TigoMigo ens ofereix la possibilitat de fer un exercici molt recomanable però poc habitual en el nostre frenètic dia a dia: reflexionar a partir de l’observació d’uns objectes, en aquest cas, diversos collages.
Tres artistes que s’expressen amb aquesta tècnica, que tenen estils molt diferents i que ofereixen cada un pel seu compte una reflexió concreta, es mostren de forma molt coherent i entenedora en aquesta exposició col·lectiva: Generació Satèl·lit. Així doncs, tots tres des del collage i cadascun mantenint el seu estil, aconsegueixen en conjunt una reflexió sobre com les icones, les imatges i els mites ajuden a crear una identitat col·lectiva que és indiscutiblement part de la identitat de cada individu.
Foto: cedida per TigoMigo
Albert Roca, és el més gran de tots tres, acaba de fer els 49 anys. La seva edat no és anecdòtica en aquest cas perquè les figures que per a ell han esdevingut mites o icones i els medis que li van donar a conèixer no són els propis dels joves d’avui. Els seus mites són personatges de la tele, la música i el cinema dels anys 50 i 60. El Mazinguer, icones de la caixa tonta o l’Steve McQuen de la sèrie Icones del cine, seran irreconeixibles per la majoria dels joves i/o creadors/cercadors de mites actuals. Potser la figura més transversal, també ho és la música, seria la de la David Bowie, representada en Transgressors musicals, més enllà de la música.
Foto: LM
Foto: Cedida per TigoMigo
Eva Jolis, és la dona del grup i exerceix com a tal perquè la seva reflexió pot esdevenir reivindicació. Parla dels diferents estereotips d’home i dona i d’allò que és propi de cada gènere. La seva reflexió esdevé homenatge a les dones i també als homes que en els anys 50 reivindicaven altres papers, fora dels típics d’esposa, mare i “florero”, per a les dones com un pas imprescindible per aconseguir una societat més igualitàri . La sèrie Las labores del hogar pren com a suports dels seus acurats collages d’imatges femenines d’aquella època juntament amb 6 plats i 6 ampolles pintats de blanc. També sobre fons blanc són les 12 peces de la sèrie Amb el terrat ben moblat. Aquí veiem els homes i dones actuals en els quals els rols femenins i masculins estan compartits i que van aconseguint, poc a poc, aquesta societat més justa per a ells i per a elles. Les 24 peces mostren un petit brodat, un signe identitari de l’artista que afegeix més delicadesa al seu acurat estil.
Fotos: LM
Imanol Buisán ens ensenya els seus collages en diversos estils i suports. A la sèrie Calendaris de butxaca enganxa els típics calendaris amb les seves fotos passades de moda sobre imatges publicitàries i a Objectes crea les seves obres sobre blocs de fustes tot enganxant una cinta de vídeo, un joc de game boy i una cinta de casset. Què passa? Ha transformat l’ús d’aquests objectes fora de servei, fa que no ens els mirem com solíem fer-ho.
La construcció des de la destrucció… és una de les característiques de molts collages i els dos collages calidoscopis amb les imatges de Lorca i Dalí fusionades en una obra i les de Falete i Anthony Hegarty en una altra són obres noves fetes de les imatges retallades dels quatre mites. Ens obliguen a fer-nos pensar com en les nostres persones tot acaba confluint i com, nosaltres com a individus som fruit de tot el que anem copsant. Si tots els que formem part d’una mateixa generació observem, païm i vivim amb uns mateixos referents, segur que la nostra personalitat serà, en part, fruit d’aquesta vivència col·lectiva.
Fotos: LM
Exposició fins al 26 de març.
Tallers associats a l’exposició amb Imanol Buisán:
Animalari. 12 de març de 10:30 a 13:30h.
Geometria i collage. 12 de març de 16 a 19h.
Deixa un comentari