Dones lidereses a Dakar, projecte cooperació Institut Desigualtats. Foto CEDIDA
Lluís Costa
Aquest mes de desembre l’Institut de les Desigualtats farà 20 anys. Malarrassa ha parlat amb l’Anna Rius, directora actual i cofundadora d’aquest. Nascut en el si de la universitat, l’institut ha tingut originalment i sempre un àmbit de recerca. En té un altre d’incidència social i, també un de projectes internacionals.
Com és aquesta combinació de recerca i incidència?
Agafem un tema de recerca que surti d’una preocupació social dels moviments amb els quals treballem, i intentem, a partir de l’estudi i les dades, elaborar propostes que puguin servir per mobilitzar i per fer o canviar normes i lleis en l’àmbit local, català o més enllà, depèn de les competències de cada administració.
Podries dir un exemple?
Ara, per exemple, amb els temes d’extrema dreta estem molt amoïnades i produim informació, dades, elements que ajudin a fer consciència del que està passant, intentar que hi hagi el màxim d’organitzacions. O, per exemple, també tenim un treball en el món laboral, hem fet diversos estudis, amb els 5 sindicats majors de Catalunya. Hem concretat 20 línies d’actuació per als anys vinents, una de les quals era la lluita contra l’extrema dreta o la lluita en el racisme en el món laboral. Després vam fer un altre procés que era amb els advocats, amb la UAB i la Universitat de Barcelona i es van produir com unes reflexions de com podíem fer unes propostes en positiu per tal que s’incrementessin el nombre de persones racialitzades o elegides com a musulmanes que treballaven en les administracions públiques.
Després hi ha els projectes internacionals.
Els projectes internacionals, sobretot estem treballant al Senegal on tenim tres projectes. Un de suport a una xarxa de cases d’acollida de dones supervivents de violències de gènere. Un altre de feminització de polítiques locals, amb participació de més de 120 dones electes. I tenim un tercer de governança migratòria, on dones retornades a la migració defensen els seus drets polítics durant el trajecte i la tornada.
Llavors, neix fa vint anys, i això com va ser?
Neix d’un conjunt de gent de la universitat que veu la necessitat de, per una banda, reforçar l’àmbit social de la universitat, de la UPC, per exemple, aquí a Terrassa. Ens preocupava el tancament de la universitat en si mateixa.
La idea és que l’activitat que nosaltres fem dins de la universitat tingui impacte social. Perquè, fa 20 anys, era com si parlessis un altre idioma. Fins i tot, la UPC va treure la paraula social, impacte social, dels seus objectius. Davant d’aquesta situació, ens plantegem incrementem aquest retorn que fem a la societat. Nosaltres estàvem treballant molt en temes de salut visual. Per això era l’Observatori de la Salut Visual va ser la primera organització.
Quins són els temes prioritaris ara?
Començàrem amb la salut visual, i a poc a poc anem fent molts projectes de gènere. Anem traslladant-nos amb una visió més global de les desigualtats en salut. Ens posem a treballar en salut ambiental, temes de medi ambient relacionats amb salut.
Des del principi en projectes de cooperació internacional també.
Comencem, sobretot, treballant a Llatinoamèrica. Però també ens preocupava molt l’Àfrica i vam començar a treballar a Mali, amb tan mala sort que l’aprovació del projecte coincidí amb el cop d’estat, i vam haver de reorientar a un altre país, vam canviar a un camp al Senegal. Ara, tenim com uns 30 projectes així ja fets, executats i tot això.
«Ara, amb l’extrema dreta estem molt amoïnades i produim informació i dades que ajudin a fer consciència del que està passant»
La vostra entitat va ser un cas singular?
Crec que en aquell temps van sortir moltes entitats dedicades a coses molt específiques, mestres per Bòsnia o veterinaris sense fronteres, per citar només dues. Després es produí un procés de suma, també animat per les administracions. S’ha anat intentant dirigir els esforços als orígens de les desigualtats i a afavorir la capacitació dels actors polítics. Crec que és una mica la dinàmica que hi ha hagut en general d’evolució i de la cooperació en el món.
Quin balanç, d’aquests 20 anys?
Encara no l’hem fet com a col·lectiu. Jo, en tot cas, crec que és positiu. Tenim més capacitat d’incidència, per exemple, som membres del Consell Nacional de Dones de Catalunya, de la seva comissió internacional. El que fem té major incidència. Per exemple, un projecte amb Enginyers sense fronteres, avaluem els efectes de la privatització de l’aigua a la salut, a Llatinoamèrica i Àfrica, i el traslladem aquí.
Vam fer una activitat que va tenir molt ressò i importància, durant la pandèmia, quan el ministre Marlasca decidí deportar 500 algerians que hi havia al CIE de Melilla. Vam fer campanya junt amb l’associació Iridia i ho van aturar.
A Terrassa també feu treballs?
Sí. Per exemple, a ca n’Anglada vam recollir més de 100 testimonis de dones i homes migrants, durant 6 mesos, ara treballem les conclusions. Nosaltres fèiem acompanyament amb els tràmits que necessiten i en casos de violència i racisme institucional. Hem anat recollint tot de dades i quan fem les conclusions, les traslladarem a les administracions perquè puguin millorar.
Això soluciona problemes?
Fer seguiment i acompanyar les persones pot ajudar, sí. En aquest cas, però, volíem detectar com són tractades aquestes persones. A l’administració es detecta, de vegades, mala fe, però el gran problema és la distància entre el que hi ha establert, el que es diu i, després, el que realment passa. El racisme és molt estructural, pot ser de l’administració o pot ser individual, et trobes amb respostes.
Jornades intercanvi Institut Desigualtats, a Barcelona. Foto CEDIDA
Des del 2003, nascut a la facultat d’òptica de Terrassa
Fundat el 2003, l’Institut de les Desigualtats és una Organització No Governamental que es proposa com a objectiu principal, investigar, cooperar i lluitar per reduir les desigualtats geogràfiques, socioeconòmiques i de gènere, tot donant veu als col·lectius vulnerats, fomentant polítiques igualitàries, sensibilitzant la població i promovent la mobilització col·lectiva a través de la construcció d’espais de debat i de nous discursos que advoquin per la defensa dels col·lectius en situació de desigualtat, com són les dones migrades, les persones racialitzades i les persones llegides com a musulmanes.
L’origen de l’entitat és l’Observatori de la Salut Visual, una entitat nascuda per vincular i fomentar la participació de la societat civil en les activitats de la Càtedra UNESCO de Salut Visual i Desenvolupament, en el context de les facultats d’aquest àmbit de la UPC.
Les línies de treball són: desigualtats de gènere i suport als feminismes, defensa dels drets humans i la justícia ambiental, combat a les desigualtats en salut i suport a la lluita contra la islamofòbia i el racisme.
L’Institut compta amb la col·laboració d’entitats com Hèlia Dones, Universitat Politècnica de Catalunya, APROFES (Senegal), Association des Juristes Sénégalaises-Femmes Juristes (AJS), Women Study Center (Palestina), entre altres.
S’organitza en cinc grups estables de treball o comissions que són: Comunicació i xarxes, recerca i incidència; projectes d’incidència, internacional i, finalment, desigualtats de gènere i feminismes.
Alguns dels projectes de cooperació internacional acabats el 2022 són: Dones lliures de violències masclistes a Kaolack, realitzat amb Femmes Sénégalaises (Associació de Dones Senegaleses) i finançament de l’Agència Catalana de Cooperació – Generalitat de Catalunya. També: Governança migratòria, Drets Humans i retorn de les persones senegaleses, amb el Forum Social Sénégalais (Fòrum Social Senegalès), finançat pel Fons Català de Cooperació i l’Ajuntament de Cerdanyola.
Exemple de projectes a Catalunya és el de Dones lliures d’islamofòbia i racismes: desconstruint blanquituds, realitzat amb l’Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació; i Islamofòbia amb ulls de dona, realitzat amb Joventut Multicultural Musulmana, i finançament de l’Ajuntament de Barcelona.
Molt interessant l’estudi La factura de l’aigua a Barcelona vulnera la salut al Sud Global, realitzat amb Enginyers Sense Fronteres, amb l’objectiu de construir processos de canvi per reduir els impactes negatius sobre el medi ambient i la salut de la població de les empreses transnacionals de l’aigua al Sud Global.
Deixa un comentari