Bona mostra del feminisme actiu que es viu darrerament a la ciutat és la irrupció de col·lectius, protagonitzats sobretot per dones, que donen empenta a la lluita feminista en totes les seves vessants. I que porten per bandera la reivindicació d’una societat més igualitària entre sexes, i el convenciment que vivim en una societat capitalista i patriarcal a la qual cal combatre.
Encara que ja porta un temps d’activitat, el col·lectiu La Guerrilla dels Cossos es presentava el passat dimarts, a la seu dels Amics de les Arts. Les integrants del col·lectiu porten juntes des del 2013, quan van coincidir en el curs ‘Quant pot un cos col·lectiu’, organitzat per la llibreria Synusia. L’afinitat mantinguda des de llavors permeté que el 2014 decidiren esdevenir un col·lectiu de debat (“ens organitzem i debatem tot de forma assembleària”) i que vol denunciar, formar-se i aprendre a desobeir. Tot plegat per què “creuen que el cos és digne de ser estimat i té el dret de ser lliure”.
La Guerrilla dels Cossos és un col·lectiu feminista, que lluita contra l’heteropatriarcat imperant, a través de la formació, el debat i les accions de denúncia creatives. Van voler, però, començar la seva presentació demanant al nombrós públic assistent als Amics que escriguessin la imatge que el nom de Guerrilla els transmetia. Entre les respostes, gènere, cossos que lluiten, reivindicació, respecte, dret al propi cos, estima, revolta, noies… Al respecte d’això matisaren: “no ens considerem només un grup de dones, encara que cap noi ha militat mai al grup”, reconeixia la Júlia, una de les integrants de la Guerrilla. Amb el nom de cossos volen fugir del binarisme, a banda que “tenim una visió interseccional: per a nosaltres no és el mateix, per exemple, una dona blanca de classe benestant, que una dona negra de classe baixa amb diversitat funcional”, afirmava l’Eivi, una altra de les promotores del grup.
“Ens adonem que el cos de la dona és quelcom molt desconegut. Les mateixes dones no coneixem el nostre cos”.
En aquest curt però intens temps de vida, han estat un grup actiu i que mira de fer xarxa amb altres moviments locals. Han estat prou significatives les seves accions creatives de denúncia, com quan entraven en grans botigues de roba de moda de la ciutat, i introduïen flyers dins de peces de roba, “per conscienciar a les noies joves de la pressió estètica”, i de les talles massa petites que sovint els pretenen imposar.
Més èxit encara va tenir èxit la campanya ‘Trenca amb la teva Barbie’, “una nina que representa clarament un model de cos irreal”, afirmava l’Eivi, “i que també ens servia per fer arribar la pressió estètica als més petits”, quan estripaven sense contemplació i amb joia parts d’una nina. En aquesta línia activa i de col·laboració, van participar també, entre d’altres, a la Vaga de Totes organitzada a Barcelona, i al Vallès Feminista.
Les integrants de la Guerrilla admeten la seva admiració per la coneguda publicació Píkara Magazine. Més encara des de que es van fer ressò del seu taller d’autoconeixement: “consistia en mirar-nos el cony i dibuixar-lo, ja que ens adonem que el cos de la dona és quelcom molt desconegut, no com els penis masculins”; “les mateixes dones no coneixem el nostre cos”, assegurava l’Anabel. En aquest punt, el debat serví també per compartir nous coneixements, quan es feu menció a les glàndules de Skenne i de Bartolino, ambdues vinculades a l’ejaculació femenina durant el coit.
D’aquesta forma, la conversa fou molt animada entre les assistentes (amb gran majoria de dones, “on són els homes?”, es preguntaren algunes) al voltant de diversos temes, dels quals, reconeixien, “en parlem sovint encara que sense arribar a un posicionament comú”. Entre les qüestions plantejades, hi havia la lluita feminista conjunta amb la lluita LGTBQ i trans, el treball sexual dignificat i reconegut, o la idoneïtat de si Terrassa es pot considerar una ciutat feminista, tal com va proclamar el ple municipal fa pocs mesos. I encara una altra pregunta important per a les membres de la Guerrilla: pot haver-hi col·lectius sense tendresa? A mode de recerca d’una resposta, recomanen la lectura de l’article ‘Si no hay mimos no es mi revolución’ d’Erika Irusta; i és que en paraules de l’Eivi, “tenim clar que hem de fer la lluita des de les cures de les persones”.
Un altre punt destacat entre tothom fou el reconeixement als grups que han nascut darrerament a la ciutat, i que mostra si més no un interès per la causa feminista més viu que mai. A banda de la mateixa Guerilla dels Cossos, comptem amb la presència de Les Rudes Rebels, Quart Creixent, i com no, amb l’històric Casal de la Dona, que justament ara celebra els seus 30 anys de lluita i acció a la ciutat.
La Guerrilla dels Cossos vol denunciar, formar-se i aprendre a desobeir. Creuen que el cos és digne de ser estimat i té el dret de ser lliure.
“Què volem?” Ho expliquen de forma clara: denunciar les situacions de violència i d’injustícies sobre els cossos per aconseguir un món més just i respectuós amb les persones. Formar-nos i investigar, sobre els nous coneixements i posicionaments en relació al feminisme, la diversitat sexual, la migració, i altres inquietuds. Aprendre a desobeir, per deconstruir-nos i reconstruir-nos altra vegada d’una forma més lliure”.
La Guerrilla dels Cossos es reuneix els dilluns a les 21 hores a l’Ateneu Candela (carrer Montserrat, 136).
Cicle sobre feminisme als Amics de les Arts
La presentació de la Guerrilla anuncià un seguit de xerrades al voltant del feminisme que hi haurà en el proper mes als Amics de les Arts, a càrrec del Grup d’Opinió de l’entitat. El proper dimarts 18 d’octubre la Paula Ezquerra, treballadora sexual, acudirà a parlar sobre aquesta qüestió. El següent dimarts 25, hi haurà la xerrada ‘Nascudes per al plaer’, amb la psicòloga i terapeuta Mireia Darder. El proper 8 de novembre tocarà el torn a les cultures i polítiques trans, amb Pol Galofre. Totes les trobades estan programades a les 19 hores.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari