Membres de la delegació de Terrassa i Vallès Occidental al VI congrés internacional de coeducació, celebrat a Madrid

23 professionals terrassenques participen en el VI congrés internacional de coeducació

La pornografia patriarcal i violenta que consumeix el jovent, un dels temes claus abordats

Grup Motor del Pacte per la Coeducació a Terrassa

Del 30 de setembre a l’1 d’octubre passats tingué lloc a Madrid el VI Congrés Internacional de Coeducació, organitzat per l’associació Claustro Virtual de Coeducación (CLAVICO). Com en altres edicions, un grup de 23 professionals terrassenques participaren en el mateix, entre les quals la Mercè Gómez Llobregat, que pertany al grup de Coeducació “En Construcció, al Grup de Coeducació de l’ICE-UAB i al Casal de la Dona, a qui he pogut entrevistar Malarrassa.

Destaca el fet que el congrés fos acollit per l’Ateneo de Madrid. Després de celebrar els altres al barri de Leganés, el moviment per la coeducació es plantejà la celebració en un lloc emblemàtic com aquest, «és una mica com tornar a l’Ateneu, a on, malgrat ser poques, van tenir protagonisme referents importants de la coeducació fa molts anys», en referència a Clara Campoamor o Emilia Pardo Bazán, entre altres.

Al grup de 23 professionals hi havia professores de diferents centres de Terrassa: l’escola Pau Vila, l’Institut-escola Feixes, escola Anxeneta, l’escola Abat Marcet, l’escola Auró, l’escola França, l’escola Isaac Peral i l’escola Joaquima de Vedruna i també professores de l’Institut Ribot i Serra de Sabadell i membres del Grup de Coeducació En Construcció, del Casal de la Dona i del grup de coeducació de de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. «Tot plegat», subratlla la Mercè, que treballa fa dècades en l’àmbit de la coeducació, «una delegació local important».

Entre les diferents ponències que es presentaren, destacà la de Marina Marroquí, «Eso no es sexo», qui en tractar la qüestió de la dita «generació porno», proposà estratègies per treballar la igualtat amb l’adolescència. La investigadora de la problemàtica, que ha publicat els llibres Eso no es Amor: 30 retos para trabajar la igualdad i Eso no es Sexo: Otra Educación sexual es urgente, alertà sobre l’edat l’avançament de l’edat d’inici en la visió del porno, a partir dels 8 anys, i la «normalització d’aquest tipus de porno i, amb ell, de la idea que la sexualitat és això».

Donada la situació, és important entendre la mirada dels infants per poder desmuntar els models que proposa el porno. «Això no és ni amor ni relació respectuosa», destaca, «sinó valors i estereotips del patriarcat». La Marina Marroquí proposa un canvi de xip a partir de la intervenció de les famílies, els centres educatius i les institucions.

Sobre les connexions entre violència sexual, pornografia i prostitució, intervingué l’Amelia Tiganus, escriptora i activista abolicionista, autora de La revuelta de las putas. De víctima a activista (2021). Tiganus, que ha patit la tracta i va ser forçada a prostituir-se va fer una «defensa d’una sexualitat saludable i ètica, des de la perspectiva del feminisme radical», subratlla Mercedes.

«Neoliberalismo sexual» va ser el títol de la conferència de l’Ana de Miguel, amb una dura crítica del sistema econòmic i els models de vida que se’ns imposen, la mercantilització del sexe i les relacions personals. Des de la filosofia, De Miguel defensà que el «feminisme és una forma reflexiva de ser, que té una càrrega d’humanitat i civilitzadora que l’investeix de centralitat com a agent del canvi social», destaca Gómez, qui subratlla el fet que «el consentiment està viciat i que la qüestió del contracte social esdevé central en aquest punt».

En resum, i com a avaluació del congrés internacional de coeducació, la Mercè Gómez afirma que allà es va veure com s’està treballant en l’àmbit estatal. «Hi ha gent que té bona voluntat», assegura, «que les propostes costen de fer-les realitat», afegit al problema de no tenir ajuts per part del Pacte d’Estat contra la Violència per portar a terme aquests congressos.

Des de la perspectiva del moviment, recorda que després de la desaparició de la coordinadora feminista estatal a cada comunitat s’organitza l’activitat, lluites i jornades amb agenda pròpia. Això és correcte, defensa, però nota que amb mecanismes de comunicació, potser, el moviment podria ser més fort en general.

Convenient citar l’avaluació feta per algunes de les companyes que van participar en el congrés. En general, acord total sobre l’interès dels continguts i debats, a més a més, en un lloc, com s’ha dit, com l’Ateneu de Madrid, on només va ser admesa una dona, l’Emilia Pardo Bazán, el 1905. Destaquen l’accent en la «prevenció de les violències sexuals i la sexualitat saludable, un tema molt necessari en els centres educatius, dotant el professorat i l’alumnat d’arguments i eines», d’acord amb l’opinió de la Puri Carmona Ruiz.

Per la seva part, la Júlia López Quintana subratlla la menor assistència de delegades, que considera conseqüència de la manca de coordinació comentada. D’altra banda, afirma, es va notar la «manca de referents de coeducació, com en altres anys, per exemple la Marina Subirats Martorí o l’Amparo Tomé González; tot i el nivell i qualitat de les ponents que hi van participar».

Pacte municipal per la coeducació a Terrassa

Reunió del grup de treball sobre coeducació de Terrassa, al Casal de la Dona

Aquest mes de setembre van reiniciar-se els treballs del pacte municipal amb una trobada amb les Regidories d’Educació i Polítiques de Gènere i LGTBIQ+ i al grup Motor de Coeducació del Casal de la Dona motivat pel canvi de govern. En aquesta reunió es va fer una cronologia de la feina feta fins ara, ens van situar propostes més properes a realitzar, acords que considerem important per continuar.

El 24 d’octubre es va convocar tots els sectors implicats des de l’inici per tal de fer retorn del document que es va treballar a l’anterior trobada amb tots els sectors educatius i socials amb presència també de representants de l’Ajuntament de l’àmbit educatiu i de LGTBIQ+ i per a continuar incorporant més persones dels diferents sectors i implementar el conjunt de propostes i objectius, «per facilitar que totes les entitats i moviments socials s’impliquin».

Recordem que el pacte i el document base van ser aprovats. Ara, l’agenda és per a la seva implementació. Hi ha convocat una primera sessió informativa del contingut del Document del Pacte per la Coeducació a Terrassa a les persones que formen part del Govern de la ciutat.

La coordinació és molt necessària. Més enllà, fins i tot, es tracta d’assolir un nivell de transversalitat i compromís total per l’aplicació del Pacte. Perquè com diu el document base: «La coeducació suposa reptes d’ordre polític ja que s’enfronta a l’ordre establert masculí, a l’estatus i als fonaments i les lleis patriarcals. Reptes d’ordre sociocultural, ja que trenca amb la divisió sexual del treball, amb la polarització dels límits imposats sobre allò que reconeixem com a femení i com a masculí. Reptes d’ordre instrumental, ja que altera les relacions jeràrquiques i el valor del treball i, finalment, reptes d’ordre personal, ja que implica una deconstrucció de molts dels aprenentatges apresos al llarg de la vida».

Un pla, per tant, que planteja la necessitat d’un «nou model de ciutadania», una coeducació que sigui «eina transformadora per prevenir les violències masclistes». I per això, tot l’èmfasi en la «formació específica, així com l’organització de formació per als agents educatius de la ciutat».

El marc de referència necessari per avançar en aquest sentit, o sigui que «Terrassa sigui una ciutat coeducadora», implica el «compromís de la ciutadania, entitats i institucions». Així doncs: tenir referents de coeducació en cada un dels espais, realitzar formació continuada, tenir una mirada multisectorial; utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista, combatre la publicitat sexista, formentar els lideratges femenins i creació d’espais segurs per a tothom i de cura i benestar emocional.