Aquest dimarts (29 setembre) i el pròxim divendres, a les 22:05h, TV3 estrena “La mort de Guillem”, una pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet que fixa el seu objectiu, sobretot, en el procés de dol dels pares d’un noi anomenat Guillem Agulló. Pel qui no el conegueu, el Guillem era un jove antifeixista valencià (de Burjassot, concretament) que l’11 d’abril de 1993 fou assassinat per un grup de neonazis a Montanejos, un poblet de la comarca de l’Alt Millars (València). El que a ulls de tothom va ser un crim ideològic de manual, però, no ho va ser pels estaments jurídics i policials, que gràcies a la premsa i a mitjans de comunicació afins, van aconseguir convertir en Guillem en un subjecte extremadament perillós i en Pedro Cuevas, l’assassí, en un pobre noi que, fortuïtament, es va veure implicat en la típica baralla entre joves d’una nit de festa. En una baralla sense cap implicació política, Déu nos en guard!, en la que, accidentalment, el Guillem es va clavar ell mateix al cor la navalla que Pedro Cuevas duia per defensar-se. En una baralla, en definitiva, que la defensa va emprar com a principal argument jurídic per reduir la condemna de Cuevas a catorze anys de presó (homicidi en lloc d’assassinat) dels quals, compte, en va complir quatre… per bona conducta. De res va servir que Pedro Cuevas fos detingut novament el 2005 a l’Operació Panzer (trama neonazi de venda d’armes, divulgació de continguts racistes i homòfobs, robatoris, assalts i ràtzies humanes) perquè, finalment, la causa fou desestimada i tots els implicats, absolts. Fins i tot l’estat va haver d’indemnitzar alguns dels imputats per la destrucció del seu preuat arsenal d’armes. Increïble, sí. Increïble, però cert.
Per tot plegat, doncs, penso que paga la pena veure la pel·li de Carlos Marqués-Marcet. Desconec del tot si m’agradarà poc o molt però penso, en qualsevol cas, que és una pel·li necessària. Per homenatjar la memòria del Guillem, per denunciar una vegada més aquell judici farsa, per reportar les contínues i miserables amenaces a la família del Guillem i per proclamar als quatre vents, sobretot, que la ultradreta més ferotge segueix comptant –quaranta-cinc anys després de la mort de Franco– amb la descarada connivència de les clavegueres de l’estat.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari