Vista general de l’assemblea de Marea Blanca a l’Ateneu l’Harmonia. Foto: PV
Pep Valenzuela
El moviment ciutadà en defensa de la sanitat pública de Catalunya, Marea Blanca, va ‘passar la ITV’ a l’Ateneu l’Harmonia, en l’espai Fabra i Coats del barri de Sant Andreu, el passat dissabte 31 de maig, en una reunió plenària amb representació de 25 entitats, territorials i organitzacions nacionals. Mantenir i enfortir encara més les reivindicacions en l’àmbit local, centrades principalment en les protestes contra els greuges immediats: llistes d’espera, manca de professionals, entre altres; però mirant més enllà cap al canvi de model que és la causa fonamental del conjunt de problemes.
Després d’un bon temps sense fer una assemblea en bones condicions, i encara amb dubtes davant del repte de la reunió del passat dissabte, militants i activistes de diferents localitats i entitats socials i sindicals van sumar esforços, sensacions i emocions i pensar sobre què fer i com per obrir una nova fase de lluites, justa i necessària.
Moltes cares conegudes, però també de noves, amb una metodologia que deixava a banda discursos i elucubracions sobre les quals el moviment n’ha treballat prou. Volen reprendre l’activitat amb visió estratègica, des dels pobles i el país, enfortint l’arrelament en les lluites locals, de barris i sectors, com a base fonamental per a la construcció d’una proposta alternativa nacional, pública al 100%, als projectes en marxa de privatització i mercantilització de la sanitat que, però, en general es fan de forma encoberta o sota els diferents paraigües d’allò que més sovint denominen com a partenariat-públic-privat o altres filigranes retòriques.
En la primera part de la reunió, per tant, salutacions, presentació i especificació bàsica del moment que viuen i d’allò que més els ocupa i preocupa, per part de les representants dels diferents col·lectius. «Van especificar de manera ràpida els principals problemes que hi ha a cadascú dels seus territoris», explicava l’Enric Feliu, de l’equip organitzador, resumint: «Centrats, bàsicament, tant el falta de professionals com d’atenció primària, així com, en general, del servei nacional salut; problemes també d’infraestructures, i, molt greu malgrat el temps i el perill que comporta, les llistes d’espera, aquí novament amb incidència especial a l’atenció primària». Problemes coneguts i, sobretot, que es pateixen i que lluny de solucionar-se es mantenen i agreugen.
Les llistes d’espera maten!
El problema de les llistes d’espera ho reconeixen des del Govern, però no posen solució. En aquest punt, la representant de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, informà d’una carta (amb data 15 d’abril) de la directora d’Atenció a la Ciutadania del Consorci Sanitari de Terrassa, en la qual responia a les reclamacions d’una usuària, pel retard en la programació d’una visita a Trauma, tot justificant-se amb la disculpa següent: «m’agradaria dir-li que és molt comprensible la seva insatisfacció. De fet, la disminució de les llistes d’espera és un dels nostres grans objectius històrics, no només del Consorci Sanitari de Terrassa, sinó de tot el Servei Català de Salut». Històrics!! Què més es pot afegir?!!
Torn de paraules i recollida d’experiències. Foto: PV
Molt important i greu també la situació d’urgències, de l’atenció per salut mental (sobretot en infants i adolescents) i de la pediatria. La representació dels treballadors del sector posà de nou sobre la taula el problema de les condicions laborals i la precarietat; un tema, per cert, que importants informes internacionals consideren una de les raons centrals en la manca de professionals, no només a Catalunya, sinó també a Europa en conjunt.
Això últim ens porta directament als problemes vinculats amb la falta de servei d’atenció continuada, que inclou en alguns casos la manca també de farmàcia en alguns pobles. Però sobretot a un de nou i, aparentment com a mínim i fins al moment, greu problema, com és la intervenció de personal administratiu en situacions de caràcter mèdic, hom parla del fet que el personal administratiu i d’atenció als taulells de recepció als centres d’atenció primària, per exemple, hagi de fer triatge de les persones que demanen atenció mèdica. Aquí, el representant del col·lectiu d’Olesa recordà el cas de la senyora que, després de ser atesa a la recepció del CAP, a on li van dir que podia marxar tranquil·la a casa, morí poc després.
Les participants van fer un gran esforç per a condensar en molt poc temps les seves respectives problemàtiques. Un procés, però, que va permetre visualitzar que es tracta, no de problemes particulars circumscrits a un lloc, sinó d’una problemàtica general, tal com es va destacar en el resum.
Vincular lluites locals i pel canvi de model sanitari nacional
I aquí, efectivament, la gran qüestió: trobar el vincle de les lluites locals i pel canvi de model, dotar-se de les eines per intervenir en el nivell nacional. Es van identificar més o menys explícitament aquests dos grans nivells de lluita en les diferents intervencions: La lluita local, que és la que dona sentit al col·lectiu o entitat, que és i permet el contacte directe amb la ciutadania de cada territori i localitat, per una banda.
El local és, òbviament, l’àmbit de lluita més clar, perquè és aquí on es pateixen els problemes del sistema sanitari directament sobre els cossos, en els cossos. I en aquest nivell, es va recordar en diverses intervencions, ja hi són també «algunes reivindicacions generals totalment assumides i que, fins i tot, en formen part de l’agenda d’acció dels governs, si més no teòricament, com són les campanyes perquè es dediqui el 25% del pressupost de sanitat a l’atenció primària, o com és el cas de la ja dita exigència de reducció i eliminació de les llistes d’espera: les llistes d’espera maten!!!»
Així, les connexions de les lluites locals amb la nacional es fa totalment evident. Com també la necessitat de plantejar una lluita general per un canvi del model del servei nacional de salut, «canvi de model», subratllaren diverses representants. I aquí és a on volien arribar totes les persones que van assistir a la trobada de la Marea.
Res de nou, per una altra banda. Tal com argumentaren diferents companyes, el sistema sanitari, una atenció sanitària digna és un dret humà fonamental, és el dret a la vida, i això no pot dependre de criteris econòmics, de lucre i beneficis privats i privatius, de pujada o baixada del valor de les accions en la borsa. Però, i aquí la gran qüestió: «Què fer? Com fer-ho?».
L’Enric informà de la denúncia presentada per la CUP davant l’Oficina Antifrau de Catalunya, segons la qual 41 centres hospitalaris d’utilitat pública tenen contractes caducats, 36 dels quals des del 31 de desembre de 2021. Com és el cas de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, l’Hospital General de Vic, l’Hospital de Mataró o l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus; que tenen un règim de concert, una contractació que va quedar invalidada amb la Llei de contractes del sector públic del 2017.
Manifest: «És l’hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública”
Aquesta situació, prou greu, demana accions immediates, al mateix temps que es presenta com a «oportunitat per aprofundir i ampliar la denúncia del sistema, així com d’exigir el canvi de model». I així ho va entendre l’assemblea de Marea Blanca, que prendrà la paraula en una roda de premsa, el pròxim 12 de juny, per presentar el manifest «És l’hora d’acabar amb el mercantilisme a la sanitat: per una nova llei que permeti una sanitat 100% pública”.
Ronda d’intervencions dels representants dels col·lectius locals. Foto: PV
En els mesos vinents, amb el debat sobre l‘Avantprojecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris, que porta endavant el govern de la Generalitat, el moviment social es trobarà amb una oportunitat de transformar el model sanitari català en la direcció que els activistes i entitats defensores del dret a la salut defensen, i es va cridar a una mobilització sostinguda: «La roda de premsa del 12 de juny el manifest és només un punt de partida. Caldrà aturar aquest avantprojecte. També podrem proposar una alternativa legal: una ILP que vagi en la direcció correcta».
I el fill a l’agulla?! Això, aquí pot ser una de les grans dificultats dels moviments socials, de base, populars: com dotar-se de les eines d’unitat i coordinació que, però, no anul·lin, ben al contrari, que aprofitin i estimulin la riquesa de la diversitat de forces, experiències, visions i opinions.
En tot cas, no és poca cosa, sinó molt i molt important el fet d’estar d’acord en la necessitat d’un canvi de model, i concretament sobre la base del manifest que es presentarà el 12 de juny, per cert, que es presentarà amb les intervencions de Marea Blanca i de Sanitàries en lluita.
De moment, el manifest pot dotar de perspectiva a les lluites actuals, apuntar horitzons possibles i visibles, donar allò que en fotografia es diu «profunditat de camp». Immediatament, tot per l’èxit de la convocatòria de la roda de premsa i la difusió del manifest. Aquest mateix mes de juny, una nova assemblea de la Marea Blanca. I molt important, creació d’un grup motor i dinamitzador (les tecnologies permeten la més ampla participació), i d’una comissió de treball per comunicació interna i cap en fora.
Assistents:
Comissió de Salut de la FAVB, CE SAP Muntanya, Acampada Mar, Comissió de Salut de Sant Andreu, Coordinadora de Sant Marti, Taula de Salut de la Trinitat Vella, Plataforma en defensa de la sanitat pública de Terrassa, Platafiorma en defensa de la sanitat pública de Castella del Vallés, Grup Salut Regio Girona, Rubi, Plataforma Defensa Sanitat Pública Cardedeu, Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Valles/Vallés Oriental, Sanitat Granollers, Grup Pro Sanitat Pública de Vilafranca del Penedes, Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat , La Paicam, Moviment Pensionista de Badalona, Sanitàries en Lluita, CCOO, CatacCtsIAC, FTCIAC, CGT sanitat Baix Llobregat, Que no pase más, Focap, LaCapçalera.
Deixa un comentari