Pep Valenzuela
Els barris, realitat i mite en temps de gentrificació, migracions bíbliques (com sempre), comunitats de classe obrera i subalternes en un món que canvia de forma més accelerada que mai, la digitalització marca el ritme. Però encara vivim i convivim en un lloc físic, i l’urbanisme continua sent expressió i direcció de les relacions socials i de poder.
A finals de novembre passat, una ‘Revolta’ proposava revisitar espais i moments del barri de Ca n’Anglada. «No cal insistir que la situació ha millorat molt», explica en Pepe Ruiz, històric dirigent veïnal i avui president de l’associació de Gent Gran i de l’entitat Veu Pròpia, «la lluita de les organitzacions ha millorat el barri, però encara falta molta feina a fer».
Amb uns 13.700 habitants en total, uns 5.000 són de recent migració (per més que 30 anys tampoc no és tan recent…), uns 3.600 del Magrib, i la majoria viu a la zona nord, als vells pisos de Vitasa, tot reproduint de forma molt semblant una arribada que moltes persones del barri recorden encara bé, com el mateix Pepe Ruiz, arribat en els anys 50 d’un poble d’Andalusia.
És evident que les migracions no són problemes locals, però sí que palesen que allò de l’ascensor social i la meritocràcia de la societat capitalista va per barris i per països. Les persones pobres d’altres països venen als barris pobres d’aquest. Es torna a viure un problema de convivència, de separació. El Pepe explica que amunt del carrer Sant Tomàs, que fa de separació, es veu clara una situació de gueto. Al col·legi Antoni Ubach el 95% de l’alumnat és de famílies nouvingudes.
«El professorat ha de fer una feina extraordinària amb pocs recursos i en una situació difícil, els nanos viuen envoltats del mateix col·lectiu, els ‘autòctons’, en un alt percentatge, veuen els immigrants com a responsables dels mals del barri, de la degradació social i urbanística, la inseguretat», explica en Pepe. Les contradiccions del sistema esclaten per on les costures són més febles, a Ca n’Anglada, com en molts altres barris del país, de la mateixa Barcelona.
La Revolta Ca n’Anglada es planteja intervenir en aquesta situació. «S’està fent feina, sí, hi ha gent treballant, però no és suficient», declara en Pepe, un dels organitzadors de la Revolta. «Les administracions, Generalitat i Ajuntament, han fet coses, el Pla de barris com a projecte més gran, però clarament ha estat insuficient, sinó mal orientat».
La gent es troba a la vella ermita del barri. Foto PV
Col·laboració de totes les entitats per trencar les eventuals desconfiances
S’ha creat un grup de treball amb representació de les entitats participants en la Revolta: Associació Gent Gran, Veu Pròpia, Manantial de Vida, Associació Cultural Musulmana, Associació Esponjament de Ca n’Anglada, i la col·laboració d’Òmniuml Cultural Terrassa i Biblioteca Districte 2. Volen fer, primer, una nova diagnosi de la situació, i a partir d’aquí recomençar a conscienciar el veïnat, fent moviment, «augmentant la capacitat de l’associacionisme».
Per tant, cap satèl·lit fent peu en un planeta ignot. Al contrari, des de les arrels del barri, amb gent que ha fet història i que hi viu en aquest «barri popular que té una identitat, un historial de lluites laborals, polítiques i associatives molt importants, des dels anys 60, amb dimensió no només local, també de Catalunya, amb la seva plaça Roja, manifestacions, capellans obrers, assemblees a l’església, reivindicacions de barri i polítiques, contra la Dictadura, per la transformació social», recorda en Pepe, molt actiu totes aquestes dècades.
L’equip que inicia aquesta Revolta Ca n’Anglada, explica en Pepe Ruiz, «es planteja la col·laboració de totes les entitats per trencar les eventuals desconfiances. Volem canviar la situació, fer una revolta, per això el nom, volem que sigui un punt d’inflexió, millorar les condicions en què vivim totes juntes».
Hi ha ganes, perquè, insisteix, «els projectes que s’han fet al barri no han tingut la repercussió esperada. Amb totes les entitats veurem els problemes, que són comuns, i farem força per reclamar les intervencions necessàries». La Revolta Ca n’Anglada fa una crida a la participació de tot el veïnat, també d’altres barris, «per millorar la convivència, impulsar grups d’alfabetització, de conversa, grups excursionistes, parlarem amb el Centre Excursionista de Terrassa, amb grups de cultura popular».
Van decidir començar a fer reunions periòdiques amb l’inici de l’any i anar contactant amb institucions, entitats i organitzacions de la ciutat. «Cal explicar la realitat i dir que la volem canviar. La gent ho veu clar. Hem de treballar entre veïns i administracions i anar al nucli dels problemes per trobar solucions reals i no com s’ha fet fins ara», conclou en Pepe.
Deixa un comentari