Assemblea ordinària de la FAVT: la plataforma veïnal segueix apostant per la sanitat pública i per atendre la solitud no volguda tant present en els barris

“Estem repensant i dissenyant aquesta Terrassa del futur que comença avui i ara”

Redacció

L’assemblea de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (Favt) celebrà el passat 18 de novembre, la seva assemblea general ordinària. La veritat, poques sorpreses i, en general, bon ambient. La junta sortint informà de la memòria de dos anys de treball i presentà el nou pla de treball i la candidatura pel cas. Una candidatura, bàsicament, de continuïtat.

En Pepe Sánchez (del barri de Sant Pere Nord) repeteix com a president, amb la Cynthia Ramírez (Can Tusell) que s’estrena com a vicepresidenta. En Joan Vila (Can Boada) serà secretari, en Miguel Hidalgo (Can Palet) repeteix de tresorer, i en José Antonio Aranda (Ègara), Francisco Madero (Les Martines) i Cesáreo Avellaneda s’estrenen també com a vocals.

Sobre la feina interna d’organització, destaca Pepe Sánchez en declaracions a Malarrassa, que s’ha fet molta feina. «Aquest era un objectiu central acordat en l’anterior assemblea», subratlla i recorda el president de la federació. S’han fet reunions amb totes les associacions federades, «almenys dues cada mes», assegura. També s’han trobat amb associacions no federades, tot entenent que el moviment veïnal va més enllà de les entitats incloses a la Favt, que és més ampli i divers en opinions i formes d’acció i organització. Tot això, no ha impedit que les AV de la Font de l’Espardenyera i la de Can Palet de Vistalegre hagin abandonat la federació. En Pepe declara que «ha mancat acceptació de la democràcia» per part d’aquestes dues entitats, però que, això, tot plegat, forma part de la vida de les organitzacions i no sempre es pot evitar.

Un aspecte interessant i compromís de treball pel curs que ja s’ha iniciat, és ajudar les juntes de les diferents AV en el treball burocràtic, aquest és un aspecte que, en general, costa bastant. D’altra banda, es posarà èmfasi en les activitats i contactes lúdics i festius, juntes de germanor i altres que «ajudin a establir i enfortir relacions personals i culturals, més enllà de la pura i, de vegades, dura tasca d’organitzar lluites i mobilitzacions», subratlla el president de la Favt.

Un aspecte de vegades obligat o posat en segon terme, perquè pot semblar que els barris estan prou ben equipats, serà, precisament, la realització d’una enquesta sobre aquestes qüestions, «perquè els barris encara necessiten equipaments, sorgeixen noves necessitats, algunes molt urgents, com és el cas d’atendre la solitud no volguda». Això, sense parlar dels equipaments esportius i els d’atenció sanitària, per exemple, una de les situacions més greus, perquè, com diu la campanya que ajuda a impulsar la mateixa Favt: «ens va la vida amb la sanitat».

Lluita pel dret a la sanitat pública, universal i de qualitat

Pel que fa a la lluita pel dret a una sanitat pública, universal i de qualitat, la Favt va fer una valoració molt positiva del treball desenvolupat junt amb desenes d’entitats i organitzacions de tota mena de la ciutat, en especial la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca. En menys d’un any s’han fet dues grans manifestacions a la ciutat, dues mobilitzacions que han fet història per la participació d’entitats i de persones, superant amplament les 10.000 en la manifestació del 14 de febrer, i les 5.000 persones en la del passat 21 d’octubre.

Preguntat pel futur del Quart Cinturó, ara dit Ronda Nord, en Sánchez informà que no es va tractar de forma específica. Però sí que es discutí amb èmfasi la qüestió del POUM (pla general d’ordenació urbana municipal). La Favt considera que aquesta proposta està totalment desfasada i no respon a les necessitats actuals ni futures de la ciutat. «Tanmateix», insisteix, «des de l’ajuntament es fan només pegats per anar resolent aquí i allà alguna o altra obra o problema puntual». «S’ha de repensar el projecte de ciutat», destaca en Pepe Sánchez, «i és una tasca urgent»això, d’alguna manera jo penso que ho hem tirat endavant. Molt bé, molt bé. I això que ha sortit, doncs ara és aplicar-ho en el nou pla de treball.

En altres àmbits, com la qüestió de la gestió de l’aigua, el president de la Favt informà que es va valorar molt positivament el compromís i participació de l’entitat en els organisme d’acompanyament i control, com és l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Preocupa i molt, tanmateix, el problema de la taxa. La Favt proposa un sistema de taxes per trams, que han explicat, però no ha estat prou considerat, consideren.

Finalment, però no l’última qüestió, està el problema de les escombraries i recollida de residus. Preocupa la taxa, però sobretot els problemes del servei, amplament difosos i informats (el funcionament de l’empresa municipal Eco-equip i altres) des de fa anys, que els diferents governs reconeixen, però que, a la manera de les tasques de Sísif, sembla que no hi hagi manera d’arreglar.

Un POUM totalment desfasat

Pel que fa al pla de futur, la Favt vol intensificar les trobades amb les associacions veïnals de tots els barris, amb reunions periòdiques i per resoldre problemes. En aquest mateix punt s’inclou el que s’ha comentat abans d’elaboració d’un nou inventari d’equipaments que els barris necessiten. I això, per cert, inclou en un nou i gran repensament del POUM. Consideren des de la Favt que sense aquest la d’ordenació ben clara i definida, la ciutat va perduda, posant pegats i apagant focs, i no sempre.

En Sánchez critica que els partits polítics sembla que no estan per aquesta feina, «però aquest és un meló que nosaltres, com a Favt, obrirem amb totes les conseqüències. Estem plenament convençudes que ho hem de fet, que tenim les dades i les propostes, nosaltres ja estem repensant i dissenyant aquesta Terrassa del futur que comença ja, avui i ara», com es demostra amb la participació i protagonisme en les qüestions de l’aigua, la sanitat i altres.

Declaració per la millora de la neteja i la gestió de residus a Terrassa

Les entitats veïnals i aquesta Federació, estem preocupats com està la situació de la neteja a la ciutat, i sobretot, pel que fa a la gestió de residus, atenen a les informacions que coneixem i veien com afecta a la ciutat aquests aspectes.

Un dels problemes centrals i que afecta els aspectes relacionats amb la neteja i la gestió dels residus, és el funcionament de l’Empresa Municipal Eco-Equip. Segons sabem, la gestió d’aquesta empresa té seriosos problemes de funcionament, tant en aspectes relacionats amb el personal, com de d’inversions i altres aspectes funcionals.

Senzillament, un greu problema estructural que fa sigui impossible afrontar els reptes actuals i de futur. Les inversions fetes des de fa uns anys, no han servit per a millorar el seu funcionament, els responsables polítics han amagat els problemes, no han estat capaços d’afrontar-los i la manca de transparència, anar presentant excuses i enredant a la ciutadania, tal com reconeixent els responsables polítics del nou govern, l’empresa necessita ser renovada a fons, fortes inversions i major compromís i gestió. (…)

És més, l’Auditoria de Gestió d’Eco Equip llargament demanada, ha estat impossible fer-la per la manca d’informació real. Això és molt greu (…).

Els dos acords i compromisos aprovats per a unanimitat en dos Plens Municipals, la neteja dels contenidors i el canvi de model del servei de voluminosos, senzillament, no es compleixen, ni es faran. I amb el tema de la neteja dels contenidors, podem acabar tenint un greu problema de salut pública (…).

Què volem?

Un primer element a tenir en compte, és que el paper de la ciutadania és fonamental, tant per a millorar la neteja, com sobretot, per a fer les accions en prevenció i recollida selectiva. Sense el compromís efectiu i la seva col·laboració, mai arribarem als objectius de recollida selectiva. Com és evident, caldrà tenir ben definida una estratègia d’actuació, ara inexistent. (…)

I sobretot, això s’ha de fer amb la ciutadania, amb la seva participació i decisió. Amb la màxima transparència, claredat i pedagogia. Tant en el disseny de les propostes, com dels sistemes a aplicar. I és evident, que s’ha d’anar a un altre model de consum, menys generador de residus, i sobretot, a un model mixta dels sistemes de recollida. La recollida lateral, ha arribat al límit, ni a Terrassa, ni d’altres municipis aconsegueix millorar les dades de recollida selectiva, ja han arribat al límit, per tant, és un model fracassat. (…)

Aplicar una fiscalitat millor i que bonifiqui a la ciutadania pel seu compromís i comportament.