La Síndica de Greuges fa balanç de quasi 12 anys d’exercici

Isabel Marquès, síndica de greuges municipal de Terrassa, a la Madia Freixa. Foto: PV

La defensa dels drets humans sempre per davant

Lluís Costa

Isabel Marquès, Síndica de Greuges municipal de Terrassa, s’apropa a la fi del seu segon mandat de 5 anys, des del gener de 2018 al gener de 2023. Parlem d’un total de 12 anys. El primer mandat s’inicià el gener de 2010 i acabà l’abril de 2016, tot estirant el temps mentre es trobava solució per al relleu. Després, van fer falta alguns mesos més per a la definició d’un reglament de l’elecció de la sindicatura que incorporà, tot innovant, un procés de participació ciutadana a l’hora de fer seguiment, controlar la transparència, i fer una consulta ciutadana en favor de les candidatures que es presenten.

La institució ha fet un canvi gran, ha passat de ser un càrrec poc més que honorífic a una entitat de defensa i salvaguarda dels drets humans a la ciutat, tenint com a marc de referència la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aprovada a la ciutat francesa de Saint Denis l’any 2000 i de la qual l’Ajuntament de Terrassa és signatari.

El tipus de greuges, al principi, eren, en la major part dels casos, reclamacions de multes de, i després, d’impostos i taxes. Ara, la ciutadania reclama de la manca de resposta per part de l’Ajuntament a les instàncies, que són molt més diversificades. La Síndica ha fet actuacions d’ofici davant de situacions que ha considerat que demanaven el seu concurs, encara que no s’hagués presentat cap greuge. Tota la informació està publicada a la web de l’entitat.

Parles de novetats importants.

La gran novetat és que la Síndica escolta tothom, i la sindicatura ha informat i assessorat sobre quins són els drets de la ciutadania, això està establert en el reglament de la sindicatura municipal, i ha animat a presentar instàncies i demanar resposta. Perquè l’Ajuntament té l’obligació de respondre per escrit. En cas de no produir-se la resposta, llavors s’ha de presentar un greuge. Ara, la gent sap més quins són els seus drets.

Subratlles que la gent sap. Vols dir que has fet una tasca d’informació?

Exacte! La informació! Això empodera la gent, perquè identifiquen els drets vulnerats i fan les actuacions pertinents, instància, queixa o res. I falta molta feina per fer encara, molta.

De les consultes, quantes són greuges?

Els greuges efectius representen un 10% només de les consultes fetes. La resta són assessoraments. L’any 2021 he fet més de dues mil consultes i assessorament, doblant el nombre amb relació als anys 2020 i 2019.

Aquestes gestions són presencials i també per tuiter i correu electrònic. Per fer-se una idea de la dimensió del canvi i treball fet, cal tenir en compte que l’any 2010 el nombre total de consultes i assessorament van ser 584 només. –

Element clau has comentat, és una informació suficient i de qualitat. Pel que fa als conceptes de referència o que il·luminen el teu treball, quin destaques?

El concepte de drets humans, clarament, ha estat al dia a dia de tothom, també de l’Administració. Jo no m’he posat en la gestió directa que fa l’Ajuntament, només miro que la ciutadana vetlli pels seus drets. La meva no és una acció contra l’Ajuntament, a menys que es vulnerin drets de les persones. Jo no soc qui per dir si en determinat punt hi ha d’haver un semàfor o un stop, no soc cap tècnic.

En tot cas, jo sempre tinc sobre la meva taula de Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, és la gran eina per exigir a l’Administració que actuï. Abans, no es feia servir.

Isabel Marquès, en el despatx de la Sindicatura. Foto: PV

“Aquí no es pot dir ‘no és competència meva’, sempre he atès tothom”

Ll.C.

Mirant enrere, què en destaques?

T’explico: L’alcalde Pere Navarro em va proposar com a Síndica, el Ple municipal va donar el vistiplau. Aquesta figura era quelcom molt nou. Jo vaig considerar que el que havia de fer, primer de tot, era preparar-me.

Què significa això de «prepara-me»?

Els tres primers anys, feia tots els cursos que oferia l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Em van anar perfecte, vaig entendre molt millor el món i la importància dels drets de les persones, i que les ordenances i reglaments municipals no poden vulnerar els drets, això és de la meva competència.

Com és la vulneració?

La vulneració pot produir-se per acció o omissió. Per exemple, els menors d’edat, que tenen drets específics. No se’ls pot posar una multa pecuniària a la primera, cal avisar, fer una pedagogia. Avisa i informa els pares, primer. Fent prevenció i pedagogia. Això, ara, s’està fent.

Insisteixes sempre en els drets humans.

És la clau i referència per a la feina de la Sindicatura. Des de la primera declaració de drets humans, la del 1948. Molt important és la dels drets emergents, del 2007, perquè considera que els drets humans evolucionen junt amb les persones i les societats. També la dels drets dels infants, que estan per sobre de qualsevol circumstància o interès, els seus drets han de ser defensats de forma especial.

Tal com està el món, tots aquests textos poden semblar revolucionaris.

No ens els havíem cregut prou. He intentat que els textos arribin al nivell del carrer, a la ciutadania. Això ha contribuït al canvi de paradigma sobre la Sindicatura. És una autoritat, sense poder executiu, però autoritat. L’Ajuntament ha d’atendre les queixes de la Síndica, i això, ara, es fa.

Quines qüestions són o han estat problemàtiques?

L’Ajuntament té obligacions concretes d’empadronar. Una llei estatal obliga les administracions locals a fer-ho, a tothom, encara que no tinguin habitatge. I aquí ha passat que l’Administració ni tan sols ha agafat sol·licituds d’empadronament. Això és inacceptable. Ara les agafen totes. Tots els síndics ens hem posat molt durs. Hem fet actuacions d’ofici. En alguna ocasió fins i tot m’he personat directament a plaça Didó per atendre a gent.

Pot semblar agosarat això!

Els Síndics no som neutrals, som objectius. Què vol dir això? Davant una eventual vulneració de dret, haig d’agafar partit en defensa del dret. El Síndic no pot absentar-se i no saber o enviar pilotes fora, allò de «no és competència». Això està prohibit de dir aquí, sempre faig acompanyament, tant si toca com si no. El mínim és orientar, informar, cal ser finestra única, ajudar sempre.

Treballo amb la Policia Municipal, Mossos, amb la Fiscalia (si per exemple detecto delicte), hi ha una interrelació i coordinació amb tots els actors, per atendre infants, maltractament de persones grans, agressions masclistes, gent gran.

“Els Síndics no som neutrals, som objectius. Davant una eventual vulneració de dret, haig d’agafar partit en defensa del dret”

Isabel Marquès, síndica de greuges municipal de Terrassa, a la Madia Freixa. Foto: PV

Aquests procediments estan establerts com a norma?

No, però des del Fòrum de Sindicatures, s’ha redactat un esborrany de llei per al Parlament, per fer una normativa que estableixi la funció per a tot arreu. Perquè, ara, cada ajuntament fa la seva norma, la responsabilitat és del Ple. I, a més, ni tan sols és obligatori que hi hagi la figura, a Catalunya només hi ha 44 municipis amb síndic.

A Terrassa hi ha reglament?

Jo vaig reclamar un nou reglament de la Sindicatura, que va ser aprovat. Abans, per exemple, la norma al respecte parlava d’un càrrec honorífic, que no cobrava, perquè s’entenia que no feia una feina exclusiva. Jo, amb la meva experiència i sabent la feina que he fet, vaig plantejar que calia que fos una dedicació exclusiva o parcial, i remunerada, lògicament.

Creus que a Terrassa això funciona bé?

Sí, crec que, especialment en aquest segon mandat, hi ha hagut un canvi a favor de la Sindicatura per part de l’Ajuntament. Contacto amb qualsevol departament i soc atesa, però no sempre rebo resposta: ara espero que m’enviïn 51 informes sol·licitats, també falta que responguin si accepten o no 24 recomanacions. Una altra cosa és si agrada més o menys el que jo faci.

Què pots dir del jovent i les entitats ciutadanes?

He apostat i aposto per fer molt treball amb el jovent, a les escoles i centres educatius. És una tasca importantíssima. En aquests anys he anat a molts centres i l’experiència ha tingut un gran resultat.

Destacar el paper de les entitats ciutadanes i socials, que han estat molt implicades. De fet, van ser aquestes les que reclamaren l’establiment per norma d’un procés participatiu per elegir la Sindicatura.