El mapa dels pisos buits a Catalunya, Terrassa, segona ciutat. Un reportatge de ‘Crític’ mostra on són i quins grans propietaris els controlen

El mapa dels pisos buits de Catalunya, un reportatge de Crític mostra on són i quins grans propietaris els controlen.
Terrassa és la segona ciutat de Catalunya amb més pisos buits.
CaixaBank, el BBVA i el Santander, amb el seu entramat de societats, acumularien més de 14.500 habitatges, el 42% del total d’immobles desocupats en mans de grans tenidors.

Redacció

Laura Aznar, de l’informatiu digital Crític, presenta, per primer cop, el mapa dels pisos buits a Catalunya en mans de grans tenidors. Un treball realitzat amb la col·laboració del col·lectiu de periodistes de dades StoryData per elaborar una cartografia que mostrar la distribució, municipi a municipi, dels 34.856 habitatges dels grans propietaris que fa més de dos anys que estan buits.

En el reportatge, publicat el 3 d’octubre, l’autora s’endinsa a descobrir quines són les empreses, fons d’inversió i bancs que acumulen més propietats, l’escorcoll de dades obtingudes a través d’una petició de transparència mostra que el trident bancari conformat per CaixaBank, BBVA i Banco Santander —juntament amb el seu entramat de societats— aglutina el 42% d’aquests immobles. En paral·lel, al rànquing dels majors tenidors amb pisos buits hi tenen un lloc destacat els fons voltors Blackstone i Cerberus.

Crític ha impulsat aquesta investigació fruit del compromís adquirit amb els mecenes del Verkami #DeQuiSónElsPisos. El mitjà va publicar que hi ha 10 empreses que concentren 25.000 pisos de lloguer. Quan van demanar els noms d’aquests grans tenidors, la Cambra de la Propietat Urbana, una de les entitats que representa els propietaris, va oposar-se a que la Generalitat els hi facilités, tot i que la Comissió de Garantia pel Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i l’Agència de Protecció de Dades avalaven aquesta petició. Per impedir la difusió de la informació, la Cambra va presentar un contenciós administratiu davant del TSJC.

A Catalunya hi ha 34.856 pisos buits o ocupats sense títol habilitant propietat de grans tenidors d’habitatge, és a dir, aquells que tenen, com a mínim, 10 immobles. Es tracta principalment d’entitats bancàries i de fons d’inversió, però també hi ha la Sareb, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària. El trident bancari format pel BBVA, per CaixaBank i pel Santander, juntament amb els seus respectius entramats d’immobiliàries i de societats participades, són els tres grups amb més immobles buits: n’aglutinen més de 14.500. La Sareb, amb una participació majoritària de l’Estat en el seu accionariat, ocupa el primer lloc del rànquing i suma 6.672 immobles buits a tot Catalunya, el 19% del total.

Per a l’accés a les dades territorialitzades sobre els pisos buits, Crític ha fet una petició de dret d’accés a la informació pública davant de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Es considera pis buit aquell que és desocupat durant més de dos anys.

La llei preveu que tots els grans tenidors amb habitatges que es trobin en aquesta situació els han d’inscriure en un registre públic de la Generalitat. Cal tenir en compte que la llista que publica Crític no inclou els noms dels grans propietaris que tenen immobles en règim de lloguer: aquesta és la informació que el mitjà va sol·licitar a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i que la Cambra de la Propietat ha impugnat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir-ne la publicació.

En el mapa interactiu, elaborat amb la col·laboració del col·lectiu de periodistes de dades StoryData, apareix per primer cop com es distribueixen els habitatges buits de grans tenidors municipi a municipi. També consta si el pis és efectivament buit o és ocupat. D’aquesta informació es desprèn que la major part dels 34.856 immobles –el 77% del total– són buits però reuneixen les condicions per entrar-hi a viure (11.827), estan pendents de rehabilitar (3.639) o no es disposa d’informació sobre el seu estat (11.493). El 23% restant són ocupats sense títol habilitant, ja sigui amb el consentiment de la propietat o sense aquest vistiplau.

1.264 pisos buits a Terrassa

Les dades més significatives, mirant des del Vallès Occidental, són les que mostren que Terrassa i Sabadell se situen com a segona i tercera poblacions en el llistat, concentrant, respectivament, 1.264 i 968 pisos buits; i això malgrat que la seva població no arriba al 14% del total d’habitants que hi ha a la capital. El Vallès Occidental reuneix 3.640 habitatges buits en mans de grans tenidors, mentre que al Vallès Oriental n’hi ha 2012; són la segona i tercera comarca que acumula més pisos.

La major part dels immobles buits, però, s’ubiquen a la comarca del Barcelonès, que en concentra 4.311, un 12% del total de pisos que consten al registre que ha obtingut Crític. Barcelona és la ciutat que més n’acumula (1.956), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (915) i de Badalona (833).

Pel que fa a la propietat dels immobles, la llista de l’Agència d’Habitatge de Catalunya on consten els pisos controla cada societat permet veure que la majoria dels 35.000 pisos propietat de societats empresarials estan en mans d’un grup reduït de companyies: se’ls reparteixen entre una quinzena d’empreses, principalment bancs i fons d’inversió.

Són tres grans grups bancaris els qui controlen el gruix del pastís, informa Laura Aznar: el BBVA, CaixaBank (que controla actualment la cartera de Bankia) i el Santander, tant de forma directa com a través de les seves connexions amb fons voltor i societats immobiliàries.

Només aquests tres bancs per si sols n’acumulen 7.826, el 22% de totes les llars buides propietat de grans tenidors: 3.468 estan en mans del BBVA; 2.705 són de Bankia-CaixaBank, i 1.653, del Banc Santander. Tanmateix, segons l’anàlisi feta per Crític, afegint els pisos propietat de societats i de fons vinculats als tres grups, la xifra total s’elevaria per damunt dels 14.500 habitatges, o sigui el 42% del total.

L’article signat per la Laura Aznar mostra alguns exemples: en el cas de l’empresa Divarian, que va néixer fruit d’un acord entre el fons voltor Cerberus i el BBVA per crear una societat conjunta de negoci immobiliari. Divarian se situa com el tercer major tenidor amb pisos buits a Catalunya –en té 3.356–, però la propietat d’aquesta companyia se la reparteixen entre el fons, que en té el 80%, i el banc, que en té el 20% restant.

Un altre cas: la immobiliària Aliseda, controlada en un 49% pel Banc Santander i en un 51% per Blackstone. Aliseda té 2.151 habitatges i ocupa el sisè lloc en el rànquing dels grans tenidors amb pisos buits.

Pel que fa a la distribució territorial dels immobles, hi ha un total de 190 grans tenidors que tenen immobles desocupats en tots els municipis. Molts d’ells operen de manera independent; però, en el cas de CaixaBank, els seus vincles amb altres companyies farien que disposés d’un volum de pisos que superaria els 6.600, fruit de la suma dels habitatges que gestiona directament l’entitat per mitjà de l’absorció dels actius de Bankia; els 2.831 que té la seva societat BuildingCenter; els 594 de Criteria Caixa, que gestiona el patrimoni de la Fundació Bancaria la Caixa, o els 331 de Servihabitat, la comercialitzadora dels immobles de CaixaBank.

El volum de llars buides del BBVA podria ascendir a les 5.700. Formen aquest patrimoni els 926 habitatges d’Unnim Sociedad para la Gestión de Activos Inmobiliarios, de la qual el BBVA en posseeix el 100% del capital; els 608 pisos d’Anida, que és la immobiliària del banc, o els 359 immobles d’Arrahona, societat dependent del grup, entre d’altres.

El Banc Santander completa el trio bancari de majors tenidors, amb un total de 1.653 immobles. Així i tot, si s’hi afegeixen les 225 propietats d’Altamira, immobiliària propietat del grup, o els 24 pisos de la societat Inversiones Inmobiliarias Gercebio, fusionada amb el banc, entre d’altres, l’entitat sumaria quasi 2.300.