El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) va néixer a Terrassa per «proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social per la realització de les Activitats de la Vida Diària (AVD), es va iniciar com un servei dependent dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa fins que, a partir de l’augment de la demanda, es va decidir subcontractar-lo de forma unilateral, informa en el seu primer Manifest la nova Xarxa Ciutadana de Terrassa per la Municipalització de tots els Serveis Públics.
«L’Ajuntament va externalitzar la gestió i realització d’aquest servei bàsic a noves empreses del sector [grans multinacionals en alguns casos], empreses que anaven creixent paral·lelament a la crisi social i econòmica i que, amb preus baixos i equips especialitzats en preparar licitacions, guanyaven fàcilment els concursos públics», indica aquest manifest.
I el resultat ha estat a la mida de les grans empreses, però no per l’èxit sinó pel fiasco. L’escrit assegura que «aquestes externalitzacions han acabat afectant greument les condicions laborals de les Treballadores Familiars, la majoria dones, amb gran quantitat de vulneracions com ara: reiterades congelacions de convenis, hores que no es paguen, contractació per sota de la categoria laboral exigida, jornades mal planificades, horaris canviants, exigència d’una disponibilitat incompatible amb la vida personal o incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre moltes d’altres.»
Llegiu íntegre el Manifest:
Manifest a favor de la municipalització del servei públic d’atenció domiciliària (SAD) de Terrassa
La Cartera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa defineix el Servei d’Atenció a Domicili com “un conjunt de serveis que es fan a la pròpia llar de l’usuari, polivalents i oberts a tota la població, de durada temporal i transitòria a excepció dels casos d’atenció a la vellesa i algunes disminucions, pretenen evitar, en la mesura que sigui possible, l’internament de la població vulnerable en serveis de tipus residencial”.
Aquest servei, dirigit a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social per la realització de les Activitats de la Vida Diària (AVD), es va iniciar com un servei dependent dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa fins que, a partir de l’augment de la demanda, es va decidir subcontractar-lo de forma unilateral.
L’Ajuntament va externalitzar la gestió i realització d’aquest servei bàsic a noves empreses del sector, empreses que anaven creixent paral·lelament a la crisi social i econòmica i que, amb preus baixos i equips especialitzats en preparar licitacions, guanyaven fàcilment els concursos públics. Aquestes empreses, actualment tres grans multinacionals que operen en borsa i amb cap voluntat o vocació d’atenció a les persones, han demostrat sobradament la seva ineficiència en la prestació del servei, ja que a més de la precarietat laboral a la qual sotmeten les treballadores, les persones usuàries son tractades com a un objecte mercantil més, ignorant les seves patologies i necessitats especials i diverses. El seu únic objectiu és el benefici empresarial, que aconsegueixen retallant la qualitat del servei i explotant les treballadores. La seva única aportació és la de fer de mitjanceres entre les 1700 persones usuàries i les 300 Treballadores Familiars, que són les úniques que realitzen el treball.
Aquestes externalitzacions han acabat afectant greument les condicions laborals de les Treballadores Familiars, la majoria dones, amb gran quantitat de vulneracions com ara: reiterades congelacions de convenis, hores que no es paguen, contractació per sota de la categoria laboral exigida, jornades mal planificades, horaris canviants, exigència d’una disponibilitat incompatible amb la vida personal o incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre moltes d’altres. Aquestes condicions laborals, treballant amb recursos precaris i a la vegada acomiadant aquelles treballadores que protesten i, fins i tot, patint impagaments continuats dels salaris, desgasten les plantilles, cremen les professionals i afecten la seva salut. La coordinació és molt deficient i no hi ha cap tipus d’avaluació del servei, ni per part de les empreses ni de l’Ajuntament, que n’és el responsable.
No contents amb això, Ajuntament i empreses concessionàries es proposen ara implementar un nou projecte, seguint la línia del Projecte Illa, que obligaria les Treballadores Familiars a ser elles mateixes qui organitzin i coordinin els serveis, augmentant el temps de feina i la responsabilitat, però sense cap remuneració a canvi. Aquest model s’intenta implementar sota un pressuposat “voluntarisme” de les treballadores, terme que no té cabudaen un sector tan precaritzat com el nostre. El seu “voluntarisme” és jugar amb les nostres necessitats.
La ciutadania no podem permetre que una Administració Pública, en aquest cas l’Ajuntament de Terrassa, segueixi donant cobertura legal i jurídica a totes les irregularitats que s’han comès i permès durant aquests anys per part de les diferents empreses subcontractades. No podem permetre que segueixi incomplint les lleis generals de provisió de serveis públics, ni les normatives de Drets Humans, com per exemple la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat signada per l’Ajuntament l’any 2000 on diu en el seu article XII – DRET GENERAL ALS SERVEIS PÚBLICS DE PROTECCIÓ SOCIAL:
“1. Les ciutats signatàries consideren les polítiques socials com a part central de les polítiques de protecció dels drets humans i es comprometen a garantir-los en el marc de les seves competències.
2. Es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a accedir lliurement als serveis municipals d’interès general. Amb aquesta finalitat, les ciutats signatàries s’oposen a la comercialització dels serveis personals d’ajuda social i vetllen perquè existeixin uns serveis essencials de qualitat a preus acceptables en altres sectors dels serveis públics».
Per tot això, les associacions, entitats i ciutadanes de Terrassa que subscriuen aquest document, DEMANEM I EXIGIM el següent:
PRIMER: Que l’Ajuntament de Terrassa es comprometi fermament amb uns serveis públics de qualitat, de titularitat, gestió i provisió 100% pública, amb la participació activa d’usuàries i treballadores com a garantia de drets universals, d’un bon servei a les persones usuàries i d’unes condicions laborals dignes per a les Treballadores Familiars.
SEGON: Que l’Ajuntament de Terrassa, amb la participació de les treballadores i la ciutadania organitzada de la ciutat, iniciï de forma urgent el procés per a re-municipalitzar el Servei d’Atenció a Domicili. Entenem que per garantir els drets fonamentals de la ciutadania, la millor fórmula de prestació dels serveis públics és la GESTIÓ DIRECTA I PÚBLICA DES DE L’AJUNTAMENT i no pas la subcontractació a tercers privats.
TERCER: Que mentre duri aquest procés fins a la municipalització total, l’Ajuntament NO SUBCONTRACTI AMB EMPRESES O ORGANISMES QUE NO GARANTEIXIN UN MÍNIM COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DELS DRETS HUMANS, LES NORMATIVES LABORALS I LA QUE REGULA LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN. Que s’abandoni definitivament la idea d’implementar el Projecte Illa, o qualsevol altra mesura que suposi una sobrecàrrega sense remuneració per a les Treballadores Familiars, a la ciutat de Terrassa.
QUART: Que hi hagi només una licitació abans de la municipalització del servei, que aquesta sigui d’una durada màxima d’un any i que incorpori les clàusules necessàries per garantir: una millora del sou de les Treballadores Familiars, el compliment de les normatives de Prevenció de Riscos Laborals, una coordinació dels serveis eficient i respectuosa amb els drets de les treballadores i de les usuàries, mecanismes de control de l’acció i la transparència de les empreses i mecanismes d’avaluació i rendició de comptes amb la participació de les treballadores, les persones usuàries i les seves famílies.
CINQUÈ: Que durant el període de la darrera licitació l’Ajuntament controli periòdicament el compliment de les clàusules establertes i de les normatives aplicables, i que actuï amb fermesa contra les empreses, de forma legal si així calgués, davant qualsevol incompliment.
Cal dir prou al mercadeig amb els nostres drets. Prou al negoci amb les nostres necessitats. Prou al lucre privat en mans d’empreses que no compleixen els mínims de dignitat i garantia dels drets humans que no ofereixen un servei de qualitat, que esclavitzen les treballadores i que vulneren els seus drets laborals més bàsics. LES PERSONES NO SOM MERCADERIES.
Les organitzacions i la ciutadania que defensa aquest manifest cridem a totes les altres associacions socials i veïnes de la ciutat a sumar-se a la nostra denúncia pública, per tal de garantir els drets bàsics i fonamentals d’unes treballadores, persones usuàries i famílies, i d’uns serveis bàsics que ens afecten a totes.
Xarxa Ciutadana de Terrassa per la Municipalització de tots els Serveis Públics
Deixa un comentari