Per la derogació de les reformes laborals, el reforç dels serveis públics i millora de les condicions de les persones treballadores que els presten; la pujada del salari mínim fins a 1000 euros a gener de 2022 i fins al 60% del salari mig a final de la legislatura, la regulació del preu de l’habitatge i del preu de l’electricitat; la compatibilitat i la suficiència de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vita… i altres reivindicacions constitueixen l’agenda de reivindicacions que ha unit a 14 organitzacions sindicals i socials per encetar una campanya que començarà el pròxim dia 12 de desembre amb una gran manifestació a Barcelona.
Alerten les organitzacions, a més a més, que «un altre cop, la nostra societat viu l’amenaça del feixisme», no casualment, «després de deu anys de retallades», durant els quals «s’han incrementat les desigualtat, la pobresa i la vulnerabilitat de les classes populars». La pandèmia, per altra banda, «ha posat de manifest que les feines de cura i els treballs feminitzats són imprescindibles per a la vida. Els treballs essencials, amb condicions laborals molt precàries, no s’han esfondrat en la pandèmia només gràcies a l’esforç responsable de la gent que hi treballa».
Denuncien també que «el teixit econòmic s’ha fragilitzat. Patim desabastiments de determinats productes i matèries primeres, i un encariment inassumible dels preus de l’electricitat, del gas, del petroli, i en conseqüència, un increment dels preus del consum superior al 5%, mentre els salaris han pujat només un 1,8%».
En definitiva, «no hi ha polítiques públiques que regulin adequadament l’actual mercat energètic, ni que defineixin una estratègia urgent per a les energies renovables».
Per tant, «ara és el moment de canviar les polítiques econòmiques d’arrel», es declara en el manifest fet públic en roda de premsa, ahir dilluns 29 de novembre a Barcelona. «Ens trobem en moments de gran transformació social i, per tant, de grans oportunitats, però també de grans perills i incerteses», per tant hora de «fer sentir la nostra veu».
Perquè «els grans canvis democràtics en la nostra història s’han construït des de la societat civil organitzada», destaquen les entitats, entre les quals la CONFAVC, les CCOO i la UGT. «Ens constituïm com a plataforma per defensar els drets socials, polítics i civils per a tothom, universalitzar els drets de ciutadania, per avançar cap a una societat basada en la igualtat i la justícia social, fent una crida a tot el teixit cívic a acompanyar-nos en aquestes reivindicacions».
Text íntegre del Manifest:
+ Drets i + Justícia social
Els grans canvis democràtics en la nostra història s’han construït des de la societat civil organitzada. Les grans transformacions de la nostra societat i la cohesió social s’han aconseguit amb la participació activa del moviment veïnal, els sindicats, els col·legis professionals, les associacions del món de la cultura i de l’educació, el moviment feminista, les organitzacions juvenils, les organitzacions no governamentals, que hem estat tractors de canvi i avenç en drets, llibertats i democràcia.
Avui, a Catalunya, les organitzacions socials que signem a sota, amb la vocació de integrar a moltes més en el futur, ens constituïm com a plataforma per defensar els drets socials, polítics i civils per a tothom, universalitzar els drets de ciutadania, per avançar cap a una societat basada en la igualtat i la justícia social, fent una crida a tot el teixit cívic a acompanyar-nos en aquestes reivindicacions.
Un altre cop, la nostra societat viu l’amenaça del feixisme. Aquí i arreu del món, pressiona les democràcies promovent l’odi i l’exclusió. S’expressa amb duresa contra el feminisme, el sindicalisme de classe, les diversitats sexuals, les persones migrants i contra els avenços socials i el progrés. El feixisme no és una idea, és el contrari de la política i hem d’erradicar-lo de la nostra societat. Aquesta plataforma es declara inequívocament antifeixista i es compromet a combatre’l de forma democràtica i constant.
Constatem que després de deu anys de retallades s’han incrementat les desigualtat, la pobresa i la vulnerabilitat de les classes populars. Alhora, la pandèmia ha posat de manifest que les feines de cura i els treballs feminitzats són imprescindibles per a la vida. Els treballs essencials, amb condicions laborals molt precàries, no s’han esfondrat en la pandèmia només gràcies a l’esforç responsable de la gent que hi treballa. Alguns treballs, com el turisme i l’hostaleria, van haver de tancar del tot i obrir després només en part. Les treballadores i els treballadors de la cultura han sofert com mai.
L’aïllament, la incertesa i la precarietat han afectat la salut mental de moltes persones. A Catalunya, el jovent entre 16 i 30 anys, col·lectiu molt afectat pels símptomes de depressió i d’ansietat, en el que han augmentat de manera molt important els suïcidis. L’edat és un factor de risc com també ho és el gènere.
La societat té un deure amb el jovent. Les seves dificultats per accedir a un habitatge es deuen a la quasi nul·la inversió pública. L’atur juvenil i la precarietat laboral fan que sigui impossible la seva emancipació fins gairebé els 30 anys.
També tenim un deure amb la nostra gent gran, ens comprometem a lluitar per garantir unes pensions dignes i de qualitat.
El teixit econòmic s’ha fragilitzat. Patim desabastiments de determinats productes i matèries primeres, i un encariment inassumible dels preus de l’electricitat, del gas, del petroli, i en conseqüència, un increment dels preus del consum superior al 5%, mentre els salaris han pujat només un 1,8%. No hi ha polítiques públiques que regulin adequadament l’actual mercat energètic, ni que defineixin una estratègia urgent per a les energies renovables. Els salaris baixos, els serveis públics estressats i la pujada dels preus de productes bàsics fan que el patiment s’estengui com una taca d’oli a la nostra societat. El risc de pobresa i d’exclusió social arriba al 26,3% de la població de Catalunya i té rostre de dona. En el cas dels joves i les criatures, la taxa arriba al 35,9%. A Catalunya, pateixen privació material severa 466.000 persones.
Ara és el moment de canviar les polítiques econòmiques d’arrel. El planeta s’escalfa posant en perill la vida. No es pot mantenir el dispendi d’energies fòssils que han alimentat les polítiques de deslocalització. Cal deturar la pèrdua de sobirania industrial, alimentària i energètica. La transició a una economia sostenible ha de ser justa, no es poden fer els canvis amb processos salvatges d’acomiadament. És el moment de defensar la cooperació internacional i d’aconseguir mesures a favor de les migracions segures i l’acollida humana de les persones nouvingudes.
El país necessita un nou teixit industrial, així com un canvi de model en el sector turístic i de serveis. Cal incorporar la innovació tecnològica i la digitalització a l’economia, per dotar-la d’eficiència i sostenibilitat. Però sobretot s’ha de fer incorporant el control democràtic, la justícia social i el valor del treball. No es pot avançar amb les lleis que promouen el desmantellament de l’estat del benestar per privatitzar-lo i fer negoci, ni amb lleis que desmunten el dret del treball, ni amb lleis que retallen els drets i les llibertats.
La Unió Europea ha optat per sortir de la crisi amb polítiques d’inversió i cal aprofitar els diners per transitar cap un model de justícia i igualtat. Perquè els canvis puguin ser estructurals, cal també una fiscalitat justa i la lluita contra la insolidaritat de l’evasió i l’elusió fiscal, no hi pot haver política fiscal que amb caràcter territorial promogui el dúmping fiscal. Els governs han d’utilitzar el sector públic per canalitzar la inversió i usar-lo com a tractor del canvi, marcant el camí de la nova economia i del reforç de la cultura i del control democràtic.
El nostre compromís amb la cultura i la llengua catalana és absolut. Ambdues han sigut un element imprescindible per a la cohesió social i la integració de la ciutadania a la nostra societat. Defensem el model d’èxit d’immersió lingüística del nostre país. Reivindiquem polítiques actives per al seu desenvolupament i consolidació. La llengua i la cultura són patrimoni de totes i tots, ens uneixen i ens fan créixer individual i col·lectivament.
Ens trobem en moments de gran transformació social i, per tant, de grans oportunitats, però també de grans perills i incerteses. Ara és el moment de fer sentir la nostra veu perquè els Parlaments de Catalunya i d’Espanya estan enllestint els pressupostos més quantiosos de la història. Cal influir-hi perquè es posin a favor de les persones treballadores, i s’ha de fer de manera que totes les polítiques continguin criteris d’igualtat entre dones i homes.
Què volem:
1. La derogació de les reformes laborals com a primera mesura per posar fi a la precarietat laboral. El treball digne és un dels nostres principals objectius.
2. Reforç dels serveis públics i millora de les condicions de les persones treballadores que els presten:
• Cal la defensa de la gestió directa dels serveis públics i la reversió de les privatitzacions realitzades
• Una inversió suficient per al reforç del sistema sanitari, en especial de l’Atenció Primària i dels serveis de Salut Mental.
• La inversió en educació que asseguri la creació de places suficients de formació professional i la justícia educativa en totes les etapes.
• Un sistema públic i universal d’accés als serveis socials que compti amb recursos suficients, que superi l’actual assistencialisme i prioritzi els drets socials de les persones.
• Hem de reforçar el sintema públic en atenció a la dependència i a la discapacitat, incrementant els recursos.
• La millora del transport públic.
3. La pujada del salari mínim fins a 1000 euros a gener de 2022 i fins al 60% del salari mig a final de la legislatura.
4. La regulació del preu de l’habitatge i del preu de l’electricitat.
5. L’estabilitat i la suficiència del sistema públic de pensions. Per això hem de establir un model de revalorització just i l’increment de les pensions mínimes.
6. Un Pacte per la Joventut que garanteixi condicions per a la seva emancipació personal i laboral.
7. Polítiques i recursos suficients per promoure la igualtat efectiva entre dones i homes i per a la prevenció contra totes les violències masclistes i l’atenció les seves víctimes.
8. La compatibilitat i la suficiència de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, simplificant el procediment burocràtic.
9. Recursos suficients i modificacions legals per a acabar amb la greu situació de les persones immigrants.
10. Reforçar la cooperació internacional. De la crisi climàtica només en podem sortir amb solidaritat global, s’ha de garantir destinar el 0,7% dels pressupostos a la cooperació.
11. Reforçar la democràcia, la transparència i el rendiment de comptes i les mesures i polítiques que reforcin la lluita contra la corrupció.
12. La derogació immediata de la llei Mordassa.
Les entitats i associacions fundadores de la plataforma són:
- AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya)
- Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
- Avalot – Joves d’UGT de Catalunya
- CCOO de Catalunya
- CEESC (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya)
- CJB (Consell de la Joventut de Barcelona)
- CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya)
- Col·legi de Treball Social de Catalunya
- CONFAVC (Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya)
- FAPAES (Federació de Pares i Mares d’Alumnes d’Estudis Sufragats)
- FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona)
- La Fede.cat (organitzacions per a la justícia global)
- Marea Blanca
- Plataforma per una Fiscalitat Justa
- UGT de Catalunya
- UPEC
Deixa un comentari