Guia pràctica per a la construcció participativa d’escenaris de futur per a la transició ecosocial
“Escenaris de futur”. N’hem sentit a parlar molt. Però, què és, exactament? Parlem amb Kois Casadevante i Conchi Piñeiro.
Conchi Piñeiro
Escenaris de futur. Últimament n’hem sentit a parlar molt. Fins i tot, el darrer Quadern 63 d’Opcions, Davant el col·lapse. Imaginar, disputar i construir el futur, en parla. Però, què és, exactament, això dels escenaris de futur?
N’hem parlat amb en Kois Casadevante i la Conchi Piñeiro i el resultat és una entrevista, que, precisament, està íntegrament publicada en el Quadern 63.
José Luis Fernández Casadevante, Kois
Són ells qui han creat la metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur. També han desplegat la narrativa dels quatre escenaris possibles: ecofeixisme, Green New Deal (o capitalisme verd), decreixement i Green New Deal transformador. Aquests són quatre escenaris possibles, plausibles, que es despleguen sobre dos eixos clau: la continuïtat institucional i la primacia, o no, dels interessos comuns.
A continuació podeu llegir un fragment de l’entrevista que els vam fer, on parlem específicament sobre aquesta metodologia i sobre els quatre escenaris més plausibles que es poden donar fruit de la crisi ecosocial que vivim i que hem de viure.
Quins són els escenaris de futur de què parleu?
Decreixement, Ecofeixisme, Green New Deal (creixement verd) i Green New Deal (transformador).
| Primacia lògica de mercat i interessos oligàriquics | Primacia lògica del bé comú i interessos populars | |
| Discontinuïtat institucional | Ecofeixisme | Decreixement |
| Continuïtat institucional | Green New Deal (creixement verd) | Green New Deal (transformador) |
Com es construeixen?
El primer eix, segons la lògica imperant: si és lògica de mercat i interessos oligàrquics, o si és el bé comú i els interessos populars. El segon eix, segons la continuïtat o discontinuïtat institucional respecte a l’escenari actual.
A què us referiu amb discontinuïtat institucional?
Tindria a veure amb el fet de si les institucions que ens governen actualment –llegiu la democràcia representativa i l’economia de mercat, bàsicament– tenen una projecció continuista en el temps o, si per contra, el que hi ha és un procés de disrupció fort i d’emergència d’un altre tipus d’organització social i econòmica. Aquesta disrupció es podria donar en positiu (escenari decreixentista) o en negatiu (escenari ecofeixista).
En un futur de continuïtat tindríem el Green New Deal (GND)?
Exacte. Si el GND prioritza el bé comú, és el que hem anomenat GND transformador. Partiria dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 presos de forma rigorosa, per evolucionar i aprofundir aquesta tendència cap allò que hem anomenat un Pacte Ecosocial.
Com seria l’altre escenari de GND?
Seria el GNT corporatiu, molt continuista, en el sentit d’aprofundir les dinàmiques del capitalisme verd, de mercantilització de la natura, etc. Intentar assumir certes limitacions que imposa la crisi ambiental, però sense tocar les dinàmiques de desigualtat social, sense assumir criteris de justícia global (relacions nord-sud), mantenint dinàmiques extractives al sud i bombolles d’economies verdes a les societats més enriquides.
Per a què ens serveix dibuixar aquests escenaris futurs?
Imaginar futurs és molt important per poder construir des del present les respostes col·lectives necessàries per a la transició. Es tracta de construir narratives que ens permetin descriure els aspectes desitjables i no desitjables d’aquests escenaris de manera que orientin les nostres decisions en el present. I en com anar cap allò desitjable en aspectes com l’alimentació, l’energia, l’ocupació, des del teixit comunitari. Necessitem democratitzar la construcció d’escenaris de futur perquè és una de les poques maneres que tenim d’incidir davant de la monocultura distòpica. Hem de generar un clima comunicatiu en què comencin a emergir relats, narracions, audiovisuals, teatre, imatges… que ens permetin il·lustrar d’alguna manera quines són les nostres reivindicacions i a quin model de societat podrien donar forma.
Aquesta entrevista forma part del Quadern 63 d’Opcions “Davant el col·lapse. Imaginar, disputar i construir el futur”. Si el vols llegir complet, uneix-te a Opcions amb la modalitat Impuls o compra’l i te l’enviem a casa.
Deixa un comentari