Roger Verdaguer parla a les persones concentrades al Raval de Montserrat el passat 27 de gener. Foto: PV
En Roger Verdaguer Serrat ha estat condemnat a una pena-multa de 12 mesos que suma 2.190 euros, per un suposat delicte de «desobediència a l’autoritat» que hauria comès durant una mobilització pacífica de protesta contra la inhabilitació del llavors president de la Generalitat Quim Torra. Roger explicà, en una concentració de solidaritat, el 27 de gener al Raval de Montserrat, detalls del cas i la seva posició davant la repressió de l’Estat:
Em van detenir arran de la protesta contra la inhabilitació del MHP Quim Torra i em van acusar de desobediència i resistència a l’autoritat per no identificar-me. El dia del judici em vaig sentir molt acompanyat i recolzat per molts de vosaltres i us en vull donar les gràcies. Quan realitzes un acte difícil penses que ha de ser per un bon motiu. A banda d’haver-hi un bon motiu personal, de consciència, hi havia un bon motiu social i és per això que poder-ho comunicar i que arribés com més lluny millor, era tan important per mi. No només em vau donar això, sinó que em vau donar el vostre recolzament i només us puc dir de paraula l’immens sentiment de gratitud i seguretat que et dóna aquest fet. Gràcies.
Ara ha arribat la sentència de la justícia espanyola i, evidentment, és condemnatòria. Diu mentides com que vaig organitzar el tall de la C-58, diu que l’inspector TIP 1500 em va demanar que m’esperés a tallar la carretera i que no li vaig fer cas. Això és mentida. Jo em vaig esperar i la resta de companys de la manifestació ens va passar pels costats. Quan ell es va retirar, jo em vaig reunir amb el grup. I per acabar, diu que jo, pels meus principis, no reconec l’autoritat. Això és mentida. Jo la que no reconec és l’autoritat judicial espanyola, que ha trencat la separació de poders, coaccionant i inhabilitant polítics votats pel poble. No reconec l’autoritat executiva perquè desobeeix la voluntat popular i, és clar, des de l’1 d’octubre de 2017 no reconec l’autoritat de l’ocupant. L’autoritat que reconec és la moral, la que surt dels meus conciutadans, la del bé comú i quan hi hagi una autoritat mínimament democràtica, també la reconeixeré.
Però per altra banda, la sentència també diu veritats. Diu que “la negativa a complimentar aquello que se le ordena de forma franca, clara, patente, indudable, indisimulada, eviedente, inequívoca, contumaz, deliberada”. Culpable!, i amb molt de gust. Quan llegia aquesta profusió de qualificatius se m’escapava el riure per sota el nas i alhora experimentava alguna cosa similar al que devien sentir aquelles bruixes condemnades a la foguera i que acabaven cridant que sí, que tot allò era cert. Se sent satisfacció i orgull quan et reconeixes diferent de la bogeria i l’astracanada de l’opressor. I ho reconec, no ho amago, ho dic amb ànim de fer proselitisme.
Després del judici vaig quedar amb una sensació de pau i tranquil·litat de consciència que encara em dura i que la sentència no ha pertorbat ni una mica. Al contrari, potser ha fet créixer l’ànim i determinació de continuar lluitant per la independència, perquè la pròpia sentència és una altra evidència que no hi ha cap més camí per sobreviure com a poble, de ser tractats amb dignitat humana sense haver d’humiliar-nos i amputar-nos la identitat.
Avui rebo amb una immensa gratitud la vostra solidaritat en tots els aspectes i que heu volgut materialitzar omplint les guardioles de la TRACA i dels Cants per la Llibertat, a qui agraeixo enormement tots els esforços per donar-me suport en tot. Però també tinc un sentiment d’ambivalència, com us vaig dir el dia del judici. La repressió de l’estat espanyol ens prendrà aquests diners i els utilitzarà per als seus fins i això em fa sentir que malbarato recursos, la qual cosa em fa sentir doblement en deute amb vosaltres. I és per això que, com vaig dir també, em comprometo a doblar aquesta quantitat i invertir-la en els nostres interessos i per contrarestar els seus.
Roger Verdaguer
Deixa un comentari