«No canviarà res si no es posa de manera urgent, més personal i més recursos a la sanitat pública», cal «fer pressió i tornar a realitzar una gran mobilització», crida de la comissió d’entitats per la sanitat pública de Terrassa

«És desesperant» la lentitud del pla d’ampliació del CAP Rambla, s’afirma al comunicat públic de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Terrassa. Una desesperació, però, que sembla que, de fet, produeix la perspectiva del pla com un tot. Per exemple, pel que fa al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i CAP que l’Administració es va comprometre a construir i que, en teoria, aniria a bon ritme (ja hi ha acord de govern pels pressupostos i projecte tècnic!!!), tot i ser bon ritme i que «només faltes alguns tràmits», la previsió és que es comenci a construir a principis de l’any 2027.

L’ampliació del CAP Sud s’anuncia, mentrestant, pel 2028. I de l’ampliació del CAP Rambla no hi ha data perquè l’Ajuntament no troba espai, terreny o local per poder realitzar-la.

Això, pel que fa a plans de futur, però que ja haurien de ser passat, perquè manca d’equipaments i personal de l’atenció sanitària a la ciutat fa anys que és greu i molt urgent.

Quan s’entra en l’àmbit de la «situació actual», un tema que, per cert, no forma part de l’agenda de qüestions sobre les quals aquestes reunions amb CatSalut i Ajuntament hagin de resoldre o prendre decisions, la Comissió d’Entitats va denunciar, amb proves, que moltes usuàries han d’«esperar mesos per la visita al metge de família», «canvis i o anul·lacions de vites» i «nefasta gestió telefònica».

Especial èmfasi es va posar en «la perillositat que personal no assistencial, com és una administrativa, trenqui la confidencialitat de les dades del pacient i decideixi sobre la seva salut derivant-lo o no al metge».

Els representants de la Comissió d’Entitats van aprofitar també la reunió per deixar constància dels problemes en l’àmbit de la salut mental, destacant la dificultat d’accés a una visita amb un psicòleg o psiquiatra, el retard per accedir al centre d’Atenció i Desenvolupament (CSMIJ), i la manca de recursos i millor coordinació entre Departament d’Educació, Drets Socials (CDIAP) i Salut (CSMIJ).

Finalment, la situació dels serveis d’urgències, «saturats i amb atenció deficitària per la sobrecàrrega i manca de personal, fet que comporta «trobar malalts als passadissos, on diàriament són atesos».

Text íntegre del comunicat:

Nota de premsa de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública.

Ens hem reunit una vegada més amb l’Ajuntament i Gerència de la Metropolitana Nord del CatSalut per fer el seguiment dels equipaments tan necessaris a Terrassa.

Del CUAP CAP i del Nou CAP NORD ens han dit, encara que amb molt retard, que per fi ja tenim acord de Govern pel pressupost i projecte tècnic. Falten alguns tràmits amb el compromís de començar obres a principi del 2027.

Pel que fa a l’ampliació del CAP Sud és molt greu que vagi més endarrerit i que les obres no començaran fins al 2028.

És desesperant que pel desdoblament del CAP Rambla, tot i el funcionament caòtic que viu ja fa temps, l’Ajuntament s’ha compromès a tenir un solar.

En relació amb la situació actual, des de la Comissió els hem exposat el següent:

1-En primer lloc, les moltes dificultats que es troben les persones a l’hora d’accedir a l’Atenció Primària:

+Mesos d’espera per la visita al metge de família.

+Canvis i/o anul·lació de cites.

+Nefasta gestió telefònica.

+La perillositat que personal no assistencial com és una administrativa, trenqui la confidencialitat de les dades del pacient i decideixi sobre la seva salut derivant-lo o no al metge.

2-En segon lloc, pel que fa a la Salut Mental:

+Difícil accés a una visita amb un psicòleg o psiquiatra.

+Gran retard per accedir al centre d’Atenció i Desenvolupament (CSMIJ).

+Calen més recursos i millor coordinació entre Departament d’Educació, Drets Socials (CDIAP) i Salut (CSMIJ).

3-En tercer lloc, les Urgències saturades i amb atenció deficitària degut a la sobrecàrrega i manca de personal fet que comporta trobar malalts als passadissos, on diàriament són atesos.

La nostra conclusió és que no canviarà res si no es posa de manera urgent, més personal i més recursos a la sanitat pública.

La nostra força és lluitar junts, fer pressió i tornar a realitzar una gran mobilització.

ENS HI VA LA VIDA!