Fitxa biogràfica d’un dels terrassencs afusellats després de judici sumaríssim sense cap garantia.
Pep Valenzuela
Confirmat fins al moment: 50 terrassencs van ser afusellats pel franquisme, entre els anys 1938 i 1943. Són dades recollides i actualitzades pel tàndem que formen els historiadors Manel Márquez i Just Casas, en el marc d’un projecte del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) de recuperació de la memòria històrica, anomenat Terrassa Memòria.
De l’estudi de la documentació, la conclusió sobre els processos judicials que van patir i la consegüent condemna a mort és definitiva: «aquesta gent va ser assassinada després d’un judici sense cap mena de proves directes, només circumstancials sense cap demostració de l’acte criminal pel qual se’ls condemna. Són judicis sumaríssims totalment mancats de garanties judicials i al marge de tota legalitat», assegura en Márquez en declaracions a Malarrassa.
Molt diferent, assenyala l’historiador, de les investigacions realitzades pel jutge Quintana, jutge de la República, l’any 1937, a Terrassa i altres localitats tot buscant les persones responsables d’assassinats, «o sigui, la República va actuar per trobar aquestes persones i jutjar-les», destaca, «es van buscar enterraments il·legals».
Les acusacions, per a la immensa majoria va ser de rebel·lió militar. Hi ha dos casos d’atracament a mà armada, als quals s’aplicà la legislació de l’època, condemna de mort, informa l’historiador, qui afegeix: «Tota aquesta gent és jove, estaven afiliats a sindicats, alguns a partits, republicans, anarquistes, comunistes, van estar al front, i en tornar són persones amb una vida desestructurada, serien d’alguna manera, creiem, gent amb la síndrome de la guerra. Això ho estem estudiant i debatent encara. En tots els casos se’ls aplicà el Codi Militar».
«És molt important el merescut, però mai fet, reconeixement d’aquestes persones»
Els anys amb més afusellaments van ser el 39 (15) i el 40 (16), però encara es van executar 3 persones el 41, altres 6 el 42 i 4 més el 1943. D’aquests, 16 eren nascuts a Terrassa, 10 a la província de Barcelona i 8 a la resta del país. Altres 10 havien nascut a Andalusia, 6 al País Valencià.
Pel que fa a l’afiliació sindical, 28 eren membres de la CNT i 14 de la UGT. Amb relació a la militància política, 12 pertanyien a la FAI, 6 a l’ERC, 5 al POUM, 4 al PSUC, 1 al BOC i 1 a les Joventuts Llibertàries.
El projecte Terrassa Memòria té el seu origen en unes jornades realitzades a Sabadell, l’octubre de 2016, sobre la repressió franquista al Vallès, les ponències de les quals van ser recollides en el llibre El Vallès, Segona República, Guerra Civil i Postguerra, 1931-45. En Márquez i Casas han revisat la documentació de persones afusellades que hi havia registrades, unes 40 fins llavors. En la primera part del projecte, desenvolupada bàsicament durant el 2019, recercaren informació en els arxius del Govern Militar de Barcelona i de l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat), tot comparant-les amb les recollides pel Jordi Oliva i el José Antonio Olivares, així com les del llibre Combat per la Llibertat, un treball del mateix Márquez junt amb José Luis la Cueva i Lourdes Plans. «Tot un any, primer llistats, revisió, comparació, lectures…», explica Márquez. Amb les dades va fer la biografia de cada una de les persones.
El treball no ha avançat més per les restriccions sanitàries de quasi tot el 2020 i bona part d’aquest any. Ha estat, però, temps per anar classificant les dades (més de 1.000 pàgines) i elaborant una base que n’és ben farcida; així com començar amb un estudi i anàlisis de context sobre la violència a Terrassa, centrat bàsicament en la repressió franquista, però fent esment també a la repressió d’altres. Preparen també el disseny per a una exposició sobre les biografies, així com dels repressors, torturadors, jutges i botxins, com ara l’Emili Matalonga.
«Considerem molt important el merescut, però mai fet, reconeixement d’aquestes persones, a diferències d’altres ciutats del país», declara Márquez. Ara, però, comenta, «cal veure si l’Ajuntament vol fer l’homenatge a aquestes persones. Falten recursos, esperem una mica més de compromís», tot recordant que la feina s’ha de fer de forma quasi totalment voluntària. Concretament, dels 9.900 euros pressupostats pel projecte entre 2019 i 2021, l’Ajuntament només ha ajudat amb 2.850 euros.
Deixa un comentari