Una de les preocupacions del feminisme gira al voltant de com lluitar contra un model de masculinitat imperant que arriba fins i tot a negar l’evidència de les violències de gènere. La manera de fer-ho és posar èmfasi e unes masculinitats més còmplices, on es treballin les cures i els bons tractes a les persones. I que mostrin als nois i joves uns referents masculins que estiguin basats en la igualtat i la coresponsabilitat.
Miquel Gordillo
Amb el tema central de com abordar les masculinitats a l’aula, el passat 14 de maig va tenir lloc a la Facultat d’Educació de la UAB la cinquena trobada de Coeducació. Van assistir-hi uns 200 docents – el 20% eren professors homes -. Les membres del grup de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UAB), organitzador de la trobada, entre les quals hi ha professores de primària i secundària de la ciutat, ens expliquen les principals conclusions de la mateixa.
Un dels ponents convidats a la jornada va ser l’assessor en formació per la igualtat Miguel Angel Arconada. Aquest professor afirma que “el 10% dels joves pensa que això de la violència és un invent de les feministes”, ens diu Mercedes Gómez Llobregat, del grup de Coeducació, en conversa amb Malarrassa. “Hi ha una mena de rearmament del patriarcat, que sosté discursos que aquesta violència no existeix”, afirma.
Imatge del grup ICE de la UAB que va organitzar la V Trobada de Coeducació el passat 14 de maig.
“Trobem molt important enfocar les masculinitats i treballar-les amb nens i joves de cara a la prevenció de la violència de gènere”, detalla Puri Carmona Ruíz, una altra membre del grup ICE, el qual fa recerca i formació sobre coeducació. “També apareixen resistències per part dels nois, homes i professors”. Tenen clar que l’objectiu és «anar cap a una societat més igualitària i justa», tal com expressa Júlia López Quintana, membre del grup i directora de l’ESco Abat Marcet. I que per això, hem de saber escoltar. I aclareix que posar sobre la taula i treballar la coeducació als centres d’ensenyament no té excusa, «no és de manca de recursos, és que s’ha de saber conscienciar» apunta.
«Sempre hi ha alumnes amb por de dir la seva”, explica Carlos Moriana Garrido, un dels tres professors homes que s’ha incorporat fa poc al grup ICE de Coeducació. “És important que totes les persones, en aquest cas nois, puguin dir quan veuen que alguna cosa no està funcionant bé”. En aquest sentit, apunta en Carlos que l’estratègia passa per teixir complicitats amb ells, «fer-los veure que ells no són culpables d’un masclisme hegemònic heredat».
«Hem d’encertar on posar el focus amb els nois per trencar aquest discurs masclista i victimista que cala tan fàcilment»
L’estratègia passa per «teixir complicitats amb els nois i joves, fer-los veure que no són culpables d’un masclisme hegemònic heredat»
«El bon tracte a totes les persones és un dret que tenim, per contra, el masclisme és el més homòfob que hi ha»
«Hem d’encertar on posar el focus amb els nois, i poder trencar aquest discurs masclista i victimista que cala tan fàcilment», descriu amb preocupació la Mercedes. Les cures, les quals ja viuen en el dia a dia a casa, és el mirall: «el bon tracte a totes les persones és un dret que tenim, per contra, el masclisme és el més homòfob, nega qualsevol orientació i el fet de ser diferent».
Pel que fa a la trobada, van destacar també la presència i aportacions de qui “considerem les mares i referents de la coeducació, Marina Subirats Martori i Amparo Tomé González, juntament amb Montserrat Payès Marín, cap del Servei de Currículum d’Infantil i Primària, i Carles Catalán Serrano, mestre i formador del Programa Coeduca’t.
El professorat, la primera resistència
Insisteixen en el fet que la qüestió de la coeducació no és nova i que s’ha de treballar a les escoles, «és una cosa que va amb la feina, i fa temps que forma part del currículum que s’intenta aplicar des del Departament», assegura Mercedes. «L’educació és un dret, no una ideologia», sentencia.
Segons la Mercedes, també presidenta del Casal de la Dona de Terrassa, «algun cicle formatiu té incorporat que s’ha de treballar la coeducació”, diu, «però de vegades… per exemple veus que se segueix parlant sempre en masculí, quan potser la majoria d’alumnat són dones”.
“Cala molt el missatge des de ben petits. Hi ha temes tabú: posar-se malles per fer gimnàstica, els colors rosa i blau», lamenta en Carlos. «Si una cosa surt de l’estereotip ja estàs fora de la línia, Sembla que a infantil i primària no passa però sí”, apunta; “de vegades els més petits no entenen ni el concepte, però ja ets dèbil si tens una orientació diferent”.
I com és que encara a dia d’avui això passa? Hi ha molts altaveus, i està molt marcat el tema de la llibertat individual, allò de “jo puc fer el que vulgui, sota aquesta paraigues cap tot”, diu la Mercè. “Cal parlar també de la llibertat pròpia acaba on comença la de les altres persones, i en com tot plegat li afecten”, afirma Carlos. Per això, insisteixen que “s’ha de construir una societat més igualitària i que respecti les llibertats de cada persona”.
El grup de Coeducació el formen actualment 11 pofessionals, algunes d’elles vinculades al Casal de la Dona de Terrassa. Destaquen amb orgull que en els darrers temps, s’han incorporat al grup tres mestres homes.
Deixa un comentari