Kris Linça: “A Terrassa vaig tornar a néixer”

Kris Linça creadora i curadora de la llibreria Delfín. Foto: PV

Lluís Costa

Poeta, editora i militant anarquista, feminista i paganista, la Kris Linça s’ha fet un nom i carrera a Terrassa, a on arribà el 2005 procedent del seu poble natal, Riudoms. Fa cinc anys obrí la biblioteca Delfín (postapocalíptic del fin…?), compartint espai amb la CNT, al carrer Sant Marià 223, un espai i activitat que mostren i impulsen els motius i objectius d’una vida plena, forjada en la tensió entre la realitat donada i la utopia que empeny i construeix el present mirant el futur.

Tothom et coneix com a Kris Linça, almenys a Terrassa.

Em dic Cristina, de naixement, aquest és un pseudònim, m’identifico més. Linça és pels linxs, m’agraden molt, i perquè soc catalana i he fet servir la Ç trencada. Soc poeta i editora, m’agrada escriure, també narrativa. I llegir molt, per això la biblioteca on som, la Delfín, que ara ha fet cinc anys.

A més de la teva activitat com a artista ets també militant social i política?

Sí. Sobretot, soc llibertària, i estic en el moviment feminista, en el col·lectiu Rudes Rebels, ens trobem al Kasalet, que és un casal social ocupat des de fa 18 anys.

Tot plegat, ets una autodidacta?

Vaig acabar el batxillerat fora del temps que és habitual, perquè havia deixat l’institut. Però hi vaig tornar a estudiar. Per la resta, sí, soc autodidacta, m’agrada així, com la vida. Jo dic que m’agrada aprendre però no estudiar. M’agrada anar a la meva, estudiar i treballar pel meu compte, les coses que m’interessen.

Pots explicar una mica el conjunt d’activitats que fas?

La biblioteca la vaig obrir fa cinc anys. Abans he publicat un parell de fanzins i dos llibres. Amb altres poetes i escriptors van animar una trobada amb micro obert a l’ateneu Candela durant un parell o tres d’anys. Jo llegia i recitava el que anava escrivint.

També participo en grups pagans. Vam crear-ne un a Terrassa, però hi havia poca gent i participo més en el grup pagà de Sabadell. Vaig fer un dels meus projectes des d’això, el dia de l’Orgull Pagà, el 21 de setembre, amb alguna activitat dedicada. A la biblioteca recullo i exposo llibres de totes aquestes temàtiques que m’interessen i motiven.

Per cert, la biblioteca es diu Delfín perquè m’agraden molt els dofins, però també perquè és una forma de dir postapocalíptica, del-fin, per això vaig fer la paraula.

“he publicat un parell de fanzins i dos llibres. Amb altres poetes i escriptors van animar una trobada amb micro obert a l’ateneu Candela”. Foto: PV

La militància anarquista que has citat et ve de família, potser?

Soc afiliada de la CNT fa anys. Però va ser en arribar a Terrassa que ho vaig fer. Fins llavors, la major part de la meva vida, 33 dels 50 anys que ja tinc, he viscut a Riudoms, a tocar de Reus. Mon pare és un pagès de dretes, però em deia que fes el que volgués, sempre que no li digués a ell ni a ningú del poble.

Com va ser el canvi de vida?

Al poble tenia bastants problemes, perquè jo volia ser activa i allà no hi havia condicions. Primer, perquè estava quasi sola, i a més el pare em controlava molt. Vaig tenir sort que la meva àvia tieta em va regalar un llibre que es diu Les aventures de Nono, que és un llibre que feia servir a l’Escola Moderna del seu temps, la de Ferrer i Guàrdia. Un dia li vaig demanar si aquest llibre el feien servir els anarquistes. Ella només digué que no parlava de política. Llavors, ja vaig decidir que si podia marxar del poble em dedicaria a tot això.

El canvi, però, va arribar molt de temps després.

Sí, a 33 anys. Vaig estudiar, després vaig treballar al camp amb el pare i una temporada en un hotel. No va ser fàcil, perquè, a més a més, al poble em deien Cristina la boja, era un assetjament. La situació se’m feia difícil, de fet em produïa angoixa.

En aquesta situació, aparegué la nova companya del pare, que el va empènyer i convèncer a deixar-me fer i viure. D’altra banda, vaig tenir l’oportunitat de venir a Terrassa per treballar a Prodis, en un cafè industrial i, després, a recepció, a on vaig estar bastants anys.

A Terrassa t’hi vas trobar bé? Una vida nova, no?

Sí. Vaig trobar molt bons amics. I molt bona gent. Al principi, no coneixia la ciutat, i vaig començar a llegir el Diari de Terrassa, simplement llegia el diari i mirava de què anava la gent, què es feia, no? Va ser un temps de descobertes, en alguns casos de coses que ja tenia alguna idea o coneixement, unes altres tot de nou. Per exemple, el paganisme. Ja sabia que n’hi havia, de pagans, per un parell de llibres que em vaig comprar, però aquí els vaig trobar i participar en aquest coneixement de les deesses. A mi m’agrada especialment Gaia, que és el planeta, la Patxamama que diuen a Amèrica del Sud. Després he seguit Artemisa, la porto tatuada, i ara em sento més a prop d’Afrodita, relacionada amb l’art.

Tot plegat, a Terrassa vaig tornar a néixer. Va ser l’any 2005.

“Sobretot, soc llibertària, i estic en el moviment feminista, en el col·lectiu Rudes Rebels, ens trobem al Kasalet, que és un casal social ocupat des de fa 18 anys.”. Foto: PV

I aquest món és una mica el que es pot trobar a la biblioteca Delfín? Com va sorgir la idea?

Aquí he portat els llibres dels temes que m’interessen. Aquest espai ja l’imaginava des de petita deia, jo deia allò de «quan seré gran, vull tenir una biblioteca». I mon pare deia: «no la tindràs mai, la biblioteca».

M’agradava molt llegir i compartir les meves lectures. Aquesta era una cosa difícil al poble, ni el pare ni el veïnat ajudaven. El pare no tenia confiança, no creia que jo pogués fer res. Després, però, ha hagut de canviar d’idea. Recordo com es va emocionar quan va venir a la presentació del meu llibre Dona Salvatge, plorava.

La cosa és que quan a casa ja començava a mancar espai per a la quantitat de llibres que arreplegava i comprava, vaig trobar aquest espai a la seu de la CNT, i vaig parlar amb els responsables i ens vam entendre de seguida. Em va ajudar molt també el meu company de vida, el Joan, i companys de Prodis. Entre tots vam fer les estanteries i endreçar l’espai.

Ho has organitzat per temes, comentaves…

Exacte. Hi ha els temes comentats: anarquia, feminisme, paganisme, ecologia… i també antiracisme, música, perquè m’agrada molt el rock, i després tot un seguit de llibres que m’agraden, poesia, clar, i narrativa.

“la meva àvia tieta em va regalar un llibre que es diu Les aventures de Nono, que és un llibre que feia servir a l’Escola Moderna del seu temps, la de Ferrer i Guàrdia. Aquest llibre em va aproximar de l’anarquisme”. Foto: PV

Quan es pot venir a la biblioteca? Prestes llibres?

Obro els dimecres de sis a vuit, menys el primer dimecres de mes que vaig al temple d’Afrodita. Per cert, que tot i les diferències entre les deesses, al final totes elles són la mateixa. Després, obro els dijous i divendres, de cinc a set.

Vull aprofitar l’ocasió, d’aquesta entrevista, per animar la gent a venir. Sempre convido els meus amics, perquè segur que hi ha llibres que els interessaran i agradaran. Els llibres els presto sense problemes, són per a llegir-los, com més millor.