Vicent Monsonís i la sevaesposa
Manuel Màrquez i Berrocal
Dr. Història Comparada Política i Social (UAB)
Vocal de la Junta del CEHT
Vicenç Monzonis Cros va néixer el 3 de juny de 1901 a Sogorb (l’Alt Palància, Castelló), fill d’un sergent de la Guàrdia Civil i una mestressa de casa (alfabetitzada); van arribar a Terrassa l’any 1915. L’any 1920, Vicenç (divuit anys) era mecànic i vivia al carrer de la Mina 21, amb la seva mare mestressa de casa (quaranta-tres anys), ja vídua i dos dels seus germans: Julio, de vint-i-dos anys i perit de professió, i Eduard, teòric tèxtil.
Vicenç Monzonis va ser “filiat” per fer el servei militar el 1922, amb 21 anys. Malgrat ser orfe de pare, ingressà com a voluntari a l’exèrcit –per fer tres anys de servei, en lloc de quatre. Ho va fer en el “Batallón de Cazadores de Montaña Alfonso XII, núm. 3” de Vic; presentant un informe de bona conducta, declarant-se catòlic, alfabetitzat i de professió mecànic. El seu servei militar va començar en sortir de Barcelona cap a l’Àfrica amb el vaixell Guillem Sorolla, i arribant a Ceuta al campament Ben Karrich. El 31 d’octubre va anar a la posició Fondak Ain Yidida, sortint d’allà per anar a Tetuan. Tots aquests llocs eren territoris en guerra –un any abans es va produir al Marroc el desastre d’Annual, l’estiu 1921– i encara continuaven les hostilitats.
El 3 de febrer de 1923 va ser destinat al Zoco el Arbaá, dedicat a serveis de campanya. El 27 de febrer va ser sortejat i el seu destí va ser el “Regimiento de Infanteria Ceriñola, núm. 42” a Melilla. Tot l’any 1924 va estar al dipòsit d’armament, on va ser nomenat ordenança de la Sala de Armas del Casino de Melilla, fins al 25 de març de 1925, quan va passar al “Batallón de Cazadores de África, núm 17”. Finalitzà el servei militar el 4 de juliol de 1925, passant al “Regimiento Infantería Jaén, núm. 72” en segona situació, sense ser proposat per ascens, i passà a la reserva el 1931.
Monzonis va fer un llarg servei militar, en el lloc més perillós i conflictiu possible, i entre els militars més reaccionaris de l’exèrcit espanyol. L’any 1927, Vicenç, es va casar amb Dominica Escolà Oró, de Torres de Segre (Lleida), treballadora tèxtil. El 1930, vivien al carrer Blasco de Garay 16, amb Emeteri Calatayud Barrachina (hoste) nascut a Saragossa, i jornaler. Tots estaven alfabetitzats.
L’any 1931, Vicenç, ja cassat, vivia al carrer Salvador Seguí 146, i l’any 1935 a Concili Egarenc 53, 4t 3a. Als anys trenta, treballava com a xofer mecànic a la fàbrica de pastes per a sopa Saturno de Terrassa. Tenia un camió Ford tipus A –que li fou requisat el març de 1937– i una petita botiga de comestibles, al carrer Ample 271, que va tancar a mitjans del mateix any.
El setembre de 1936 es va afiliar a la UGT i l’any següent al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant quatre mesos fou el president de la Unió de Transportistes de la UGT. Va ser membre del comitè de control de la fàbrica on treballava (Saturno) i va participar en la seva col·lectivització. El 4 de gener de 1937, va entrar a formar part de l’Ajuntament com a conseller de la Junta de Seguretat Local, en representació de la UGT, junta que presidia Francesc Graells Crous (ERC) i de la que formava part Pedro Alcocer (CNT).
La seva funció era defensar l’ordre republicà i la legalitat revolucionària, seguint els criteris de la UGT i el PSUC, que no era pas altres que acabar amb els assassinats indiscriminats. La repressió contra un grup de dones, que es manifestaven el dia 4 de febrer de 1937 davant de l’Ajuntament –per la manca de pa i la seva baixa qualitat– i la posterior repressió, feta sobre les organitzadores, per Alcocer i la CNT, va significar la dimissió de Graells, conseller regidor de Seguretat Local i de tots els membres d’ERC en la Junta, el mateix dia.
Graells explica, que va anar a la Junta i va preguntar a Monzonis per què estava preparant els cotxes (benzina), dient-li aquest que eren ordres d’Alcocer, perquè a la nit hi hauria molta feina. En una reunió posterior, tots tres van decidir demanar a les organitzacions què calia fer, però, assabentat Graells que la CNT ja havia efectuat algunes detencions, va dimitir. Vicenç Monzonis va fer el mateix l’1 de març de 1937, com a resultat d’aquests fets.
Monzonis va ser detingut i empresonat el 18 d’abril de 1939 fins al 2 de febrer de 1940, a la presó de Terrassa i posteriorment a la Model de Barcelona. Fins a la seva execució, l’1 de juliol de 1940, va passar 441 dies a presó. La seva correspondència ens mostra la duresa i crueltat de la repressió i les dolentes condicions de vida a la presó Model de Barcelona i fora d’ella. El seu fill petit, Vicenç, va anar a viure amb els seus sogres i la seva dona, Dominica, feia tot el possible per portar el que el seu marit necessitava a la presó, treient d’on no hi havia res per treure.
La família Monzonis-Escolà no va aparèixer al padró del 1940, la seva fitxa sí que es conserva, però està inscrita l’any 1942. Al llibre d’altes d’aquest any, en l’apartat “per omissió” del padró, apareixen residint al carrer San Jorge 52, on consta Dominica com a vídua i apareix amb els seus tres fills: Antonio, Dominica i Vicenç Monzonis Escolà, tots ells nascuts a Terrassa, escolars i nascuts entre el 1931 i el 1939. Al padró de 1950, vivien a la mateixa casa, la mare treballav de rodetera, el fill més gran de teixidor, la filla de puntejadora i el petit encara anava a l’escola.
Vicenç va ser condemnat pel tribunal franquista sota l’acusació de ser membre de la CNT, ell mai ho havia estat; va ser militant i càrrec públic de la UGT de Terrassa, militant del PSUC, com ell mateix va reconèixer davant del jutge d’instrucció i del tribunal sumaríssim; i com, a més a més, recollia l’autoresum del judici i com van declarar tots els testimonis de l’acusació al llarg de tot el procés judicial. Però era igual, el condemnaven per ser “rojo” els militars colpistes, totes les persones demòcrates i d’esquerres eren enèmics del règim franquista, eren “rojos”.
Dades bàsiques del procés judicial
Empresonament: Partit Judicial (Terrassa); Cel·lular Model (Barcelona).
Instrucció: Jutjat Militar d’Instrucció de Terrassa 18/04/1939.
Jutge instructor: capità Honorífic Cos Jurídic Militar, Josep García Aranda.
Secretari: alferes Cos Jurídic Militar Epifani Soria Casado.
Acusació: rebel·lió militar; haver estat conseller municipal de Seguretat Local designat pel PSUC i la UGT; membre del Comitè d’Investigació; membre del Comitè de Defensa de Salut Pública i tots aquests càrrecs mentre s’assassinava a gent d’ordre com els Srs. Cadevall, Carbonell, Sanmartí, Borràs i Escudé; responsable de les autoritzacions per dur arma; de delatar el patró per al qual havia treballat perquè el seu fill s’havia passat a l’Espanya franquista provocant la seva detenció –va complir amb la legalitat vigent–; haver requisat un camió de Magí Pujol Estapé i haver-lo lliurat als carrabiners; d’anar armat amb pistola pel carrer –la duia per raons de seguretat i del seu càrrec–; de participar en socialitzacions i col·lectivitzacions d’empreses; de ser un gran propagandista roig.
Consell de Guerra: Permanent de Terrassa 13/12/1939. Edifici de l’Escola Industrial.
Tribunal.
President: Manuel Marzo Pellicer.
Vocals: capitans Barba Badosa; de Simón Arnaiz; alferes, Josep Soriano Alcaide.
Vocal Ponent: Rafael Gómez de Membrillera.
Testimonis d’Acusació: Informes Ajuntament alcalde Josep Homs; F.E.T. y de las J.O.N.S. Pere Vacarisas; Guàrdia Civil comandant de la caserna Baldomer Bellés; Josep Pujol Puig; Magí Pujol Estapé; Antoni Pladellorens Castella; Francesc Salvador Moreno; Manuel Bretona(es) Herrerias; Balbina Soler Font (neutre); Ignasi Escudé Gibert (neutre); Francesc Pi Oliveras; Francisco salvador Moreno
Defensa: torn d’ofici. alferes Cos Jurídic Militar, Antolí López Préndez. L’acusat reconeix haver estat des de principis del 1937 fins al març d’aquell mateix any conseller municipal de Seguretat Local designat pel PSUC i la UGT amb instruccions d’aturar els assassinats sense, però, aconseguir-ho, presentant la seva dimissió; reconeix també que col·labora amb Pere Alcocer Gil que havia estat president del Comitè Revolucionari i amb Ramon Graells Crous per posar en funcionament l’esmentada conselleria de Seguretat Local que substituís el Comitè Revolucionari i posés fi als assassinats, amb seu al carrer Arrabal, 13, en el mateix edifici de les Patrulles de Control, però sense pertànyer a les mateixes; que la requisa del camió de Magí Pujol Estapé, ho fou seguint les ordres donades per les organitzacions a les quals pertanyia i que no participà ni en detencions ni en delictes contra la propietat ni participà en assassinats; la pistola que duia i que no exhibia era solament com a protecció personal.
Testimonis de la Defensa: cap.
Circumstància: Procediment Sumaríssim d’Urgència núm. 6183 de 13/12/1939. Sentència: pena de mort.
Execució: Camp de la Bota (Barcelona) 01/07/1940 (39 anys).
Deixa un comentari