Equip de direcció d’Abacus Terrassa. Foto: PV

Pep Valenzuela

Vinculada per naixement al món de l’educació i l’associació de mestres Rosa Sensat, que manté el compromís ètic amb l’escola pública, democràtica, equitativa i de qualitat per a tothom, per millorar i transformar la societat, la cooperativa Abacus és una referència al país, amb més de 50 anys de treball durant els quals ha crescut fins a constituir aquesta gran empresa i «entitat social», matisa l’Anna Martínez, membre del consell rector i directora de la botiga a Terrassa.

Acostumat al món dels petits, se’ns fa gran, gegant diria, una entitat com aquesta. «Som grans, sí», emfasitza l’Anna, «ens hem fet grans amb una gestió cooperativa, democràtica i solidària». Cap sorpresa ni contradicció, és una realitat que parla de la potencialitat de l’economia cooperativa, social i solidària, de la capacitat i possibilitat de treballar dignament i de fer consumir responsable i sostenible.

S’ha establert un Punt Lila a la botiga, «perquè està en les nostres prioritats concretar el compromís social, que tenim amb entitats educatives i de cultura, però que volem ampliar a altres àmbits, trobar i crear sinergies”

L’antiga sala de ball del senyorial club privat de la burgesia, acull ara milers de títols de bona part dels gèneres literaris i assaig. Volen que aquesta sala sigui un espai de trobada, com el conjunt del local en les dues plantes: a la baixa, joguines, manualitats i papereria; al pis, llibreria.

En funcionament des del 2010, en Jesús Ramos, soci treballador i membre de l’equip de direcció, afirma que l’obertura va ser un èxit i sempre ha funcionat bé. «A Sabadell, Abacus té una de les primeres botigues», recorda, «així que quan obrí aquí, l’arribada va ser celebrada».

Parlant de l’èxit, l’Anna reconeix que juguen amb «l’avantatge del nom, una marca prou coneguda. Crec que és un mèrit merescut i treballem per mantenir-lo i fer-lo créixer». Més dades concretes, la Sara Casablancas, sòcia treballadora i també membre de l’equip, especialista en joguines des del 2009, informa que tenen l’oferta més gran de la ciutat. «Les nostres joguines han estat seleccionades», explica, «no són sexistes, violentes ni bèl·liques; i privilegiem les col·leccions ecos i de material reciclat».

A més de l’oferta, l’equip manté una programació permanent de tallers i activitats, i es promociona els jocs i productes d’autores locals, com la Júlia Prunés, la Laura Vidal i en Jaume Gras. També es realitzen tallers amb escoles, com ara Creixen, que pertany a un grup cooperatiu. Hi ha també activitats per altres edats. Aquest mes d’abril n’havien programat 18, com ara xerrades i presentació de llibres.

L’Ester Reyes, la treballadora i sòcia més nova, fa només 6 mesos, comenta que li va agradar molt descobrir que es treballa en equip, «comentem la jugada cada dia, a partir dels criteris que hem establert», assegura. Després, clar, hi ha les reunions per planificar a mig i llarg termini.

Promoció dels jocs i productes d’autores locals: Júlia Prunés, Laura Vidal, Jaume Gras

«Ser cooperativa continua resultant com estrany per a la gent», comenta l’Anna Martínez, «més quan parlem d’aquestes dimensions, i molta gent creu que sent tan gran deu funcionar com una empresa qualsevol, però aquí som totes copropietàries». Amb 28 anys d’experiència a Abacus, la directora de Terrassa assegura que hi ha una atenció especial per mantenir i enfortir el model cooperatiu, com és en la presa de decisions i les condicions de treball.

La transparència en tota l’activitat i dades, afegeix, és norma al 100%, dades de negoci, de nòmines i salarials, condicions de treball, projectes, memòries econòmiques. A l’assemblea general anual es fa llum sobretot i es demanen responsabilitat. Cada sòcia és una veu i un vot, les diferències de nòmina corresponen al grau de responsabilitat i s’estableixen en assemblea.

Òbviament, es tracta de treball i de responsabilitat. En el cas de les sòcies, argumenta la membre del consell rector, «no es tracta només de venir a treballar i fer la feina de la botiga, perquè la cooperativa és teva, el bon funcionament depèn també de tu».

D’altra banda, la cooperativa és una entitat sense ànim de lucre. Després de pagar despesa fixa i nòmines, així com inversió i projectes, una part dels excedents es reparteix entre les sòcies consumidores, en el descompte que s’aplica al moment.

Pel que fa al compromís social, a més a més del permanent amb l’educació, la cultura i el cooperativisme que li donen raó de ser, Abacus Terrassa vol «ser part activa en la vida ciutadana», explica l’Anna, «no som un ovni que ha arribat aquí sense saber com».

Recentment, a la botiga s’ha establert un Punt Lila, «perquè està en les nostres prioritats concretar el compromís social, que tenim amb entitats educatives i de cultura, però que volem ampliar a altres àmbits, trobar i crear sinergies».

Transparència 100%: dades de negoci, nòmines i salarials, condicions de treball, projectes, memòries econòmiques

Tot de reptes pel davant, professionals i socials. Problemes? Els propis d’un gran negoci com aquest, «però això no són problemes», declara l’Anna, «és la nostra vida. Una altra cosa són alguns models de consum que ens perjudiquen a totes les llibreries, amb diferents mides o especialitats, i davant els quals cal anar imaginant alternatives i nous models».

Insisteix la directora local en destacar aquests objectius de la cooperativa: «som una entitat social també. A més de vendre, fem activitats perquè les hem de fer, és el nostre compromís, i l’espai l’hem de dinamitzar». Després d’aquests anys a la «casa», assegura que té ganes de continuar, «crec que això no passa a totes les empreses, tenim la gent animada i amb ganes, amb tots els problemes, com a tot arreu, però el model cooperatiu fa la diferència».

Corrobora l’opinió la Sara: «comencem amb una idea base i anem afegint i modificant les propostes fins que arribem al que volem fer». En Joel Méndez, amb tot just un any a la cooperativa, valora també el treball en equip i l’autonomia, «tenim molt marge de moviment, en l’organització de la feina i per fer presentacions, xerrades…».

Resultats econòmics per influir en l’economia del país

Parada d’Abacus a la plaça Vella, Sant Jordi. Foto: PV

Abacus cooperativa va néixer el maig de 1968 com una proposta innovadora i transformadora, orientada a l’educació, la cultura i el cooperativisme. La visió d’un grup de mestres, pares i mares, amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va donar lloc a aquest projecte cooperatiu per facilitar l’accés a productes de qualitat i a bon preu per a l’educació, la cultura i l’esbarjo.

Empresa i comunitat de propietat compartida, els beneficis reverteixen directament a les sòcies de consum i de treball, tot cercant un impacte en els col·lectius i sectors de l’educació, la cultura i el lleure, així com al conjunt de societat.

La cooperativa s’autodefineix com a «comunitat ciutadana» de socis i sòcies de consum i treball que promovem l’experiència i el consum cultural, educatiu i de lleure de manera col·laborativa, responsable i sostenible».

Amb un milió de sòcies consumidores, més de 500 sòcies treballadores i 200 treballadores amb contracte laboral, així com una facturació anual de 100 milions d’euros, Abacus és una gran empresa nacional, amb 48 botigues a Catalunya i Països Catalans.

El negoci es divideix en 5 sectors: Original, Escolar, Editorial, Mèdia i Plataforma-Continguts; i 6 àrees: llibreria, joguines, papereria, món escolar, mitjans de comunicació i editorials. Abacus Mèdia publica les revistes Sàpiens, Petit Sàpiens, El Món d’ahir, Cuina, Arrels, Descobrir Catalunya, Apart, TresC; i les 8 capçaleres del periòdic Som, a Mollet, Granollers, les Franqueses, Martorelles, la Llagosta, Montornès, Montmeló i Parets.

Un total de 37.000 metres quadrats dedicats a l’educació i la cultura, més 24.000 metres de tecnologia i servei logística.

A Terrassa, la botiga d’Abacus està situada a l’antic edifici del Gran Casino del Foment, al carrer de la Font Vella, un edifici protegit com a bé cultural d’interès local. És un treball de l’arquitecte Lluís Muncunill, de l’any 1920, principal lloc de trobada de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle XX, “el casino dels senyors”. Després d’anys tancat, fou rehabilitat per a usos comercials. L’agost de 2010 obrí portes la cooperativa, que ocupa avui 11 treballadores, 7 de les quals són sòcies i 4 laborals.