Redacció
Aquesta setmana s’ha aprovat per part de la Comissió Europea la Nova Llei de Restauració de la Natura i Protecció de Boscos de la Unió Europea que indica la prioritat de conservar i preservar la biodiversitat en front els usos humans, urbans i tradicionals. O sigui, estem en el clàssic debat entre els objectius de protecció del patrimoni natural que són la missió del parc natural i un ús de restauració consolidat que hi entra en conflicte.
https://xcn.cat/actualitat/la-llei-de-restauracio-de-la-natura-saprova-al-parlament-europeu-tot-i-la-falta-dambicio-ambiental/
L’ADENC, amb un conjunt d’entitats ecologistes del Vallès, del Moianès i del Bages van realitzar el 7 de juliol de 2023 una Jornada sobre la Defensa dels Espais Naturals del Vallès en la qual es va convidar a diferents experts en conservació dels espais naturals protegits, així com tècnics i col·laboradors del Parc Natural de Sant Llorenç Serra de l’Obac.
https://adenc.cat/np-adenc-jornada-sobre-la-defensa-i-conservacio-dels-espais-naturals-del-valles-en-el-context-de-crisi-ecologica/
En la Jornada es proposar un nou marc de protecció, la Declaració de l’Obac de 7 de juliol de 2023, relativa a un nou impuls de conservació del Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l’Obac, i un dels aspectes de replanteig era la denúncia pels impactes associats a l’alta freqüentació, com el cas del restaurant de La Mola (punt 9).
https://adenc.cat/wp-content/uploads/2023/11/DECLARACI%C3%93-DE-LOBAC-2023_Complet_20230730.pdf
NOVÈ: El Parc Natural té el deure de protegir els seus ecosistemes característics, habitats de singularitat geològica i endemismes en els espais careners i fondalades, de les activitats com el restaurant de La Mola, sotmès a una alta freqüentació humana.
La situació dels espais careners amb alguns endemismes estan molt afectats per la hiperfreqüentació i la presència del restaurant de La Mola que ha esdevingut una activitat NO Compatible amb la protecció de la natura vinculada al ramat d’èquids que fan el transport (amb trasllat del tancament a Can Poble). Caldria afrontar el debat sobre el seu tancament per a un ús molt menys intensiu de l’antic monestir, i traslladar aquesta activitat a altres indrets accessibles i aptes per a vehicles de servei i subministrament. El Parc ha de protegir com ecosistemes singulars els ecosistemes careners i de rocam com indica el Decret de la Xarxa Natura 2000 vigent.
Per tant, la Declaració de l’Obac, a més de demanar la disminució d’activitats socials al cim de La Mola, vol replantejar les funcions socials, ambientals i patrimonials del recinte de l’antic monestir de Sant Llorenç a La Mola al segle XXI, després de quasi 50 anys de funcionament de restaurant amb un important impacte ambiental negatiu, a partir d’aquestes consideracions:
1. El Restaurant de La Mola és una concessió d’un equipament patrimonial de la Diputació de Barcelona, i aquesta concessió està sotmesa a lliure concurrència de titular de la concessió per la via de concurs.
2. Com tota concessió es regeix per unes clàusules de Programa Funcional i d’Activitat, i on s’estableix què poden fer els titulars actuals i futurs de la concessió, amb el deure d’inspecció de l’Administració.
3. El «restaurant de La Mola» originàriament havia de ser un punt de refrigeri pels excursionistes que hi pujaven, servir begudes i entrepans, amb el vist-i-plau de l’administració de la Diputació de Barcelona, tot i que ja hi va haver desacord amb les entitats de salvaguarda d’aquell moment.
4. L’actual concessionari s’ha extralimitat i ha esdevingut un restaurant que funciona pràcticament a ple temps, cada dia de l’any amb més de 20 treballadors, amb torns d’esmorzars, dinars i sopars, i s’ha convertit en l’atractiu singular de la Mola.
5. Sense informació de l’impacte ambiental d’aquesta activitat intensiva de restaurant, aquesta ha comportat costos energètics i de consum d’aigua, residus i contaminació i alteració dels aqüífers pels banys públics (Font del Saüc) així com una evident erosió a les feixes superiors del massís per l’acció dels èquids (les mules) dedicats al transport de mercaderies i l’efecte crida de visitants.
6. Les entitats ecologistes participants a la darrera comissió consultiva del Parc Consell Social del Parc de Sant Llorenç a Rellinars, el dia 17 d’octubre de 2023, no van ser informades sobre aquesta situació administrativa, ni en l’Ordre del dia, ni el torn de paraules, cosa que van considerar inapropiat en un organisme públic, tot i ser-hi present la Directora del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, la Sra. Joana Barber.
7. Des d’abans de 2007, en les comissions consultives del Parc es tenia clar que la incidència del “restaurant” era negativa envers els objectius de conservació del Parc Natural. La manca de supervisió i inspecció de les activitats del “restaurant” ha portat on som. És cert que els titulars de l’activitat potser han fet més per la conservació del monestir que la mateixa Administració del Parc Natural, però cal separar les coses i objectivar beneficis i perjudicis.
8. La concessió s’acabarà a principis de 2024 sense opcions alternatives, i si el Parc Natural no n’ha previngut els titulars, caldria que ho hagués fet. Ara cal afrontar un debat sobre el compliment de l’objectiu de conservació dels ecosistemes naturals careners, en front de l’ús social de restaurant. Els titulars de la concessió sabien que la concessió tenia data de caducitat i que no hi havia voluntat de prorrogar-la.
Per tot això, Adenc i Ecologistes de Catalunya consideren que el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona no ha fet una bona gestió del termini de concessió, car no ha informat a les entitats ni ha preparat un relleu d’activitat consensuat amb tots els actors socials que hi som implicats.
Les entitats sol·liciten la «convocatòria extraordinària de la comissió consultiva del Parc Natural per explicar el procés de forma completa, i establir els criteris i terminis correctes perquè el recinte de Sant Llorenç del Munt no resti tancat i abandonat, sigui amb una pròrroga temporal de mesos de l’activitat actual, amb les condicions escaients, sigui amb l’aprovació del Pla Funcional de l’equipament, amb un Nou Plec de Condicions de l’Activitat que sigui acordat, i una nova convocatòria de Concessió d’Equipament amb clàusules que garanteixin la prevalença de la protecció de la natura».
La Declaració de l’Obac va ser signada per les següents entitats ecologistes i naturalistes:
Adenc
DEPANA
Tu ets entorns Terrassa
El fanal
Fons de Defensa Ambiental
La paparola, assemblea ecologista de Terrassa
Refem el centre direccional
Sos bosc Volpelleres
Campanya contra el 4rt Cincturó
Plataforma en defensa del riu Ripoll
Plataforma Cívica per la defensa de Collserola
Sos Vallès
Sant Quirze del Vallès Natura
Associació el Mussol
Ecologistes de Catalunya
Meandre
La Coordinadora
Coordinadora per la salvaguarda del Montseny
Amics del Ripoll
Deixa un comentari