El desplegament del Pla de Pediatria, i la manca dels censos municipal de l’amiant a molts municipis de Catalunya, altres temes greus pendents
El moviment veïnal de Catalunya, malgrat tenir la capil·laritat que té als barris i el coneixement de què passa aquests, és el “gran absent” del Pacte Nacional de Salut.
Aquesta va ser una de les primeres reivindicacions que la delegació de dirigents veïnals de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) procedents de federacions territorials de Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Badia del Vallès, Lleida, Tarragona i el Baix Llobregat, va denunciar als grups parlamentaris d’ERC, la CUP, el PSC, En Comú Podem i Junts per Catalunya presents a la trobada agendada ahir a la tarda al Parlament de Catalunya. “Ni en el procés de participació hem estat convidades”, va etzibar el vice-president de la CONFAVC, Albert Torrents. Una queixa davant de la qual el grup del PSC va acordar enviar la demanda al departament de Salut – promotora del Pacte- amb l’objectiu que sigui convidada la CONFAVC i les seves federacions territorials “almenys en aquesta fase participativa”.
Un altre dels punts calents de la reunió va ser el desplegament del Pla de Pediatria -que suposa despullar dels i les professionals especialistes al 80% dels CAPS del país-. Un desplegament que una moció proposada per la CUP la setmana passada i aprovada per la cambra- va demanar paralitzar-lo.“Des del moviment veïnal ens sembla que aquest Govern no té un model de sanitat clar. Nosaltres sí que el tenim i des de fa dècades estem denunciant les retallades al sistema de sanitat públic des dels barris. Almenys aquest Govern s’hauria de seure amb els agents socials per a consensuar-lo”, va denunciar Manuel Navas, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell.
Un altre tema “calent” va ser la manca de desplegament del pla de retirada de l’amiant “amb molt pocs censos fets” o “censos mal fets a base de drons”, un primer pas que marca la legislació espanyola i europea i catalana per “eradicar aquest verí dels barris” del parc edificable públic –abans del 2028- i del parc d’habitatges privats, al 2032.
La manca de participació en els consells de salut, la fuga de professionals de la medicina a l’estranger o a altres comunitats autonòmiques, la llarga llista d’espera per a intervencions quirúrgiques, les urgències col·lapsades, van ser altres temes que la delegació veïnal va posar sobre la taula davant dels grups parlamentaris.
Llegeix la declaració íntegra de la Confavc:
Als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya
1r. En les últimes dècades hem vist en l’Atenció Primària i Comunitària una progressiva pèrdua de la qualitat i de funcions per la falta de professionals i pel deteriorament
continuat al qual està sotmesa.
2n. Hi ha evidència científica que l’ Atenció Primària i Comunitària és una peça clau en la millora del benestar i dels nivells de salut, la disminució de la mortalitat de la
població, aporta més qualitat i proximitat als usuaris i amb una adequada capacitat resolutiva contribueix a la sostenibilitat del sistema públic de salut i de l’ equitat social.
3r. Sabem que l’atenció per part de professionals experts en l’atenció dels menors de 14 anys comporta substancials beneficis per al sistema sanitari i per als propis i propis
pacients, com és la millora del diagnòstic precoç, el millor control de les patologies cròniques i la disminució de realització de proves complementàries i de prescripció de
fàrmacs que són innecessaris.
4t. També sabem que l’atenció sanitària de l’infant durant el seu desenvolupament físic i intel·lectual té una part assistencial que s’ha de veure complementada pel
coneixement del seu entorn familiar i comunitari (seguiment personal i familiar), que només una bona proximitat i accessibilitat pot garantir. Un abordatge precoç sanitari i
social és una de les claus de l’èxit de les intervencions.
5è. En conseqüència, és indubtable que mantenir el servei de pediatria als Centres d’Atenció Primària permet fer el correcte seguiment longitudinal i la continuïtat assistencial de l’infant i del seu entorn familiar cuidador perquè el coneixement del nucli familiar, amb assistència al mateix centre, permet compartir entre els professionals possibles problemes en el marc del seguiment de l’infant sa (detecció de possibles problemes emocionals o psicològics, possibles problemes de l’ àmbit familiar o altres) i les derivacions adequades.
6è. Sobre això, i segons dades de l’IDESCAT, la població menor de 14 anys supera el 14% de la població total, una dada que, per sí mateix, justifica la necessitat
d’augmentar la dotació de professionals dedicats a l’atenció. I, en aquesta línia, la Societat Catalana de Pediatria (SCP) estima que la Sanitat de Catalunya necessita entre250 i 300 pediatres per cobrir l’assistència mèdica als infants i també per garantir una assistència de qualitat. Alerten, a més, que el nombre de jubilacions de pediatres és superior al nombre de nous professionals en formació i adverteixen que la taxa de reposició està per sota de l’1 per 1. Es constata per tant que la manca de pediatres a l’Atenció Primària és generalitzada a tot el territori català d’aquí que siguin moltes les plataformes creades per defensar el manteniment del pediatre als CAP’s.
7è. I en aquest punt, no es pot passar per alt que la falta de pediatres per contractar que al·lega la Generalitat per justificar la desatenció de la població infantil és un
argument un tant demagògic perquè es refereix a fets consumats sense entrar en les causes d’aquesta situació i sense assumir que gran part de culpa li correspon a ella tant pel lamentable tracte econòmic i professional que han rebut i continuen rebent les i els pediatres (fomentant que optin per buscar feina en altres territoris o països que estiguin més ben valorats), com pel poc atractiu que suposa estudiar l’especialitat per als joves quan adverteixen el tracte que reben per part de l’Administració.
8è. I, en aquest estat de la qüestió, apareix, gairebé de sorpresa, en dates nadalenques com a regal enverinat el model de pediatria que la Conselleria de Salut vol implementar el 2024. Un model que, deixant de banda suposades bondats el cert és que, entre d’altres, eliminarà el/la pediatre en el 80% dels CAP de Catalunya concentrant-los en diversos punts i que, per suplir les enormes deficiències en aquest model de servei pediàtric posarà en marxa l’atenció telefònica, un augment d’infermeres pediàtriques i obrirà les portes a què metges de família, exerceixin de pediatres. En resum, un model concebut per optimitzar la precarietat en què les decisions polítiques des de fa dècades han sumit la pediatria sense abordar els problemes estructurals d’aquest servei ni de la sanitat pública.
9è. Sense entrar aquí a rebatre detalladament els arguments del Sr. Conseller del pla de la Conselleria de Salut per implementar aquest model a partir del 2024, (si bé denunciem que no ha comptat amb les entitats i moviments socials ni tingut en consideració les seves reivindicacions), convé recordar que les raons per rebutjar-lo es basen en el fet que es parteix de diagnòstics, estratègies i objectius diferents. I això és el que passa. La pediatria és una part d’un tot anomenat sanitat pública. I es pot afirmar que la sanitat pública pateix mals endèmics a causa de les retallades fruit de decisions polítiques de la Generalitat des de fa dècades i que el model de pediatria ara proposat, és una retallada més.
10. Tampoc és lloc per llistar els greuges i dades incontestables que acrediten i confirmen el rebuig social, però ve a col·lació recordar alguns com les insofribles llistes d’espera o el que després de Madrid siguem la comunitat que menys inverteix del seu PIB en sanitat pública, o l’augment imparable de famílies que opten per la privada al no rebre el servei esperat a la pública, elements que porten a qualificar, objectivament, amb un suspens la gestió de la Generalitat i això, sens perjudici de valorar l’encomiable tasca del personal sociosanitari en unes condicions pèssimes per manca de recursos humans i materials necessaris i rebent un menyspreu incomprensible com han denunciat infermeres i llevadores amb la seva vaga.
11. Per a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), l’Assistència Primària, que és la base de tota la bastida de la sanitat pública, ha sigut la que amb
major virulència ha patit les retallades i que per les estratègies que continuen marcant estan als antípodes d’un model d’Assistència Primària com un servei de proximitat, presencial i humà, compost per un conjunt de professionals de medicina de família, pediatria, salut mental, infermeria, odontologia, treball social i d’ atenció a la ciutadania, preparat per oferir una atenció integral que inclou l’ atenció i la promoció de la salut i l’ educació en els hàbits saludables, la prevenció de malalties i l’ orientació en l’ assistència social. Això és, el model d’Assistència Primària que necessitem i pel qual lluitem i ens serveixen de línies orientadores en la nostra lluita per aconseguir una sanitat pública, de qualitat, universal i amb els recursos humans i materials necessaris i amb un personal sociosanitari valorat justament en l’àmbit econòmic, laboral i social.
Per tot això la CONFAVC, en representació del moviment veïnal de Catalunya, ens dirigim als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya instant-los a:
a)Que donin el seu suport al model d’Assistència Primària els eixos estratègics del qual entenem que han quedat exposats en aquest escrit, en el ben entès que, mancar d’un model definit (que és el que succeeix, o si és que existeix, no es coneix), condueix a propostes de caràcter reactives. Un model, d’altra banda, que ha de ser consensuat entre totes les parts i actors, des dels GGPP fins a les organitzacions sindicals, veïnals i socials.
b)Mentrestant i davant el model de concentració de la pediatria que entenem és contrari al d’una Assistència Primària de proximitat, amb caràcter d’urgència, per evitar que es consumeixen decisions rebutjades socialment, instar el Govern de la Generalitat a una moratòria en l’aplicació les concentracions de pediatria i obrir un marc en deliberatiu amb tots els agents polítics i socials per consensuar les decisions.
Barcelona, 7 de febrer 2024
Deixa un comentari