Aquest 8 de març el moviment veïnal sortirà de nou als carrers per tal de reivindicar els drets de les dones i el respecte a la diversitat.
En un context de cruïlla de diverses crisis, econòmica, ecològica, de cures, etc, agreujades aquestes per la pandèmia i les guerres que assolen el Planeta, nosaltres volem posar l’accent en el paper de les dones en garantir la continuïtat de la vida. Volem posar la cura al centre i canviar l’eix de les prioritats. La producció no és possible sense la reproducció, ens hi va la vida. Ens cal posar a l’agenda la qüestió de les cures en primer terme. Les cures cap a les persones, assumint-nos interdependents i vulnerables, però també la cura cap a la natura i cap a nosaltres.
Una de les nostres apostes és per acabar amb la visió patriarcal que les cures són responsabilitat exclusiva de les dones com a part d’una suposada “natura femenina”. Les cures són una responsabilitat individual i col·lectiva del conjunt de la societat.
Si parlem de crisi de les cures és precisament perquè els mecanismes per a garantir-les han fracassat. Els serveis domiciliaris que van ser concebuts fa dècades, no s’han adaptat a les necessitats d’una població cada cop més envellida i de persones que viuen soles, sovint en situacions d’aïllament no desitjat. Aquests és un entorn laboral altament feminitzat on les treballadores pateixen situacions laborals precàries. Els models de convivència han variat, així com el concepte mateix de família. L’alt nombre de famílies monoparentals, diaspòriques i reconstituïdes així com les llars unipersonals plantegen unes necessitats específiques que no són preses en consideració per les polítiques públiques.
Les infraestructures socials, educatives i sanitàries no poden absorbir la demanda real de serveis degut fonamentalment a les retallades que han patit els darrers anys. Això ens condueix a una provisió de serveis variada en que els serveis públics es complementen amb ofertes d’entitats socials de diverses característiques, des de les que provenen de l’economia ètica i solidària -que assumeixen compromisos d’equitat i transparència- fins les que han estat promogudes per grans empreses del sector immobiliari que per tal d’obtenir els màxims guanys sacrifiquen tant les condicions laborals de les treballadores com la qualitat de l’atenció a les persones com va posar de manifest, de forma dramàtica la pandèmia.
Davant d’aquesta situació nosaltres defensem el reforçament dels serveis públics i un sistema públic de cures en la comunitat, promoure la participació comunitària en la gestió dels recursos, donar suport a les experiències i espais de suport mutu, i el reconeixement social i millora de les condicions laborals de les persones que duen a terme aquestes tasques.
Al mateix temps, volem contribuir a generar la cultura de la corresponsabilitat envers la cura i atenció a les persones i a fomentar l’equilibri entre el sistema de producció i la promoció de l’autonomia en l’atenció a les persones. Així mateix donem valor a la cura del planeta, a la solidaritat cap al patiment humà i no humà.
Com cada 8 de Març el moviment veïnal serà present a totes les mobilitzacions, denunciant les desigualtats de que som objecte les dones i de forma especial les dones de les classes populars dels nostres barris, les veïnes racialitzades, amb orientacions i identitats sexuals diverses o amb alguna forma de diversitat funcional. També posem l’accent en la recuperació de les contribucions de les dones esborrades en les històries oficials.
Fa 50 anys que les dones del moviment veïnal vàrem començar a caminar cap a la igualtat i contra la violència masclista. Seguim treballant i lluitant cada dia per a construir un món més just. Uns barris més violetes! (Enllaç Manifest web)
Deixa un comentari