Memòria de 12 anys de la Sindicatura de Greuges de Terrassa, un salt de qualitat en el desenvolupament de la institució

Isabel Marquès, en el despatx de la Sindicatura. Foto: PV, arxiu

Lluís Costa

La «Memòria de mandat 2010-2022» de la Sindicatura de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès i Amat, és un document important per entendre què és aquesta institució i la seva evolució en els darrers anys. Concebuda com a «defensoria del poble» davant l’acció de l’administració i els governs, aquesta funció aparentment simple, guanyà de seguida amplitud i complexitat.

Hom recordarà les queixes pels impostos locals i contra les multes als estacionaments municipals o en la via pública, que encara sumen un percentatge alt del total de greuges i denúncies. Els títols dels capítols del sumari d’aquesta memòria, tanmateix, parlen d’objectius de desenvolupament sostenible, de protecció dels drets humans a la ciutat, del programa educatiu Educar en Valors o de codi ètic de la síndica municipal.

Assistim, sense dubte, a un salt de qualitat d’aquesta institució; un desenvolupament necessari, però no per això garantida. Necessari, perquè els greuges per impostos, que en podrien dibuixar una caricatura de la figura, parlen de drets i no només d’eventuals errors administratius. En definitiva, la consciència sobre els drets humans ha crescut socialment. I ho ha fet en paral·lel i a conseqüència de la degradació de la democràcia i la política, només cal fixar-se una mica en el deteriorament de l’estat del benestar en el conjunt de països europeus, pèrdua o reducció de drets i garanties: en educació, sanitat, pensions, habitatge…

«Qui educa l’educador, qui vigila el vigilant»

La memòria del mandat de la Isabel Marquès és un cas emblemàtic i innovador d’aquests canvis de la institució, i la creació i establiment del seu «codi ètic de la Síndica» és una fita. «Amb la finalitat de prevenir qualsevol qüestió relacionada amb la integritat i les bones pràctiques en el sí de la institució U…) cal que quedin establerts uns principis i unes regles de conducta ètica que vinculin i inspirin l’activitat del/la Síndic/a i del personal al seu servei».

El programa Educar en Valors, implantat el 2011, és un nou no conformar-se, un nou anar endavant i imaginar i fer perquè la realitat sigui millor

La síndica Marquès ha estat observadora atenta de les lluites dels moviments i organitzacions socials durant el seu mandat. Ha tingut una necessària i estreta relació amb aquests, tal com es va veure en el suport aconseguit quan presentà candidatura a un segon mandat al cap de la sindicatura. D’aquesta proximitat amb les reivindicacions dels moviments socials sorgí i visqué la necessitat de crear un codi ètic de la institució. No només cal supervisar i controlar l’activitat i gestió de governs i administracions, també la de la sindicatura, i aquest codi és una eina apropiada.

Educar i informar en valors i drets

«Per què fas aquestes activitats, que no en tens cap obligació?», li havien demanat més d’una ocasió la síndica Marquès responsables municipals, recordava en una entrevista concedida a Malarrassa. Doncs sí, ha estat una constant del seu mandat aquest anar endavant, no conformar-se amb cap «això és el que hi ha!»

La consciència social sobre els drets ha crescut en paral·lel i a conseqüència de la degradació de
la democràcia i la política

El programa Educar en Valors, implantat el 2011, és un nou no conformar-se, un nou anar endavant i imaginar i fer perquè la realitat sigui millor, encara que representés feina extra. La Isabel Marquès considera que sense formació en valors, sense informació i coneixement d’aquests i dels drets humans, mancarien eines fonamentals per a un exercici i gaudi plens de la ciutadania. Per això va ser que va veure la llum aquest programa, realitzat «conjuntament amb la guia d’activitats del departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, amb la finalitat de conscienciar els joves terrassencs dels drets i deures que tenen com a ciutadans fomentant l’educació cívica i el respecte». Alhora, busca mostrar la tasca de la Sindicatura de Greuges en matèria de drets humans. En les sessions escolars es fa referència al dia universal dels drets de la infància (20 de novembre).

Des del 2011 fins al 2021 es comptabilitzà la realització de 127 sessions formatives en les quals van participar més de 5.200 joves.

El conte dels drets. Els drets del Nil, és el títol d’una publicació destinada a joves i infants, del desembre de 2021, concebuda com a eina per ajudar en aquesta tasca d’educació en valors.

Continuar millorant la institució, «reflexió autocrítica»

En aquesta memòria, la síndica Isabel Marquès deixa també algunes propostes al nou síndic, res de lliçons, declara ella mateixa, afirmant tot el respecte i cap voluntat de dir i marcar què s’ha de fer. Marquès diu: «li demano que lluiti per aconseguir més personal, com seria el nomenament de la figura d’un adjunt, donat el gran volum de feina que implica una ciutat tan gran com és Terrassa».

Considera, així també, que la tasca de la bústia ètica és «essencial, però que el seu sistema de protocol hauria de canviar, a fi de no implicar només la figura del síndic o de la síndica, sinó també altres actors municipals».

Afegeix, així mateix, una «reflexió crítica»: «m’hauria agradat tenir adjudicat un pressupost propi per poder invertir més recursos en comunicació, per tal de fer arribar la figura de la síndica a tota la població, tasca que considero que m’ha quedat pendent». Lamenta encara “no haver fet tantes visites als barris com m’hagués agradat, per falta de personal i pel gran volum de feina d’oficina».

El conte dels drets. Els drets del Nil

«I va ser llavors quan vaig adonar-me’n. El veritable impacte del Nil no havia estat el seu autisme, sinó totes les barreres que havíem trobat al camí, a l’entorn, a la societat. Perquè hi ha valors que no poden ensenyar-se en una pissarra, i que no poden aprendre’s si no convivim amb la diversitat». Així acaba el conte del Nil, un personatge creat per la Laura Aguayo Encina al que va donar imatge física la il·lustradora Mia Pérez Tolrà.

Amb la Isabel Marquès imaginaren una història que servís i ajudés a la tasca d’educació en valors que la Sindicatura havia posat en marxa amb el programa Educar en Valors, dirigits a joves i infants.

A la contraportada del conte, es pot llegir el Principi 7 de la Declaració dels drets dels infants, del 1959: L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, al seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir membre útil de la societat.

L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca, en primer lloc, al pare i a la mare».

L’infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret».