Míriam, Marta i Paula, sòcies cooperativistes, presenten el documental “Cures en la diàspora”. Foto: Mireia Comas
Pep Valenzuela
Nascuda en el context de la pandèmia, havia de ser cooperativa, per atendre una preocupació-inquietud compartida amb no poques activistes i militants dels moviments socials, i especialment periodistes: com crear i transmetre idees, anàlisis, notícies, continguts per a contribuir a una millor comprensió de la realitat i a l’elaboració de propostes.
Senzill i natural, «si fem transformació, que sigui en concret. Volem que les nostres accions tinguin un impacte en la vida de les persones que ens envolten». Parlen les companyes de la cooperativa Crisàlide Comunicació. I això, mitjançant la creació de «noves narratives comunicatives per generar accions de canvi social, cultural i medi ambiental».
Dedicades a la comunicació en diverses especialitats, al Vallès Occidental, la Marta, la Míriam i la Paula trobaven a faltar una mirada més social, de canvi, en el tractament dels continguts i, a més a més, això no era possible des dels llocs on treballaven, institucions i mitjans que no tenen aquesta mirada clarament enfocada a l’àmbit social i l’economia social i solidària.
Cures en la diàspora. Cinc històries de migració, xarxa i lluita, és un projecte propi de Crisàlide, un exemple d’allò que volen fer i proposen, «un documental protagonitzat per cinc dones migrades a Catalunya que en algun moment van detectar mancances en l’acollida de les seves comunitats i han pres la iniciativa de posar-hi remei», podem llegir a la presentació a la seva pàgina web.
Massa formació, tot plegat, creativitat i energia com per ser encapsulada en una oficina d’administració pública o ser venuda al mercat
Massa formació, tot plegat, creativitat i energia com per ser encapsulada en una oficina d’administració pública o ser venuda al mercat. Anys d’experiència en projectes de comunicació i documentals, en el cas de la Míriam Vila Aguilar, videografia i fotografia, la Marta Ribera Graells; periodista per lliure la Paula Solís Gilabert. «D’acord que fer comunicació corporativa per a empreses o per a l’administració et pot donar per menjar», comenta la Paula, «però no m’agradava, perquè jo vinc d’una formació per la construcció de pau i el tractament de conflictes, de comunicació de justícia social».
En aquest punt van començar a pensar en opcions possibles, «com fer per crear un projecte on ens sentíssim còmodes, que es plantegés de forma conjunta, no de forma jeràrquica, com estan organitzades la majoria d’organitzacions o empreses», explica la Míriam, «sinó que fos un col·lectiu de forma assembleària, que féssim les propostes de forma conjunta, que ens sentíssim còmodes en els temes a tractar i que veiéssim que la nostra tasca i continguts contribueixin a canviar la situació».
Tot les conduïa a la creació d’una cooperativa, eina i objectiu coincident amb els valors. «Vèiem que si ens complementàvem i ajuntàvem coneixement i expertesa podíem fer coses molt més interessants», recorda la Paula. I es van posar mans a l’obra. Ja hi són, encara que lluny de la dedicació exclusiva al treball col·lectiu. Compaginen aquest amb les feines particulars quan encara fa poc que es constituïren, a finals del 2020.
Sense experiència prèvia en cooperativisme, l’assessorament i formació de l’Ateneu del Vallès Occidental els donà eines, indicacions i suport pràctic. I és que això del cooperativisme encara no és tan conegut com podria semblar, comenten. «Sembla que en els últims anys hi ha hagut com un boom de l’economia social i solidària», comenta la Paula, «però moltes administracions no tenen ni idea; per exemple, el notari que vam procurar no coneixia els tràmits per a la constitució d’una cooperativa». A Hisenda no va ser molt millor, «en un primer moment s’ho van haver de mirar, perquè no tenien la informació a mà», afegeix.
Finances i comptabilitat, una altre món, «un gran escull», destaca la Míriam, tot recordant la participació en alguna trobada de formació per a cooperativistes. «Molts projectes depenen de subvencions, aquest és el gran problema», constata, «és un tema no gaire resolt, nosaltres anem combinant feines personals, encàrrecs concrets, projectes personals i col·lectius, anem fent equilibris. En aquestes trobades vam veure que és el problema de tothom en l’ESS», afirma amb un punt de resignació, però mirant endavant amb confiança i sense falses il·lusions.
‘Retícula’ és un repositori d’imatges social, obert i col·laboratiu, per a les entitats de l’ESS, altres organitzacions i administracions
En aquests dos anys i escaig de recorregut, han fet molta feina, «una realitat molt positiva», emfasitza la Paula, «la projecció és de creixement, anem bé, encara que el camí és lent». Cada vegada tenen més encàrrecs. Van sent conegudes, gent amb qui han treballat les torna a trucar i apareixen nous encàrrecs. Tot, encara, en nivells humils, però els comptes dibuixen una línia nítidament ascendent. «Això funciona, va bé», declara satisfeta la Míriam, veient més a prop la dedicació exclusiva als objectius que les animen.
Així són els projectes ja establerts, començant per Retícula, el banc d’imatges social de Crisàlide. Un repositori d’imatges obert i col·laboratiu que, consideren, necessiten les entitats de l’ESS, així com altres organitzacions i també administracions. «Moltes vegades, en les imatges que utilitzem no hi ha gaire representativitat de la diversitat de la societat», afirma la Paula, «són imatges que semblen sortides de Silicon Valley, i creiem que cal canviar la narrativa de les imatges, que siguin més diverses, amb més persones, com la societat real». Aquest any han impulsat una galeria específica de temàtiques LGTB, que se suma a les ja existents sobre ESS, dones, treball, cultura.
Amb la websèrie de justícia social Invisibles es proposen visibilitzar problemàtiques de col·lectius que no tenen l’accés garantit a algun dels cinc aspectes de la vida que consideren bàsics perquè aquesta es pugui denominar digna: habitatge, feina, cultura, relacions socials i salut. Els dos primers capítols, de moment, tracten de salut mental.
I amb els pòdcasts de la sèrie El Focus obren un espai per a l’art i la cultural, per a les «persones creadores que en les seves obres tenen voluntat de transformació social. Parlem amb creadores i creadors culturals que busquen millorar la societat amb la música, la literatura i les arts visuals, totes són eines per sensibilitzar», explica la Míriam. Ja són accessibles títols com «teatre antiracista», «la pantalla andina», «xarxes i salut mental», entre altres.
«Feministes 100%», subratlla la Paula, el fet de coincidir 3 dones en aquesta creació de la cooperativa i projecte de comunicació per la transformació social el consideren una casualitat. «S’ha donat així, ens coneixíem, la Marta és amiga de tota la vida, amb la Míriam hem treballat a l’administració». Però sí, el projecte és totalment feminista, els continguts molt clarament, «clar que això no vol dir que la cooperativa sigui un espai exclusiu de dones».
De totes maneres, la probabilitat de coincidir més dones en experiències com aquesta sembla ser cada vegada més alta. Això concloïa un estudi fet públic per la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, a finals de 2022, constatant que els 50,3% dels càrrecs de presa de decisió en aquest tercer sector estan ocupats per dones, cinc punts més que l’any 2018, o sigui en línia ascendent el canvi.
El projecte és totalment feminista
El documental creat per Crisàlide, Cures en la diàspora, amb suport de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), també parla d’això, des de la perspectiva de l’experiència de cinc dones migrades a Catalunya. Amb entitats darrere o de forma totalment autogestionada i personals, han creat formes d’ajuda, acompanyament i cures amb la pròpia comunitat; cinc casos de lluites pels drets humans, contra el racisme, de pràctiques de cultura de pau.
Aquest reportatge ha estat publicat originalment a la revista Cooperació Catalana de la Fundació Roca Galès
Deixa un comentari