Els dies 17 i 18 de setembre es realitzaran les Jornades de debat: Espai públic i memòria històrica, a l’Arxiu Històric, c. Baldrich 268. Els temes centrals seran: El nomenclàtor de Terrassa: estat de la qüestió, amb la participació de Vicenç Villatoro, Jesús M. Roero; Espai públic i memòria històrica, amb Xavier Marcet i Ona Martínez; i la Comissió de nomenclàtor, amb Rosa Boladeras i Domènec Ferran.
Els col·laboradors de Malarrassa Enric Cama i Domènec Martínez, han enviat una comunicació amb el títol «Les empremtes de la memòria, a peu de carrer», per contribuir als treballs de les jornades. Bona lectura.
[Enric Cama, Domènec Martínez] Les empremtes de la memòria, a peu de carrer
Aquestes Jornades del CEHT, l’espai públic i la memòria, són quelcom més que oportunes. Els que tenim una edat encara recordem com, quan érem petits, la Rambla es deia, oficialment, la Rambla del Generalísmo Franco i la Rasa, calle General Mola. Fins a l’any 1991 Terrassa també disposava d’un dels monuments d’exaltació del feixisme més important després del Valle de los Caídos, era el Monumento a los Caídos por Dios y por España, inaugurat l’any 1944. Poc més a afegir a aquests exemples. Moltes de les nostre veïnes i veïns més joves de la nostra ciutat potser no ho saben. Però cal recordar-ho. La decisió recent de substituir el nom d’un carrer, el de Justa Freire, pedagoga republicana, pel del militar franquista Millan Astray, que va lluitar per una Espanya feixista al crit de “¡muera la intel·ligència!, ¡viva la muerte!”, a Madrid, expressa la importància de la restitució i preservació de la memòria i els valors democràtics, i la necessitat de fer pedagogia a les aules, tal com es pretén amb el nou projecte de Ley de Memoria Democrática, aviat a debat en seu parlamentaria.
A la nostra ciutat s’ha fet una bona feina, combinant el treball de recerca, el rigor històric i la voluntat polític dels ajuntaments democràtics. Tal com es pot veure en els àmbits d’aquestes jornades: el nomenclàtor i els espais de memòria. És de justícia reconèixer el paper d’aquest Arxiu i CEHT. Les diferents publicacions, i particularment el llibre “El combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1936-1979)”, un esforç ingent encapçalat per Josep Lluís Lacueva, Manuel Márquez i Lourdes Plans, que van obrir camí a noves publicacions, i treballs de recerca. Com el que està desenvolupant la Teresa Rodríguez posant noms i cognoms i reivindicant a les dones oblidades per la història, recordant-nos que “Les dones també i érem”.
També volem deixar constància de la creació de l’Espai de Memòria i del Valors Democràtics de Terrassa, que va néixer el juny de l’any 2016, amb la presència de representants de les entitats memorialistes, centres de recerca, sindicats i Casal de la Dona, i l’Ajuntament, entre d’altres, que ens ha permès identificar un itinerari d’espais de memòria local, les plaques de la memòria, i actualitzar el mapa de la repressió, l’exili, i la deportació. Aquestes petjades serveixen per ajudar a interpretar i modelar la nostra identitat col·lectiva, la Terrassa actual.
Aquest itinerari el vam iniciar el mes d’octubre de l’any 2017 per recordar la manifestació de les pedres del 27 d’octubre de l’any 1967. Una modesta placa (Parc dels Catalans), seguin ja un model estandarditzat, que ens indica la importància de les lluites socials i per la millora de les condicions de vida dels treballadors i treballadores, també de la brutal repressió, durant el període en que la nostra ciutat era coneguda com a Terrassa La Roja. La segona placa fa esment a la manifestació del 10 de setembre de 1976 a la ciutat, la primera manifestació de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada (el dia abans de la de Sant Boi), que va aplegar a milers de persones. Avui la podem veure al Mercat de la Independència a la Rambla, a on es va inaugurar fa tres anys. La tercera petjada fa esment a la manifestació del Primer de Maig a la Font de les Canyes de l’any 1969, amb intervenció de la Guardia Civil, i persones ferides i detingudes. La van col·locar l’any 2019 al camí d’accés a la Torre de Mossèn Homs, per recordar que aquells entorns eren un espai de trobada de les Comissions Obreres, en aquells temps il·legals i clandestines. La quarta i més recent és la que recorda la gran vaga de l’AEG de l’any 1970. No s’ha pogut posar fins enguany per les limitacions de la pandèmia, però ara llueix, al costat del carrer del Moviment Obrer, i a tocar de l’escola pública Nova Electra de Terrassa des del 29 d’abril. Tenim un parell més també afegides aquest any: la de la Casa del poble (al carrer Cremat), recordant la proclamació de la República pel President Macià fa 90 anys, i la de Quitèria Tarragó que ens ha permès recuperar la figura de la primera dona regidora del nostre Ajuntament. Està ubicada al carrer Unió, davant dels sindicats de CCOO i UGT, a on figura una altre placa que recorda els crims contra els advocats d’Atocha, el gener de 1977, i que va ser inaugurada el febrer del 2019. També tenim programada la instal·lació d’una placa a l’edifici de l’SFERIC, a on es van fer recitals mítics com el que va protagonitzar Pete Seeger. Enguany ho hem recordat al complir-se 50 anys, i també els 45 del primer míting comunista legal a l’Estat, el míting del PSUC.
El mes d’octubre posarem les primeres llambordes, les Stolpersteine a Terrassa, rescabalant la memòria de les persones deportades de la ciutat als camps d’extermini nazi d’Europa. Un bon treball de recerca de la gent de l’Amical de Mauthausen i diferents col·laboradors.
Tot aquest itinerari de senyals de la memòria a peu de carrer configura un fil conductor molt potent per explicar i narrar les lluites que ens han precedit durant el segle passat. La defensa de la legalitat i les institucions republicanes, el combat contra el feixisme i el nazisme als camps d’Europa, la resistència contra la dictadura i la lluita per les llibertats democràtiques i els drets socials a la ciutat. Ja disposem de rutes literàries al voltant del tèxtil, del patrimoni industrial i modernista, ara necessitem enfortir aquesta ruta de la memòria local. Afegint nous indrets com l’anomenada plaça Roja de Ca n’Anglada, i altres espais de les lluites cíviques i populars contra la dictadura: la dels capellans progressistes, el moviment de les dones democràtiques, el moviment de barris, la resistència cultural i l’activitat als centres juvenils, entre d’altres. Ara, és possible, a més a més, afegir innovacions tecnològiques com el codi QR a les plaques, millorant el contingut i la informació.
Ras i curt. S’ha fet molt bona feina, però tenim també molt treball de recerca per endavant. Volem aprofitar per recordar que l’any vinent farà 60 anys de la Riuada del 62. La gent més jove ignora el que va succeir. Caldrà tornar-ho a fer. Una tragèdia amb centenars de vides humanes que no es pot explicar sense l’especulació urbanística i la complicitat dels estaments de la dictadura.
Preservar i projectar aquestes espais de memòria, com s’està fent en aquestes Jornades, és també una obligació per part de les institucions de la nostra ciutat per defensar els valors democràtics i la memòria antifeixista, avui, davant de les xenofòbies, els totalitarismes i negacionismes emergents a Europa.
Enric Cama, professor d’història, jubilat. Membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. Forma part de la Junta de l’ACEPF.
Domènec Martínez, sociòleg, jubilat. Forma part de la Junta de l’ACEPF (Associació catalana d’ex presos polítics dels franquisme).
Ambdós formen part de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa.
Deixa un comentari