La Crida per l’Habitatge suma forces, també les entitats del moviment veïnal, i anuncia més mobilitzacions

La Crida pel Dret a l’Habitatge, una campanya impulsada per nombroses entitats veïnals- com la CONFAVC-, socials, sindicals i del moviment per l’habitatge, s’ha presentat aquest matí a l’Espai Línia de Barcelona. La Crida, que ha presentat el seu manifest fundacional, neix per exigir solucions a les institucions i pressionar-les a prendre les mesures necessàries per garantir el dret a un habitatge digne per al conjunt de la societat

CRIDA PEL DRET A L’HABITATGE

“Hem d’evitar que l’habitatge sigui considerat una mercaderia o un producte especulatiu en comptes d’un dret que ha de ser garantit per les administracions públiques igual que es garanteix la sanitat o l’educació.”

MANIFEST

La dificultat per accedir a un habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes que tenim i que afecta  tota la societat de tantes maneres que seria difícil exposar-les totes. Impedeix l’emancipació de la població jove i encareix la possibilitat d’estudiar; perjudica el desenvolupament dels nens i nenes que han de viure en infrahabitatges; allunya els treballadors i treballadores dels seus llocs de treball; augmenta la quantitat de desplaçaments; redueix les millores laborals aconseguides sindicalment; força a tancar els comerços de proximitat; anul·la l’efecte de molts ajuts socials a persones vulnerables; expulsa els pensionistes dels seus barris i els seus cercles de suport; segresta la major part de renda disponible en el sector immobiliari perjudicant el consum d’altres necessitats i genera desnonaments que perpetuen la pobresa i exclusió social de famílies en situació de vulnerabilitat extrema.

Encara que l’habitatge és un dret reconegut al text constitucional de l’estat espanyol, no es fa la legislació adequada per garantir-lo. Les lleis fetes els darrers anys deixen escletxes suficients perquè els empresaris immobiliaris i una part de la judicatura les converteixin en paper mullat. La majoria d’habitatge públic construït durant dècades s’ha venut dins el mercat privat, fet que està generant una pèrdua de diners públics, ja que ara mateix a Catalunya estem perdent més habitatge públic del que construïm.

Diferents legislacions arreu del món dels anys 80 i 90 van convertir l’habitatge en un negoci tan lucratiu que van provocar una bombolla econòmica que ha estat a punt de fer caure l’economia de països sencers. Molts inversors internacionals han invertit grans quantitats de capital en aquest sector, utilitzant-lo per a les seves especulacions financeres. El negoci turístic descontrolat encara ha agreujat més la situació amb la proliferació de pisos turístics i de luxe.

A Catalunya, la crisi de l’habitatge ha arribat a nivells alarmants, amb un 40% de les llars que han de fer un sobreesforç econòmic per pagar el lloguer, una xifra que supera en un 15% la mitjana europea. La manca de polítiques efectives ha deixat Catalunya amb només un 1,5% d’habitatge social, lluny del 15% que és el promig de l’habitatge social a nivell europeu.

A Barcelona, els lloguers s’han disparat, convertint l’accés a un habitatge digne en un repte insuperable per a moltes famílies i en una font de desigualtats, vulnerabilitats i pobresa. La concentració de pisos buits en mans de grans tenidors és alarmant, amb milers d’habitatges disponibles que no compleixen la seva funció social.

En aquest context és imprescindible la mobilització ciutadana per situar el dret a l’habitatge al bell mig de les prioritats polítiques i l’acció dels governs. Només la implicació de totes les capes de la població pot començar a revertir la situació.

Hem d’evitar que l’habitatge sigui considerat una mercaderia o un producte especulatiu en comptes d’un dret que ha de ser garantit per les administracions públiques igual que es garanteix la sanitat o l’educació. Hem d’evitar l’expulsió de veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats. Això vol dir invertir el percentatge suficient dels pressupostos en aquesta tasca i fer lleis que ho garanteixin.

Per tant, reivindiquem:

Una limitació de preus efectiva i sense fraus

• Cal abaixar els preus del lloguer de forma immediata. La limitació de preus establerta per la llei 12/2023 és insuficient i arriba tard.
• Cal modificar la Llei 12/2023 per tal que reculli situacions que han quedat sense regular, acabar amb la desviació d’habitatges al lloguer de temporada i d’habitacions, fet que disminueix l’oferta d’habitatges existent, i prohibir i penalitzar l’ús turístic dels habitatges.

Protecció de les persones vulnerabilitzades

• Cal protegir les persones en perill de desnonament, modificant la “Ley de Enjuiciamiento Civil” per tal que els mecanismes de la Ley de Vivienda i altres legislacions, que obliguen als grans tenidors a l’oferiment de lloguer social abans d’un desnonament a famílies vulnerables, no pugui ser evitada pels procediments judicials.
• Incloure una prestació econòmica complementària d’habitatge per a les persones i famílies que reben la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania.

Habitatge públic no privatizable

• Cal frenar en sec la privatització de sòl i immobles públics i ampliar l’oferta d’habitatge de lloguer públic no privatitzable, protegint l’existència de la mesura del 30% d’habitatge protegit als Plans Generals, fent ús, per part de l’administració, del dret a tempteig i retracte i promovent noves formes de creació d’habitatge sostenibles i no especulatives, de forma autoorganitzada mitjançant l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Acabar amb els privilegis del mercat privat

• Eliminar les exempcions fiscals a tot el negoci immobiliari, i impedir la compra especulativa a qualsevol empresa o persona, sigui extracomunitària o no: l’habitatge només es pot adquirir per viure-hi.

Ajuts a la rehabilitació i seguretat

• Cal donar seguretat a les persones que viuen de lloguer, fent que els contractes siguin indefinits i millorar el sistema de registre de contractes perquè les administracions puguin fiscalitzar al sector privat.
• Cal que els ajuts a la rehabilitació es donin en els barris empobrits que més pateixen les conseqüències de la pobresa energètica, i que aquestes ajudes es vinculin a la cessió d’habitatge privat al sistema públic en els casos necessaris.

Fem que l’habitatge sigui, d’una vegada i per sempre, un dret efectiu

ENTITATS I COL·LECTIUS

• Acció Jove CCOO Catalunya
• Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania
• Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)
• Confederació Sindical del Treball de Barcelona (CGT BCN)
• Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc)
• Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
• Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya
• Entrepobles
• Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)
• Fundació APIP-ACAM

• Federació d’Habitatges Cooperatius (HabiCoop)
• Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
• Marea Blanca de Catalunya
• Marea Pensionista
• Observatori dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA)
• Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH Barcelona)
• Sindicat de Llogateres de Catalunya
• Sostre Cívic
• Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)
• Unió de Consumidors de Catalunya
• Xarxa d’Economia Solidària (XES)