Intervencions a la roda de premsa de presentació del manifest, al Parlament de Catalunya. Foto: Marea Blanca
Redacció
Aquest dijous 12 de juny, representants de diferents col·lectius en defensa d’una sanitat pública 100%, entre els quals la Marea Blanca i Sanitàries en lluita, denunciaven la greu i «il·legal» situació de molts dels contractes i concerts de la sanitat catalana. Tot seguit van fer públic el manifest «És hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública», que es proposa com a punt de partida d’una gran mobilització ciutadana en defensa d’un nou sistema sanitari al país.
Reproduïm la nota de premsa llegida en seu parlamentària i feta pública:
Us hem convocat per presentar-vos el manifest que hem titulat “És hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública”.
Us convoquem des de Marea Blanca de Catalunya i Sanitàries en Lluita, com una fórmula per englobar usuaris i treballadors, però com veureu, el manifest està signat per una trentena d’entitats de les quals avui en tenim una petita representació.
Fa unes setmanes, la CUP ens va passar un informe que havia encarregat, on es destapa que tots els concerts sanitaris estan caducats, la majoria des de 2021, i en queden un parell que caduquen abans d’acabar aquest 2025.
Això vol dir que la majoria d’hospitals concertats de Catalunya, estan fora de la legalitat. Aquesta situació es produeix pel fet que el 2017 s’aprova una nova llei de Contractes del Sector Públic on havent-se d’ajustar a les directives comunitàries, europees, desapareix la fórmula de concert que permetia adjudicar “a dit” col·loquialment parlant. És a dir, i resumint molt, per fer contractes o concessions de serveis, ara se n’ha de fer publicitat, la qual cosa obre la porta a què qualsevol s’hi pugui presentar i, per tant, l’obre sobretot a les grans companyies sanitàries i als fons d’inversió amb qui difícilment podrà competir la sanitat privada catalana. Ja hem vist com ens va deixar que aquests fons voltors juguin amb l’habitatge, hem de decidir si volem que també juguin amb la nostra salut.
Això desmunta tot el sistema de concertació del model sanitari català que hem denunciat tantes vegades i pel que es veu, els successius governs han optat per no fer res, tancar els ulls i seguir funcionant amb els concerts caducats.
La mateixa Sindicatura de Comptes publicava un altre informe fa pocs dies, on es constataven il·legalitats greus en el sistema de concertació i on posa en dubte l’eficàcia i la coherència d’aquest sistema amb els objectius que diu perseguir el CatSalut.
Els col·lectius de defensa de la sanitat pública i els sindicats combatius, hem denunciat moltes vegades aquest model públic-privat que provoca desigualtats tant a nivell laboral com a nivell d’atenció a la població.
Tenim un sistema sanitari hospitalocèntric, que no pretén prevenir la malaltia, si no curar. Perquè? Doncs és evident que el model actual està pensat per fer negoci amb la sanitat, i el que dona diners, és deixar emmalaltir i després curar (ingressos i altes,intervencions, medicació…). Està abastament demostrat que els sistemes sanitaris que realment beneficien la salut de la població, son els que posen al centre l’atenció primària, la prevenció. Així doncs, aquesta és la importància que donen a la nostra salut els que ens han governat fins ara.
La brillant solució a aquest desgavell jurídic del Govern de la Generalitat és allargar la vida de l’actual model sanitari impulsant l’avantprojecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic dels serveis sanitaris. Aquesta és la veritable finalitat d’haver situat a la consellera Olga Pané al capdavant del Departament de Salut. Ens temem que la solució no sigui més que una trampa més que ignori conscientment la realitat de les directives comunitàries que des del 2014 eliminen la possibilitat de fer contractes de gestió de serveis públics mitjançant concerts.
I per això estem aquí tota una trentena d’entitats moviments socials i sindicats:
Volem impulsar una nova llei d’ordenació sanitària que ens permeti avançar cap a una sanitat de titularitat, gestió i aprovisionament públic, l’única fórmula que possibilitarà que gaudim de la sanitat que necessitem i mereixem.
És el moment. Es tracta d’una qüestió de present i de futur ja que el que fem els propers mesos determinarà quin servei nacional de salut tindran les pròximes generacions.
I és més que una qüestió de contractació pública. Parlem de democràcia i sobirania. Parlem de que sigui el Parlament de Catalunya on resideixen els representants triats democràticament pel poble de Catalunya qui decideixi avui i demà sobre el nostre servei nacional de salut, i que no es decideixi en consells d’administració de multinacionals o per fons voltor a la recerca de l’especulació fàcil.
Manifest: «És hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública»
La mercantilització de la Sanitat pública atempta contra el Dret a la Salut de totes les persones, menysté i precaritza els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties – perquè és el que permet facturar i obtenir benefici econòmic – en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la salut.
Alhora, aquesta mercantilització i aquest afany de negoci fa que l’administració pública, servint als interessos privats, prioritzi l’atenció hospitalària i estructuri el sistema sanitari al voltant d’aquesta. La conseqüència directa és que l’Atenció Primària de Salut (APS) no rebi, ni de lluny, els recursos suficients per a desplegar els valors que la caracteritzen (que sigui accessible, longitudinal, global i coordinada), malgrat hi ha evidència robusta que el sistemes sanitaris que pivoten sobre l’APS com a eix central són més equitatius, efectius i obtenen millors resultats en salut a un cost menor (són més eficients).
Aquest paradigma hospitalocèntric i mercantilista emana del mateix model sanitari català, fonamentat en la concertació i la col·laboració públic-privada, que és el principi que regeix la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC).
En aquest sentit, prop del 75% del pressupost va a serveis concertats amb proveïdors de tot tipus, i la fiscalització dels recursos públics i de la gestió sanitària brilla per la seva absència.
Si bé en un inici, quan es van traspassar les competències sanitàries, podia tenir sentit concertar la gestió sanitària perquè no hi havia prou infraestructures públiques, el que ha succeït posteriorment, durant dècades, en les quals s’ha permès que Fundacions i tota mena d’ens privats ampliïn les seves xarxes de negoci, a costa dels diners públics i de la nostra salut, no té cap justificació que s’empari en l’interès públic.
Ha quedat demostrat que aquest sistema públic-privat no beneficia ni a la població ni a les treballadores, i cal un canvi de paradigma per a avançar cap a una gestió directa que garanteixi que els recursos públics van a parar allà on cal: possibilitar que totes les treballadores gaudeixin d’unes mateixes condicions laborals i salarials dignes i oferir un servei de qualitat.
Precisament enguany, al llarg del 2025, hauran caducat tots els concerts hospitalaris, fet que obre una oportunitat única en dècades d’iniciar aquest canvi de paradigma. A més, es dona la circumstància que les directives comunitàries del 2014 eliminen la possibilitat de fer contractes de gestió de serveis públics mitjançant concerts, en el seu lloc cal fer concessions de serveis o contractes de serveis, en funció de si s’assumeix o no el risc operacional. O bé dur a terme una gestió directa.L’actual Govern de la Generalitat, però, pretén allargar la vida del model sanitari de la sociovergència impulsant “l’Avantprojecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris”. Una aposta que té un recorregut limitat, doncs la sanitat concertada té els dies comptats, i el que ve darrera són les grans companyies sanitàries (com les que han extorsionat el govern espanyol amb MUFACE), i els fons d’inversió. Perquè les directives comunitàries que van forçar la llei de contractes del sector públic precisament responen a l’interès d’aquestes grans corporacions per poder-se repartir el pastís de la sanitat.
Arribats a aquest punt, és evident que només hi ha dos camins: l’aposta per la gestió directa de la sanitat catalana i la garantia de la seva qualitat, o la seva venda al millor postor. Les entitats i sindicats sotasignats ho tenim clar, és el moment d’impulsar una nova Llei d’ordenació sanitària que ens permeti avançar cap a una sanitat de titularitat, gestió i aprovisionament públic, l’única fórmula que possibilitarà que gaudim de la sanitat que necessitem i mereixem.
Signatures fins al moment (13-06-2025, 12:59 hores):
Comissio Renda Garantida i Coordinadora de Moviments Socials i Sindicals de Catalunya, CATAC-CTS, CGT Sanitat, Comissió per la Sanitat pública de Sabadell, Comissió per una Sanitat Digne a Viladecavalls, Coordinadora Obrera Sindical (COS), FOCAP, FTC-IAC, Grup de Sanitat dels Barris de Ponent de Tarragona, Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de TGN, Grup Salut Girona, Infermeres de Catalunya, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical-CSC, La Capçalera, Marea Blanca de Catalunya, Marea Blanca de Terrassa, Marea Pensionista de Catalunya, PAICAM (Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS), Plataforma Defensa Sanitat Pública Cardedeu, Plataforma del Baix Vallès / Vallès Oriental, Sanitàries en lluita , Sanitat Granollers, Coordinadora Veïnal de Salut del Districte de Sant Andreu, CE SAP MUNTANYA, Que no pase Más, Plataforma de Castellar del Vallés, Marea Blanca Sant Cugat , Moviment Pensionista de Badalona, Moviment per unes pensions publiques dignes de Rubí, Rubí per la Sanitat, Comissió d’entitats per la sanitat pública de Sabadell, CGT Terrassa (Activitats Diverses), SuperVIHvents, CGT Catalunya, DEMPEUS per la salut, Grup Salut FAVBadalona
Deixa un comentari