El manifest feminista presentat fa uns dies arreu de l’Estat Espanyol sota el lema #NiUnPasoAtrás per més de 80 col·lectius feministes va convertir-se el dimarts en més de 100 concentracions arreu del país per cridar ben fort que les dones no faran ni un pas enrere davant del feixisme.
L’Atri de l’Ajuntament de Terrassa va convertir-se en el punt de trobada de les ciutadanes, col·lectius feministes i partits polítics per cridar contra les propostes masclistes i patriarcals de VOX en el marc de la negociació de la presidència del Parlament d’Andalusia. El partit feixista ha posat damunt de la taula, entre d’altres, propostes com ara la derogació de la Llei Contra la Violència de Gènere, la Llei que protegeix el col·lectiu LGTBI o la creació d’un Ministeri de la Família. A més a més, a aquestes propostes s’hi ha sumat l’ambigüitat del Partit Popular i de Ciutadans que en cap moment han anomenat a VOX pel que és: un partit feixista, misogin, homòfob i racista.
Davant d’aquest panorama, és evident que calia organitzar-se i així ho han fet els col·lectius de la ciutat. En plena organització d’aquest proper 8 de març, que va començar a prendre forma el passat 14 de febrer amb una assemblea oberta i no mixta per a totes les ciutadanes, ha calgut sortir a cridar que les companyes andaluses no estan soles, que hi ha un moviment feminista organitzat que treballa per enderrocar discursos feixistes i masclistes. En aquest sentit, es van cridar consignes com ara “VOX, les vostres mentides no es convertiran en veritats encara que les repetiu”.
I és que la violència masclista és la conseqüència més brutal de la discriminació cap a les dones, és silenciar per la força i és intentar reduir-nos a través de la por i la violència. Sembla que venen temps difícils però amb l’organització, la solidaritat, la visibilitat i el suport mutu hem deixat clar que no farem “ni un pas enrere”, que “no hi haurà pau sense igualtat” i que “les dones venim a per totes i lluitem per la igualtat”, alçant les veus al final de la concentració en forma de cançó.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari