Júlia López Quintana, referent local de Coeducació: “Educació per una societat més justa i igualitària”

Júlia López Quintana durant l’entrevista amb Malarrassa, al col·legi Abat Marcet. Foto: PV

Directora de l’escola Abat Marcet, mestre des de fa més de 30 anys, a educació infantil i primària, a més d’activista al Casal de la Dona i de professional amb un prestigi reconegut, la Júlia López Quintana s’ha significat també com a referència de la formació i promoció de la coeducació. Una experiència iniciada fa més de 15 anys, primer participant en formació de referents d’aquesta perspectiva educativa als consells escolars, després formant part del grup de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UAB), on continua activa.

Pep Valenzuela

Comencem definint el concepte, malauradament encara prou desconegut?

Coeducació és promoure una educació per potenciar la igualtat d’oportunitats per a tothom, sense diferències de gènere. Des de l’educació tenim un paper fonamental per acabar amb aquestes diferencies i les conseqüències derivades, com les violències masclistes. L’àmbit educatiu, que és especialment important en la socialització de la infància i la joventut, pot ser també motor de canvi d’aquestes estructures que carreguem durant tantes generacions.

M’agrada citar una frase que resumeix bé això: La coeducació obre un camí d’esperança a la Humanitat per tenir una societat més justa i igualitària. No és només una perspectiva de gènere, que és fonamental, sinó el respecte a totes les persones, la diferència.

Per què és tan poc coneguda la proposta?

Fa molts anys que la Llei, a Catalunya, parla de coeducació, i es van fer unes primeres formacions. Però durant 10 anys el programa va quedar parat. A Terrassa, sense esperar al Departament, vam fer una formació, en dues edicions, per a persones referents de les escoles. Va ser una proposta del Casal de la Dona i com a formadores de coeducació, de les quals hi participàrem tres. Vam tenir suport de la regidoria d’Educació local i també de Serveis Territorials (SSTT) del Departament. El primer pressupost el van posar l’Ajuntament i SSTT, el segon només SSTT.

Així, també des del Departament s’han posat les piles?

Després d’aquestes formacions a Terrassa, tres companyes vam fer una formació del Coeducat, que és una instància que ofereix recursos i estratègies per treballar la coeducació a l’aula, com també suport i acompanyament del professorat. De fet, es treballa perquè hi hagi dues o tres persones referents per centre, com s’estableix a la norma, que siguin impulsores del pla de coeducació junt amb el claustre.

Després, nosaltres vam fer dos cursos per a tres grups de Terrassa. La pandèmia ens agafà amb el primer grup, però es va fer virtual. El curs passat vam fer tres cursos més, i aquest curs 3 grups més. Parlem de grups de 30 docents, el que palesa que hi ha una demanda gran.

Has comentat que la regidoria local va estar compromesa, i ara?

L’Ajuntament ha apostat i fet una proposta per un pacte de coeducació. Com a Casal de la Dona i formadores ens vam presentar i ja hi estem treballant. Creiem que aquest pacte ha de dirigir-se a l’educació formal i a la no formal, o sigui, des de l’escola bressol, infantil, primària i secundària, als esplais i altres entitats relacionades amb l’educació.

Clar que cal fer una diagnosi de la situació a la ciutat i plantejar alguns objectius bàsics, com són saber què s’està fent i aconseguir definir conceptes i llenguatge comuns sobre la coeducació, de manera que treballem amb un mateix llenguatge i puguem definir un pla com a ciutat.

Teniu propostes perquè això pugui posar-se en marxa?

Pensem que això demana una taula d’educació amb participació de totes les entitats interessades a aconseguir una ciutat coeducativa. Aquesta hauria de ser una construcció de totes i tots, un programa transversal en l’àmbit de la ciutat.

Això pot ser una gran assemblea?

Creiem que s’ha de partir del que realment s’està fent a la ciutat, que no està recollit ni es coneix bé encara. Per això cal la diagnosi que ofereixi una bona radiografia sobre el coneixement que hi ha de coeducació, els projectes que s’estan fent, des de quan, qui hi participa (famílies, alumnat, docents). Per això crec que és clau la creació de la taula de coeducació, perquè hi hagi la implicació i que tothom tingui veu: les entitats d’educació de tota mena, les ja citades i també les universitats.

Està tot per fer?

Nosaltres, com a membres de l’ICE, formadores del Coeducat i també activistes del Casal de la Dona, treballem fa temps per això. Ara, la proposta de l’Ajuntament ja té feina avançada. Si tot va bé, aquest novembre es podria començar a concretar feina. Els contactes i converses amb les direccions de centres educatius i altres entitats fa temps que les tenim. Tot plegat, jo soc la referent local de coeducació per part de Serveis Territorials, que hauria de jugar un paper clau aquí.

No es barregen les coses?

Hi ha vincles, clar, però són àmbits i responsabilitat diferents. El Coeducat depèn del Departament d’Educació. La proposta de l’Ajuntament de Terrassa, per mi és feina voluntària, via Casal de la Dona, perquè hi creiem, ens volem posar i contribuir amb la nostra experiència i il·lusió.

Molta cosa, no? Per ser un tema relativament poc conegut…

A part del ja comentat tenim un grup de treball, que es diu ‘En Construcció’, també sobre aquest tema, que el portem la Mercè Gómez, també del Casal de la Dona i formadora, i jo, amb suport de centre de recursos de Serveis Educatius. Vam veure que els referents de coeducació necessitaven un espai on explicar i compartir les inquietuds i el que estaven fent. Per exemple, el curs passat vam tractar la qüestió dels patis coeducatius, veure quins indicadors ens feien falta, i es va fer una recerca. Igual amb una proposta sobre els contes. I una altra sobre la perspectiva i programació afectiu-sexual, per a la qual, per cert, al Coeducat hi ha un recurs molt interessant.

Mural al parc de Vallparadís, sota el pont de la carretera Montaca. Foto: PV

“No és una assignatura, és una visió de les relacions socials”

La coeducació serà una assignatura més o una mena d’extraescolar?

No hem de veure la coeducació com un moment concret ni com una assignatura més. Ha d’estar present en tot moment, en el dia a dia, al pati, l’aula; es tracta de la convivència i el respecte de tothom, no d’aprovar un examen. És molt important que els centres elaborin plans, que han de tenir molt en compte el llenguatge inclusiu com a expressió de la igualtat i el respecte de la diferència; que treballin els dies claus, com el 8 de Març, però també, com he dit, tots els moments de relació; i això no només alumnat i professorat, també i molt és la participació de les famílies. I cal pensar també en els espais d’educació no formal.

L’educació afectivo-sexual sí que serà una assignatura?

No, també aquesta qüestió ha de ser transversal, dintre del programa de coeducació. A l’Abat Marcet, la comissió de coeducació vam començar l’any passat a fer un programa, amb objectius i activitats, orientada per infantil fins a sisè. Per a l’educació afectivo-sexual, específicament, el Coeducat ofereix un molt interessant bloc de recursos, amb propostes d’activitats per a diferents nivells i seqüenciades per trimestres.

Una part del problema és que fins fa poc, com he comentat abans, tot això, que estava recollit a la llei, que en teoria forma part del currículum formatiu, quasi no havia sortit del paper. En alguns centres s’havia treballat més, en altres menys.

El masclisme està també en les institucions i en les escoles?

El masclisme està arreu, i les criatures són reflex de la societat. A primària potser es veu menys, però més amunt es nota més. Les línies lila, que dic jo, tenir la mirada i la sensibilitat coeducativa. Quan es treballa veus la sensibilitat. Cal intervenir en tots àmbits, situacions, edats, des del primer moment; parlem d’una perspectiva cultural, de la vida quotidiana, d’emocions i sentiments, i cal anar incorporant aquesta mirada.