Amnistia Internacional Terrassa, recollida de signatures a la Font Vella. Foto: AI-Trs
«Tot el paper de l’auca», comenta en Pere Moreno en saludar, «els papers que els toca fer com a Amnistia Internacional Terrassa, un grup molt actiu, encara que de vegades l’opinió pública no en tingui informació suficient».
Portaveu i responsable d’activisme, amb uns quants anys a l’esquena, però ple de vida i mirant només el futur, en Pere, que també ha fet castells amb la colla Minyons mentre l’esquena li ha permès, es dedica en cos i ànima a la defensa dels drets humans a casa i al món col·laborant amb l’organització Amnistia Internacional.
Abans d’entrar en matèria insisteix en explicar i subratllar que aquesta organització és independent de governs, institucions, partits o empreses, «no acceptem diners que cap entitat d’aquesta mena». El finançament, assegura, procedeix de les quotes i aportacions de les persones sòcies, d’aportacions també que fan algunes persones altruistes, i dels diners que es recullen durant els actes i accions públiques i al carrer. «Aquest és el funcionament d’AI a tot el món», destaca.
Això del «tot el món», aclareix, no és només una referència a l’àmbit d’intervenció, sinó a la forma organitzativa d’AI, que és una a tot el món, amb seccions territorials que gaudeixen d’una certa autonomia, però és l’assemblea internacional qui marca les pautes generals. Les assemblees territorials fan propostes que han d’avenir-se amb els principis i objectius generals.
Un dels problemes, apunta en Moreno, «molt important! És que, per desgràcia, s’ha de prioritzar aquesta acció comuna», perquè les propostes que hi caben en són moltes, però els braços i les finances no hi arriben. «Això costa molt de decidir», però no hi ha més opció.
Els diners dels socis d’aquí, informa en Pere, no és per aconseguir coses aquí, sinó per col·laborar als problemes que de forma assembleària s’han decidit com a prioritaris en la defensa dels drets humans arreu del món.
En aquest context d’organització, Catalunya és la primera entitat territorial amb reconeixement dintre d’un estat, amb personalitat jurídica, i funcionen federada amb l’assemblea espanyola.
«Quan vas a l’assemblea general federal entens bé i t’emociones del funcionament», recorda en Pere, «ostres!! veus gent de tot arreu, aquests estan a Galícia, fan el mateix que jo, a Euskadi fan el mateix que jo, a Andalusia fan el mateix que jo, a Extremadura, i dius, hòstia! Te’n adones que formes part d’un conjunt més ampli que el que és el local. Que és la manera més efectiva de defensar els drets humans arreu».
La fórmula funciona prou bé, emfasitza el portaveu d’AI Terrassa. Per exemple, vam portar una proposta de Catalunya que pensàvem que provocaria reticències, doncs no, al contrari. Va ser una altra entitat territorial qui la va defensar.
En aquests moments, la qüestió de l’agressió israelita contra la banda de Gaza ha obert un debat intens en l’organització, tot i que aquesta, ja a principis de l’any 2022, havia denunciat les lleis, polítiques i pràctiques israelites contra els palestins a Israel i els territoris ocupats, definint-les com «apartheid». D’entrada, com en altres conflictes de caràcter bèl·lic, AI no es defineix per un o altre bàndol, el que fa és exigir el respecte dels drets humans a totes les parts.
Amnistia Internacional ha fet un comunicat públic internacional demanant a les autoritats israelites, a Hamas i els altres grups armats palestins «respecte estricte al dret internacional humanitari». Al govern de Tel Aviv li demana llevar l’assetjament sobre Gaza i el restabliment dels subministraments d’electricitat i aigua, així com garantir l’accés humanitari sense restriccions.
El finançament d’aquesta organització independent dels governs procedeix de les quotes i aportacions de les persones sòcies i dels diners que es recullen durant actes al carrer
Així mateix, demana a la Cort Penal Internacional que examini les violacions greus del dret internacional humanitari que constitueixen crims de guerra en el marc de la investigació que ja s’havia obert el 2021 sobre la situació en l’estat de Palestina en relació amb els crims comesos per totes les parts des del 2014.
Organització i joves
L’activitat d’AI és molta, en l’àmbit mundial, però també i molt a Terrassa, emfasitza en Pere. Això, però, es plany, la manca de gent jove. Reconeix que els joves fan moltes coses, però, potser, en altres àmbits o fronts. «Potser necessiten més acció», reflexiona, «em sembla que es mouen per qüestions més puntuals». Bé, sigui com sigui, la veritat és que a Amnistia Internacional hi ha poca gent jove, «potser com a la majoria d’entitat», afegeix en pensar i recordar altres àmbits i espais de militància i activisme.
Això tot, en Pere informa que l’organització no para de créixer en nombre de sòcies. «És curiós. Ara tenim la dada que AI espanyola ha superat ja els 100.000 associats».
Accions i activisme en línia
Quan parla de les accions de l’entitat, en Pere marca un clar punt d’inflexió en la forma de funcionament: la pandèmia. El confinament els va obligar a treballar en línia. Va ser una gran descoberta, perquè es pot «funcionar molt bé així, té molts punts positius, més que negatius», subratlla, tot apuntant que es fan moltes activitats enviant cartes i manifestos, tant interns entre les persones associades com cap a enfora. «Parlem d’activisme en línia!», comenta alegre el portaveu de l’entitat a Terrassa.
Es fan moltes «ciberaccions», per recollir signatures de suport a manifestos i accions, per ol·laborar amb campanyes. La gent pot col·laborar des de casa en molt poc temps. Els sistema informàtic garanteix la seguretat i privacitat i les signatures i suports tenen valor legal. Les diferents xarxes socials ajuden a difondre moltíssim. Així pot participar molta gent que, potser, no podrien o tindrien dificultat per participar en activitats presencials.
D’altra banda, les reunions es fan per videoconferència, això també facilita la participació i optimització del temps, garanteix en Pere Moreno, que és un dels qui ha hagut de posar-s’hi al dia acceleradament amb les noves tecnologies.
La part negativa o problema: que no hi ha contacte personal. «Hem de buscar activitats i formes de fer que garanteixin aquesta relació personal entre nosaltres», destaca, «ja sigui en els actes al carrer, la preparació dels mateixos i altres activitats».
El problema de l’agressió a Gaza ha pres en aquestes setmanes bona part del temps i esforços de l’organització. Això s’ha sumat a la campanya per la pau a Ucraïna. En Pere informa que s’està seguint tot el conflicte i vigilant i documentant els crims de guerra que s’està comentent, que hi han ocupat les dues parts, tant d’Ucraïna com de Rússia.
L’altra gran campanya és en defensa dels drets humans i, concretament, a la protesta a Iran conflicte d’Iran. Van fer un acte al carrer, aquí a Terrassa, el passat 16 de setembre, amb un un concert i ball de dansa, perquè avui, denuncia, «la música està prohibida, el ball està prohibit, i el dret a ballar no hi és. Hem volgut visualitzar aquesta qüestió». Han fet també accions de denúncia dels problemes d’escolarització de les noies.
Una altra prioritat és la informació i denuncia de la llei d’immigració i totes les violacions dels drets humans relacionats amb aquest fenomen.
El grup d’AI a Terrassa celebra l’èxit de la campanya per la despenalització de l’avortament a Colòmbia, un dret que ha havia estat legalitzat a l’Argentina el 2020 i despenalitzat a Mèxic el 2021.
Una campanya permanent i a tot el món és contra la pena de mort. Aquest any han demanat a l’Ajuntament la il·luminació d’edificis per col·laborar amb la campanya mundial. El dia internacional és el 10 de desembre. Moreno informa que l’Ajuntament s’ha compromès a fer-ho.
La llista d’accions i d’èxit de les campanyes d’AI és prou llarga i mostra l’efectivitat d’aquest activisme impagable del conjunt de la militància. Militància i equips de professionals amb capacitat demostrada per recollir i documentar informació sobre els diferents conflictes i violacions dels drets humans a tot el món, intervenint enmig dels conflictes, guerres també.
Per exemple, la recollida i registres de persones mortes, ara a Gaza, també a Ucraïna i altres països. Hom parla de l’alliberament de persones empresonades per motius de consciència (25 en aquest passat 2022), seguiment dels casos de persones en procés de pena de mort; recerca de justícia per a les famílies afectades, rendiments de comptes i rescabalament.
Els avenços per l’evolució contra la pena de mort van pujant, lent, però van pujant. El 2022 van ser tres països més els que aboliren la pena de mort, i encara n’hi ha dos més en procés de fer el pas. Mentre, a l’Àfrica, per exemple, n’hi ha cinc estats a on encara no està abolida, però que fa molt temps que no l’aplica.
Pel que fa a Catalunya, l’any 2018, AI denunciava «l’ús excessiu de la força per part de la policia l’1 d’octubre del 2017. Així mateix, afirmava «encara queda molt camí per recórrer en la investigació dels abusos policials. Els passos positius que s’han donat continuen depenent de les víctimes i dels jutjats a càrrec de les investigacions, sense que la Fiscalia hagi assumit el rol actiu que li correspon en la investigació».
Sobre les persones encausades pel «procés», l’organització de defensa dels drets humans afirmava: «AI expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició en la legislació espanyola i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem; a judici de l’organització, vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que, si bé podrien representar no complir una llei, poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica.»
Deixa un comentari