Amigos de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF alerten del perill que suposa escurçar l’avaluació ambiental dels projectes renovables a tot el territori.
Amb aquesta mesura, l’avaluació no compta amb una figura de protecció ambiental, i s’elimina, a més, la participació ciutadana en la tramitació.
Davant del nou procediment sobre l’autorització d’instal·lació d’energies renovables, inclòs en un Reial Decret Llei que el Congrés debatrà els propers dies, les organitzacions Amigos de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF adverteixen que pot tenir un efecte contrari al que pretén. En lloc d’accelerar el procés perquè Espanya tingui un sistema elèctric 100 % renovable, és probable que alenteixi el desplegament renovable a base de demandes als tribunals, erosionant la participació i l’acceptació social de la necessària transició energètica. I tot això mentre s’exposa a nombroses espècies amenaçades i espais d’alt valor ecològic a un risc innecessari i sense precedents.
Les organitzacions ecologistes constrenyen el Govern d’Espanya i els partits polítics amb representació parlamentària a retirar aquesta mesura i mantenir el sistema actual, en què es restringeix aquesta via ràpida de tramitació ambiental a projectes ubicats en zones de baixa sensibilitat ambiental, la definició de les quals, a més, millorar-se.
Segons Amigos de la Tierra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF, la mesura pot tenir un efecte contrari al que assenyala la declaració d’emergència climàtica i ambiental del govern en alentir el desplegament renovable a través de la seva judicialització, posar en risc la protecció de la biodiversitat i les polítiques de desenvolupament rural i fomentar el desaferrament i el rebuig social al desplegament renovable. Aquest rebuig pot produir-se especialment a les comunitats rurals tot endarrerint la urgent i necessària transició energètica que, com afirmen les organitzacions ambientals, s’ha de sustentar en una planificació en positiu d’energies renovables responsables, tant socialment com ecològica.
La mesura que se sotmetrà a convalidació per part del Congrés amplia de facto aquesta via ràpida a qualsevol projecte renovable, amb independència de la seva mida o de si s’ubica en un espai amb alts valors ecològics o rellevant per a espècies amenaçades, encara que sí que exclou aquells ubicats en espais protegits legalment (excepte les reserves de la biosfera) o al mar. Serà d’aplicació per a tots els projectes que tramiti el Govern (aquells superiors a 50 MW, és a dir, els més grans), però la norma habilita les comunitats autònomes a aplicar-lo als seus territoris respectius.
Aquest plantejament genera inseguretat jurídica i dóna peu a greuges comparatius, que posen en dubte l’efectivitat de la mesura i, fins i tot, l’ajustament a la normativa europea i internacional.
En primer lloc, perquè escurça significativament els terminis de tramitació ambiental per als projectes més grans que, precisament per ser més grans i cobrir més superfície, tenen en general més risc de generar impactes crítics contra el medi ambient. A més, com és probable que no totes les comunitats autònomes adoptin aquesta via ràpida (de fet, només 6 regions han adoptat l’actual via ràpida restringida a zones de baixa sensibilitat ambiental i només 5 tenen mapes de sensibilitat ambiental actualitzats i publicats), es donarà la paradoxa que projectes més petits, fins i tot alguns vinculats a comunitats energètiques locals, tinguin un procediment ambiental molt més exigent i dilatat en el temps.
En segon lloc, perquè exceptuar de manera tan àmplia els projectes renovables d’una tramitació ambiental ordinària té, segons les organitzacions ecologistes, difícil encaix amb el que estableix la Directiva que regula els tràmits d’impacte ambiental a tota la Unió Europea. D’altra banda, exclou la participació de la ciutadania en el procés ambiental, cosa que no té fàcil acomodament amb el Conveni d’Aarhus, un tractat internacional subscrit per Espanya sobre accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions i accés a la justícia en matèria de medi ambient.
A escala estatal, la mesura tampoc no sembla tenir coherència amb la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que, a l’article 21.2, assenyala que “per garantir que les noves instal·lacions de producció energètica a partir de les fonts d’energia renovable no produeixen un impacte sever sobre la biodiversitat i altres valors naturals, s’establirà una zonificació que identifiqui zones de sensibilitat i exclusió per la seva importància per a la biodiversitat, connectivitat i provisió de serveis ecosistèmics, així com sobre altres valors ambientals”. L’article, a més, mana que el Govern d’Espanya, en coordinació amb les comunitats autònomes, vetllin “perquè el desplegament dels projectes d’energies renovables es dugui a terme, preferentment, en emplaçaments amb menys impacte”.
En tercer lloc, perquè és una mesura incoherent amb el que la mateixa UE ha demanat als Estats membres per accelerar el desplegament renovable davant de la crisi energètica que ha provocat la guerra a Ucraïna. Tot i que el reglament europeu també podria comportar greus problemes en el desplegament de les energies renovables, almenys, la Unió Europea ha demanat als països que defineixin zones d’accés prioritari per al desplegament renovable, és a dir, aquells espais que són preferents perquè la seva ubicació té menys impacte a la natura. La mesura que l’Executiu espanyol vol aprovar sembla declarar com a zona preferent tot el territori que no compta amb alguna figura de protecció ambiental, cosa que, a més, xoca especialment amb la feina que ja havia fet el Govern en aprovar una zonificació en funció de la seva sensibilitat ambiental respecte als projectes eòlics i fotovoltaics.
En quart lloc, la mesura pot situar les funcionàries i els funcionaris dels departaments encarregats d’analitzar ambientalment els projectes en una situació d’indefensió, atès que esdevenen l’únic agent que vetlla pel compliment de la normativa i només tenen deu dies per analitzar tota la documentació aportada pel promotor sobre el potencial impacte ambiental del projecte.
I en cinquè lloc, la nova normativa habilita només 10 dies perquè formulin observacions els responsables de medi ambient, principalment de les comunitats autònomes, en tenir les competències de conservació de la natura. En cas que no puguin contestar, es considera com a acceptació. Això vol dir que els òrgans de l’administració que disposen de la informació ambiental més actualitzada no participaran en el procés, o bé ho faran de forma precipitada. De fet, suposa que el procés d’avaluació d’impacte desapareix i es converteix en una avaluació de l’estudi d’impacte que proporciona el promotor.
WWF, SEO/BirdLife, Greenpeace, Ecologistes en Acció i Amigos de la Tierra comparteixen la necessitat de substituir de forma urgent les energies fòssils i nuclears per renovables i recorden que el camí de com fer-ho és clar: dotar de més recursos els departaments que s’encarreguen de l’avaluació ambiental i l’ordenació i zonificació territorial i planificar un desplegament ordenat i vinculant que prioritzi els projectes més propers on es consumeix, és a dir, facilitar el desenvolupament de renovables a zones de baixa sensibilitat ambiental prioritzant les zones degradades (per exemple, les fortament antropitzades, les industrials, les ocupades per infraestructures, etc.); i, com ja havia decidit el Govern, sobre les zones que s’han identificat com de baix impacte ambiental.
Posar en perill el marc normatiu europeu que vetlla per la protecció de la biodiversitat serà contraproduent per abordar la crisi ambiental, per a la qual el Govern va aprovar una declaració davant l’emergència climàtica i ambiental en què s’incloïa com un dels eixos d’acció enfortir les sinergies amb les polítiques de desenvolupament rural, de protecció de la biodiversitat i reconeixement de serveis ambientals, l’impuls de les oportunitats de la transició energètica i les energies renovables per generar nova ocupació verda, acció contra el canvi climàtic que la societat espanyola demana i necessita.
Deixa un comentari