinematogràfica. Al temps, també es fa formació en alfabetització digital, introducció internet i informàtica; així com cursets de català. Els espais de la biblioteca acullen també alumnat amb necessitat de suport i orientació escolar o per fer els deures. Compta també amb una educadora responsable de l’Espai+16 d’orientació laboral per a joves de més de 16 anys.
Tot plegat, una agenda d’activisme cultural i social que no seria possible sense el concurs, «molt important», emfatitza la Cari, «d’un equip de 6 persones, molt motivat, cohesionat, preparat, potent, fantàstic», 4 dones i 2 homes, «que fem de tot i més enllà». Perquè, afegeix, «això no és un magatzem i servei de préstec només, la gent que hi som, normalment, hi creiem molt en aquesta tasca com a referent de la cultura i social».
La lectura no té edat
A la BD4 hi ha actualment sis clubs de lectura, tres d’infantils i tres per adults. Els grups funcionen tot l’any, amb el curs escolar, de setembre a juny, el temps d’inscripció és coincident. Els infantils es diuen Tastalletres (de 1r i 2r de primària), Mengemuts (3r i 4r) i Deboralletres (5è i 6è).
Hi ha també els projectes per a famílies, com són el Nascuts per llegir, per infants de 0-3 anys amb fons especial; Llegir per a créixer, infants entre 3-6 anys, amb hores de contacontes, tallers i activitats musicals. Per infants a partir de 6 anys, amb menys presència de famílies, Aventura de llegir, fins als 13.
Els clubs de lectura per adults són: Bagul de llibres, Taller de lectura i Club de lectura de novel·la històrica. En el primer es llegeixen títols de narrativa en general i poesia, sobre els quals es parla sense guió previ, a partir de les impressions de cada persona. Els darrers títols han estat: Un vespre al paradís, de Lucia Berlin, i Algú com tu, de Xavier Bosch. Un llibre i una trobada mensual en què, de vegades, ha participat l’autora del llibre, com va ser el cas de Joan Margarit, que presentà Casa de la misericòrdia, davant de més de 100 persones, el passat 2 de desembre.
Joan Margarit en una conferència a la BD4. Foto: Daniel Arredondo
El Taller de lectura, dinamitzat per la professora de Literatura Fina Ginesta, es troba cada dos mesos i es dedica més a fer una anàlisi crítica dels textos.
En tots els casos hi ha només un grup, amb un límit de 15 persones, per poder-hi participar bé, el que implica que hi ha també llista d’espera. La Cari explica que, si fos per gent, podrien funcionar més grups, però que la biblioteca no té recursos mínims suficients per ampliar la proposta, «certament, necessitem més personal», subratlla.
En aquest marc, l’adolescència rep una atenció especial, «la joventut, de 13 endavant, és un grup molt difícil a biblioteques en general», informa la Cari, coneixedora del cas també des de la perspectiva de mare, «és un moment en què desapareixen; i dels comentaris entre professionals hi ha consens que és moment de canvi i quan trenquen amb tot el d’abans». Tot i així, van crear un club de lectura juvenil, «perquè hi ha continuïtat dels que han fet lectures abans». Així, lectures com Noel et busca, d’Àngel Burgas, i Una llàgrima, un somriure, de Luna Al-Mousli, sobre la qüestió de les persones refugiades, han anat molt bé. Ara començaran un clàssic, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.
I com tantes vegades a la vida, a partir d’un cas particular, nasqué el Cafè Literari, també per joves. Una trobada mensual, dissabte matí, sense guió previ, per parlar de llibres i d’allò que els interessi. La biblioteca garanteix cafè i pastes, així com la participació de l’Asun Herrero, professora de Literatura de l’IES Can Roca, per ajudar en el que calgui. Per fer-se una idea, en tot cas, es pot parlar d’algun llibre, de la literatura russa i de problemes actuals, més o menys barrejat, tot depèn, però en un espai propi, de vegades sense orientadora o suport. L’última conversa va ser sobre el dia de la dona, llibres escrits per dones i igualtat de gènere… l’Asun prepara bibliografia i endavant.
La Filoteca mereix menció especial. Són tallers filosòfics a partir d’una obra literària, en col·laboració amb Adhoc Vallès Occidental, un col·lectiu de professors de filosofia. Oberta a alumnat de tota la ciutat, un grup prepara les sessions i lectures, les sessions són obertes. La darrera, el 6 de febrer, amb 93 persones, quasi no s’hi cabia a la sala. Era el llibre Això és un home, de Primo Levi. Va ser, sobretot, alumnat dels IES Terrassa i Can Roca.
Deixa un comentari