Roda de premsa a l’Hospitalet. Foto: @socialpuntcat
El padró actua com a porta d’accés a drets socials, i no fer-lo efectiu aboca a l’exclusió i a la vulnerabilitat
Algunes de les dificultats d’accés al padró provenen dels casos de persones que viuen en habitacions de relloguer, que no tenen domicili fix o que es troben en situació administrativa irregular
Les entitats reclamen als ajuntaments complir amb la normativa d’empadronament i aplicar polítiques públiques d’accés a l’habitatge, principal escull que dificulta el dret al padró.
La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat i MUET denuncien que, tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, a Catalunya aquest dret i deure no es fa efectiu a almenys una trentena de municipis, que dificulten l’empadronament a veïns i veïnes que ho sol·liciten. “No empadronar suposa una flagrant vulneració del marc legal”, ha explicat Laia Costa, responsable d’Incidència de Ficat, en la roda de premsa conjunta realitzada el dimecres 24 de maig a la Parròquia de Sant Benet de L’Hospitalet de Llobregat.
Les entitats, plataformes i institucions recorden que el padró actua com un “meta dret”, ja que és la porta d’accés a drets socials tan bàsics com la salut o l’educació. No empadronar significa abocar a l’exclusió a persones i famílies que sovint ja pateixen situacions de vulnerabilitat.“Hi ha persones que no poden aportar un títol acreditatiu del lloc on viuen perquè viuen en habitacions rellogades, al carrer, okupant o en habitatges insegurs”, ha afirmat Laia Costa.
A través d’un sondeig realitzat a les entitats membres d’ECAS i d’informes com el de FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres i els del Fòrum de Síndics Locals, així com de la informació recopilada per la resta d’organitzacions convocants, s’ha constatat que les dificultats d’accés al padró són una problemàtica estesa a tot el territori i que almenys 30 municipis vulneren el dret al padró posant-hi traves: Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, La Bisbal d’Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada. La manca de transparència en relació a l’empadronament impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment.
Casos paradigmàtics: Arbúcies, Lleida, Terrassa, Mataró
Un dels casos paradigmàtics és Arbúcies, on “l’Ajuntament incompleix de manera conscient i reiterada la normativa d’empadronament, exigint documentació sense cap base legal i negant-se també a aplicar la norma de l’empadronament social”, ha afirmat Abdelaziz Mohamade, vicepresident de l’Associació per la Convivència i Cohesió Social a Arbúcies.
En aquest municipi gironí, les entitats denuncien que només s’empadrona un dia a la setmana durant dues hores i sense cita prèvia, a la sala d’espera de Serveis Socials, amb els col·lapses que això genera. Com a requisit, es demana la cèdula d’habitabilitat, un procediment improcedent, i que les persones que viuen en el domicili tinguin el mateix cognom i fins i tot constin en el contracte de lloguer. “Sabem que aArbúcies hi ha més de 300 persones sense empadronar perquè no compleixen els requisits, i això suposa el 5% de la població”, ha denunciat Mohamade.
A Lleida cal acreditar dos mesos de residència a la ciutat, i les persones que viuen en habitacions o habitatges rellogats necessiten l’autorització del propietari o arrendador, que sovint no ho autoritza per por a perdre prestacions. Per tant, només s’empadrona en el domicili on es resideix amb títol acreditatiu, i les persones sense sostre en situació de carrer només es poden acollir al padró social si són conegudes pels Serveis Socials de la ciutat i amb un expedient obert. En aquests casos, però, s’envia una carta certificada de comprovació al domicili on es vol fer l’empadronament, i si no es rep o no es respon, es tanca l’expedient sense informar-ne. “Un procés que hauria de ser senzill acaba necessitant d’acompanyament per les traves que suposa. A Serveis Socials demanen el padró, però si no estàs empadronat, no hi pots accedir. És el peix que es mossega la cua”, ha afirmat Maria Soler, cap d`àrea d’acollida d’Arrels Sant Ignasi, entitat membre de la Comissió Territorial d’ECAS a Lleida.
A Mataró només s’empadrona sense domicili fix o amb domicili fictici “en casos molt excepcionals i amb valoració de Serveis Socials”, ha explicat Lluís Puigdemont en representació del Grup de Treball d’Habitatge d’ECAS, i resulta “molt difícil” perquè es requereix un informe social amb un seguiment estret per part dels mateixos Serveis Socials o d’una entitat amb conveni de col·laboració amb l’Ajuntament. El termini de resposta per aprovació o no de l’empadronament és de tres mesos i la no-resposta és silenci negatiu. La mala administració genera la proliferació de màfies que cobren per poder empadronar, un fet que s’estén també a altres parts del territori.
A Terrassa només s’aplica el padró social a persones sense sostre i es triga fins a sis mesos a donar resposta, “tot i que la normativa dictamina que el termini màxim de resposta és de tres mesos”. En cas que sigui positiva, la data d’empadronament que consta és la de la resolució, no la d’inici del tràmit. Aquesta demora és molt rellevant per a les persones nouvingudes a efectes dels tres anys d’empadronament que han d’acreditar per sol·licitar el permís de residència.
L’habitatge, el gran escull al padró
Les circumstàncies que dificulten l’accés al padró són molt variades, però la majoria tenen un comú denominador: la dificultat d’accedir a un habitatge. A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que pateixen exclusió residencial, ja que no poden llogar un habitatge per l’alt cost que té o per les garanties que es demanen, una d’elles tenir permís de residència o un contracte laboral. Això fa que hagin de viure en habitacions rellogades, en habitatges insalubres o en condicions d’amuntegament, en espais ocupats o al carrer.
L’exclusió residencial, sumada al racisme institucional, la bretxa digital i la implantació de cites prèvies amb llargs temps d’espera per als tràmits, fa que moltes persones quedin excloses del padró.
Propostes perquè tots els municipis garanteixin el dret al padró
Les organitzacions denunciants assenyalen que és una qüestió de voluntat política i exigeixen “transparència en la gestió del padró per poder identificar qui compleix la normativa i assenyalar aquells que no ho fan”, ha afirmat Puigdemont.
“Totes les forces polítiques que concorren a les eleccions municipals han de complir la normativa i empadronar totes les persones del municipi al lloc on resideixen i allà on sol·liciten empadronar-se, independentment de si és al seu domicili real, fictici, o si no tenen domicili fix, de la manera més garantista possible a efectes de l’exercici de tots els seus drets i de la seva integració social”, ha demanat Laia Costa, de Ficat.
Les figures d’empadronament ‘sense domicili fix’ o ‘amb domicili fictici’ o acceptar l’empadronament a les seus d’institucions públiques o d’entitats socials amb les quals les persones sol·licitants tenen relació són eines previstes a la normativa estatal d’empadronament i que tots els municipis haurien de facilitar, com ja fa per exemple la ciutat de Barcelona.
En aquest sentit, la Proposta de Protocol d’Empadronament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que plantegen Ficat i la Coordinadora Obrim Fronteres, en el marc de l’Estudi-mapeig sobre l’accés al padró a l’AMB, preveu diversos procediments segons els diferents supòsits en què es poden trobar les persones i recomana als ajuntaments que elaborin i posin a disposició de la ciutadania un imprès específic per a cada supòsit amb la informació necessària per accedir al tràmit d’empadronament.
A més, tenint en compte la transversalitat de l’accés a l’habitatge com a factor d’exclusió que dificulta l’accés al padró, també és clau que els governs municipals posin l’accés a l’habitatge al centre de l’agenda municipal i, tal com s’explica a l’informe INSOCAT 14 sobre ‘Habitatge i exclusió residencial’, publicat per ECAS, inverteixin en mesures com l’ampliació del parc públic d’habitatge, la mobilització i rehabilitació de pisos buits o el reforç de les meses d’emergència local, “garantint alternatives habitacionals a totes les persones que ho necessitin i protegint els col·lectius en situació de major vulnerabilitat”, ha exposat Puigdemont.
Deixa un comentari