Domènec Martínez
El passat 16 de juny va ser una jornada molt gratificant. Una sala d’actes al Centre Cívic de Can Deu acollint una trobada singular. Alumnat i professorat de batxillerat de l’Institut Arraona, preparant la seva sortida cultural de fi de curs. La petjada de la memòria a Europa. Mauthausen, Auschwitz, i altres llocs que ajuden a entendre a casa nostra el significat de les Stolpersteine. Les llambordes amb noms propis, molt properes.
Alumnes i professorat de l’Institut Arraona amb en Domènec Martínez. en la presentació de l’activitat.
Felicitacions a les professores i professors, i un l’alumnat magnífic, atent i compromès, que han treballat de valent aquesta pàgina que mai pot ser oblidada. Un privilegi compartir algunes reflexions i aquesta modesta crònica d’agraïment.
Què tenen en comú la María, nascuda a Sabadell, al barri de la Creu Alta, i en Francesc, nascut al barri del Poble-sec de Barcelona? Aquest és el punt de partida d’un relat i d’un compromís que comença un estiu de 1936, preparant aquella Olimpíada cultural i popular, que no va poder ser. Tots dos tenien setze anys, plens de somnis i ganes de viure la vida, implicats amb els preparatius d’aquella fita que es tenia d’inaugurar el 19 de juliol de 1936. Aviat farà 89 anys. 15 dies més tard, Hitler, convertiria l’Olimpíada de Berlín, en una d’exaltació del racisme i aparador del nazisme[i].
He preguntat, qui coneix aquesta història d’una sabadellenca com la Maria Salvo? Cap resposta afirmativa. I cal esmenar-ho. Tot va començar a Espanya. Amb un cop d’Estat, d’una part de l’Exercit, amb el suport de forces econòmiques, i de l’Església oficial, i el complot del feixisme internacional, contra el Govern legítim de la II República que va derivar en una guerra (i una resistència de tres anys) que van guanyar les forces reaccionaries. La Guerra d’Espanya, 1936 a 1939, amb la participació de les tropes i maquinaria de guerra de Hitler i Mussolini, va ser el preludi de la II Guerra Mundial. El destí d’en Francesc i de la Maria van ser ben diferents[ii].
Domènec Martínez, dempeus, presenta la xerrada.
D’aquesta manera podem enfilar les narracions amb el nom propi d’algunes protagonistes i també cronistes de la història del segle XX: la Teresa Pàmies, la Neus Català, la Montserrat Roig, la Tomasa Cuevas, Rosa Toran, la Maria Salvo, entre d’altres. Dones extraordinàries que he tingut la sort de conèixer. Van pagar un preu molt alt en la defensa de la legalitat republicana, la resistència, els camps d’extermini, la lluita contra la dictadura a casa nostra; i també van saber exercir el seu coratge i coneixement, rescabalant testimonis i garantint la transmissió d’aquesta memòria. Un inventari ètic i moral, que cal preservar com a patrimoni de la humanitat.
La Desbandá, va ser una massacre contra la població indefensa, febrer de 1937, bombes i metralla contra població civil, la legión Cóndor, nazis, i l’aviació italiana, feixista, i els cuirassats dels rebels franquistes. Milers de dones, criatures i gent gran, assassinats a la carretera de la mort, de Màlaga a Almeria, com va denunciar Norman Bethune[iii]. Un assaig del que vindria després, amb l’èxode i exili del febrer de 1939, els camps de concentració i la Guerra d’Europa. Aquí va començar tot, cal repetir-ho. Els besnéts i besnétes, avui alumnes dels barris de Sabadell i del Vallès, tenen avantpassades i avantpassats que van viure aquestes històries. [Molt semblants als horrors de les imatges actuals de la població indefensa palestina, territoris ocupats, destrucció d’escoles i hospitals, assajats per la fam i les malalties, i metrallats a Gaza, un veritable genocidi.]
El final de la II Guerra Mundial, amb la derrota del nazisme i el feixisme, va permetre al Francesc Boix, declarar al tribunal de Nuremberg contra la cúpula militar del III Reich. La Maria Salvo, no va tenir la mateixa sort, com tantes altres persones. Va ser detinguda el 26 d’octubre de 1941, interrogada durant trenta dies a la Dirección General de Seguridad de Madrid, i va passar més de 16 anys a diferents presons de la dictadura franquista. La repressió, la tortura i els assassinats van marcar la nostra història col·lectiva durant més de 40 anys de dictadura. Cal no oblidar-ho.
Ho hem reiterat a través de l’itinerari de La Model, a Barcelona, durant l’exposició de les “Generacions TOP”[iv]. El significat del Camp de la Bota, parapet d’execució fins a l’any 1952, el Fossar de la Pedrera, i els crims del franquisme dels anys 60 i 70. Una llarga llista, que he volgut personalitzar amb Cipriano Martos, veí del barri de Ca n’Oriach, i amb familiars en aquest institut, que va ser torturat i assassinat a la Caserna de la Guardia Civil a Reus, el mes de setembre de 1973. Salvador Puig Antich, torturat i assassinat per garrot a La Model, el mes de març de l’any 1974, i els cinc afusellats pel franquisme (Sánchez-Bravo, Humberto Baena, García Sanz, Juan Paredes “Txiki” i Angel Otaegui), el mes setembre de 1975, dos mesos abans de la mort del dictador, Franco.
Crims que ens van sacsejar, i que molts i moltes de nosaltres vam viure molt intensament. Com aquella primera setmana de gener de 1977, i durant els anys de la transició i la consolidació de les institucions democràtiques. Gens fàcil. Com hem pogut veure durant les activitats que han acompanyat l’exposició abans citada, i que em va permetre establir aquest vincle, durant la presentació de l’obra “Molotov”, amb els familiars i veïns i veïnes sabadellenquess. Els potents fils de la memòria.
Per aquesta raó he volgut compartir aquest article, amb algunes il·lustracions que ens ajuden a interpretar l’holocaust espanyol, tal com va escriure Paul Preston, la importància de les polítiques públiques de memòria, i la necessitat de la seva implementació, amb pedagogia, a cada ciutat i municipi. També suggerint un bon grapat de lectures per entendre millor d’on venim.
Gràcies per la vostra atenció i bon viatge de fi de curs, alumnes i professorat de l’ Arraona.
[i] https://nascutel49.com/2024/11/04/barcelona-olimpiada-del-36-y-brigadistas-internacionales/
[ii] https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2020/09/07/en-francesc-boix-fotograf-i-la-maria-salvo-dues-vides-i-un-centenari/
[iii] https://nascutel49.com/2025/02/04/2025-andando-voy-paso-a-paso/
[iv] https://nascutel49.com/2025/02/03/2025-la-model-un-itinerari-molt-particular/
Deixa un comentari