Pepe Sánchez, president de la Favt i Xavier Lleonart, president Metges de Catalunya, a l’esquerra en la pancarta de la comissió unitària convocant. Foto: PV
Pep Valenzuela
«Sí, cal més pressupost per la sanitat, però no només això, cal de forma clara i decidida gestionar aquest pressupost de forma diferent, perquè l’actual és horrorosa. Tenim un entramat d’empreses sanitàries, més de 100 entitats en l’actualitat, que donen diferents serveis; això és, evidentment, total i absolutament ineficient».
Aquesta és l’opinió del president de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, clara i contundent, sense matisos. Respon a Malarrassa mentre marxa portant la pancarta de la Comissió d’Entitats en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa al capdavant d’una manifestació massiva, aquest dissabte 14 de gener, que recull el clam de la ciutadania egarenca com a portaveu la ciutadania de país: prou!!!
En la concentració a la plaça de l’estació del Nord s’ensuma fort a l’ambient aquella agradable olor de masses. Hi ha qui aventura: avui serem 10.000 o més!
«Jo veig que no arribo a veure el final de la mani», declara prudent el president de Metges de Catalunya. «Però és evident que cal molta gent. Perquè la situació és crítica. Si les administracions no s’hi posen no ens hi sortirem. La sanitat està tocada de mort!», sentencia dramàticament en Lleonart, professional de la salut en diferents centres sanitaris des de fa dècada i molt bon coneixedor de la situació. «L’única forma que hi ha de solucionar-ho és amb mesures clares i contundents», assegura i emfasitza.
«I és que fa temps que denunciem i alertem que estem en el límit, però sembla no ser prou perquè hi hagi una resposta de l’administració. Aquesta continua aplicant receptes velles als actuals problemes. Fa molts anys que estan impulsant una sanitat low cost i ja la situació no dona per més». El president de Metges de Catalunya demana, per començar a resoldre problemes, millores de les condicions laborals i retributives de les professionals sanitàries com a condició primera per a millorar les condicions generals de prestació del servei a la ciutadania.
«I primer de tot, perquè no ens escolten, cal que ens veiem als carrers!! Aquest mes els metges fem vaga i sortirem!»
La manifestació a l’arribada al Raval, més de dues hores de processó per omplir la plaça. Foto PV
Hem trobat baixant pel carrer Salmeron en Ramon Clariana, protegit amb la seva mascareta, però sense estalviar-se una gran abraçada. Estimadíssim president de la Federació d’Associacions veïnals de Terrassa, en Ramon ha estat mesos i anys ja absent per raons de salut. Rep les salutacions afectuoses de companyes i companys en aquesta sortida.
«Estic estable», explica a Malarrassa, «venir a aquesta manifestació tan maca segur que ajuda a millorar el meu estat de salut!», declara en començar a valorar: «Tenim uns objectius molt clars que, evidentment, comparteixo, la sanitat pública s’ha de defensar, és molt clar que la falta d’inversió ens està perjudicant ja fa massa anys, i aquesta manifestació tan gran respon a la inquietud de la ciutadania en aquests aspectes».
Responent a Malarrassa, afirma que «calia fer aquesta mobilització, per descomptat, i haurien de venir més. Ara tindrem les vagues dels metges, que ens trobem el mateix, són grans professionals però falten recursos i material, és la falta d’inversió».
Amb altres companyes de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, amb més d’onze anys d’activitat ja, abans que hi hagués la coneguda Marea Blanca, la Núria Martí porta la pancarta de l’entitat. Només alegria als ulls i el somriure. «Contenta? Sembla que sí, avui assoliment el nivell», afirma quasi cridant. Responent a les abraçades i preguntes de Malarrassa, la Núria afirma objectiva (pessimisme de la raó i optimisme de la voluntat): «Veig que s’ha fet molta feina i veig que és molt important que la gent comenci a entrar en la dinàmica, perquè o ens hi posem o no tindrem res.»
Núria Martí, en el centre, porta la pancarta de la Plataforma i Marea Blanca. Foto: PV
«Avui és un primer pas», afegeix, «cal mantenir i reforçar aquesta coordinació i unitat, així com la seva extensió pels barris, tota la ciutat, això és el més fonamental», assegura la Núria, infermera jubilada i extreballadora de Mútua Terrassa.
Li demanem com és això del «primer pas», quan sabem que està en la creació de la Plataforma fa uns 11 anys. «Hem hagut de pica molta pedra, cert. Tots aquests anys s’ha fet un treball que no ha aconseguit convocar la tanta gent que pateix els problemes i mancances del sistema sanitari, però no hem deixat de fer les trobades setmanals, cada dimecres al Casal del Cementiri Vell, i totes les denuncies, protestes, reclamacions, defensa de persones menystingudes i maltractades, ocupacions d’instal·lacions del CatSalut i Mútua. Sempre hem tingut molt clar que s’havia de fer, defensar els drets i la dignitat de la gent, que estar-s’hi a casa no era cap opció».
Abundant sobre aquest primer pas encara una mica, la Núria assegura que «amb la pandèmia els problemes s’han fet tan evidents: les sales de visita buides, les urgències atestades que no hi cap més gent, els metges amb visites telefòniques demanant fotos pel guasap, això no pot ser i no té res de racional».
D’altra banda, declara també: «els nostres fills estan a l’atur, no formarem metges ni infermeres ni personal sanitari i ara diuen que ho han de fer les màquines. L’altre dia ens explicaven això del guguel i l’amazon, com ens salvaran la vida, seran la nostra assistència sanitària. És increïble!!! Estem en situacions límit, ho pateix molt i immediatament la gent amb malalties cròniques, la gent gran i el personal sanitari sens dubte. La gent que es creu la seva professió no vol exercir-la d’aquesta manera», destaca.
Una qüestió molt i molt important abans de tancar el micròfon de la gravadora: «A Terrassa, quan parlem de tots aquests problemes, parlem de la Mútua», alerta la Núria. I planteja: «S’ha de fer quelcom ja! Defensem que ha de passar a ser 100% pública. Sabem que això és molt gros, val!, i que diuen que són molts diners i que no els tenen, diners, val! Nosaltres diem, però, que encara més diners s’escolen per les juntures del mecanisme d’aquesta dita gestió públic-privada. O sigui, que si el focus es posa sobre les raons i motius reals dels problemes, les solucions hi són i no tan complicades ni cares, al contrari. Perquè hem demanat moltes vegades i, primer, que s’havia de controlar això per part del CatSalut, que no ho controla ni vol controlar, ja ho sabem». Llavors què? «Només ens queda passar a la següent opció: que sigui 100% pública de publica de gestió i de tot. Tardarem un temps? No sé, però no tenim cap altra opció, o això o anar al metge privat qui el pugi pagar», conclou.
Pancartes de comitès de Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Viladecavalls han mostrat l’accent i caràcter també comarcal de la convocatòria en defensa de la sanitat pública. El problema és de tothom, però en aquest cas, a més, l’ombra de Mútua es la mateixa que tapa el sol a les persones usuàries de Terrassa i rodalies.
Des de Sant Cugat, amb la pancarta de la Marea Blanca. Foto PV
El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, del comitè d’empresa de Mútua, i com no, la de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, una de les principals entitats impulsores de la coordinació d’aquesta mobilització. En Pepe Sánchez camina portant-la amb altres companyes de la junta directiva: «Avui, després de molt temps intentant que les administracions ens faci cas, fem el primer pas de gran assistència, és el primer pas per millorar la sanitat, i parlem en nom de la ciutadania de Terrassa, perquè és un servei essencial que ho necessita tothom. Ja era hora que sortíssim, és insuportable la precarietat de servei, les llistes per especialistes, les llistes d’espera en general… ens afecta a tothom».
Veí de Sant Pere Nord, l’actual president de la Favt assegura que la comissió unitària creada continuarà activa i garantirà una agenda d’accions, eines per informar i mobilitzar. Emfasitza un dels lemes i consignes de la campanya: «Ens hi va la vida!!, no hi ha negociació!».
«Per una sanitat amb mirada de dona», proclama la pancarta del Casal de la Dona. «T’explico», respon a Malarrassa la Mercè Gómez, coordinadora i portaveu de l’entitat, «vaig anar a la metgessa de capçalera i em va dir: quant temps fa que no vas a una revisió ginecològica? Doncs ja fa uns anys, a més no em criden. Però que dius! Mira, puja a la planta setena… I pujo. Allà em diuen que no tindré cita amb ginecologia, per l’edat. Com?! O sigui que a partir dels 60 ja no tinc dret?»
Casal de la Dona, Mercè Gómez (esquerra). Foto PV
«Però què és això, què passa?», es demana escandalitzada l’activista i referent de la lluita feminista. «Si no hi ha control ni previsió, quan detectessin qualsevol malaltia ja podem fer tard! Com pot ser que no hi ha prevenció a partir d’una edat, una mamografia, una revisió ginecològica!!!»
El volum de les consignes cridades a la manifestació mentre baixa pel passeig i comença la Fontvella s’uneixen a la indignació sense límits de la Mercè. «Clar que cal una mirada de dona! Perquè la mirada antropocèntrica que caracteritza la medicina tota, com tots els àmbits d’aquesta societat patriarcal i masclista, fa les coses com si tothom tingués un cos de mascle, quan sabem que les mateixes malalties no afecten de forma igual. Sí, clar que cal una mirada de dona, que vol dir una mirada per a tothom de la sanitat».
Deixa un comentari