En el 50è aniversari del Casal cívic i comunitari de Terrassa Can Boada es reflexiona sobre el present del moviment associatiu del barri de la ciutat.
En el marc del 50è aniversari del Casal cívic i comunitari de Terrassa, Can Boada, es va celebrar una taula rodona per reflexionar sobre el present i els reptes del moviment associatiu al barri i a la ciutat. L’esdeveniment, que va tenir lloc el dijous 21 de novembre, va comptar amb la participació de representants de diverses entitats veïnals, com en Pepe Sánchez de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT), en Miquel Mariano de la Federació d’Associacions i Casals de Gent Gran de Terrassa (FACGG), i l’Alfonso Morales, que representa l’Associació de Gent Gran de Can Boada del Pi i l’Associació Veïnal de Can Boada del Pi.
Durant el desenvolupament del debat s’ha fet ressò de l’origen de les entitats dels ponents, del moment històric en el qual van néixer aquestes organitzacions i la raó que motivava a formar-ne part, tot i que s’hi jugaven la integritat física. En aquest punt del diàleg van compartir-se històries de presó i repressió política, ja que l’activitat social dels ponents i dels companys i companyes de les seves entitats ve de lluny.
Es feia referència a la gran urgència per urbanitzar i dotar d’infraestructures i serveis els barris de la ciutat. Necessitats aparentment cobertes avui dia, però que han fet aparèixer unes altres. Sánchez en destacava unes quantes: sanitat, urbanisme, mobilitat, habitatge, ampliació del clavegueram o la prevenció sobre les zones potencialment inundables de Terrassa.
Sobre la prevalença de la necessitat de l’acció veïnal, Morales feia referència a com la intervenció de les associacions veïnals han contribuït a que les institucions disposin alguns espais públics com a refugis climàtics a l’estiu o l’obertura de serveis de bar i menjador als equipaments públics per facilitar àpats econòmics i espais relacionals per al veïnat.
Un exemple de la presència viva de les organitzacions veïnals, més enllà de la reivindicació puntual, és la persistència de la celebració de les festes majors als barris. També de la Fira de la Gent Gran de Terrassa.
Mariano, feia referència al sorgiment de la FACGG a principis dels anys 2000, com a plataforma des de la qual coordinar i organitzar el conjunt d’associacions de gent gran de la ciutat. El portaveu de la Federació recordava que una de les primeres accions va ser la convocatòria d’unes jornades que servien per donar visibilitat a tota l’activitat de les entitats de la nostra gent gran. La Fira de la Gent Gran de Terrassa. Els ponents van criticar la proposta de l’Ajuntament de reduir els dies de celebració de la Fira, que passaria de cinc dies a una única jornada anomenada “Diada de la gent gran” a partir de 2025.
Durant el curs del debat s’ha analitzat la transformació del moviment veïnal fins a arribar al moment present. Un dels apunts que despuntaven és l’afirmació que assenyala que la gent no vol formar part de les juntes. Quelcom que abans no passava i que els ponents situen com a conseqüència de dues raons: en primer lloc, que hi ha un canvi en el perfil de persona gran, més longeva i més activa; per una altra banda, es fa referència a un canvi de prioritats vitals.
Morales situa un canvi en la mentalitat de les persones arran de la pandèmia de la COVID-19. Els ponents comparteixen l’opinió que, des d’aquest moment, les persones ja no volen complicar-se la vida i l’interès primordial de les persones associades rau en el gaudiment d’activitats de lleure i culturals.
La FAVT té estudis que confirmen la tesi de la dificultat per a conformar les juntes de les associacions. Tanmateix, aquests estudis situen que hi ha més paritat entre homes i dones als òrgans de direcció de les entitats. Incloses les presidències. I, a més, fan referència al fet que els darrers anys ha baixat de la mitjana d’edat dels participants. Ara mateix, la mitja d’edat de les persones que formen part de les juntes ha passat dels 55 als 49 anys.
Pel que fa al col·lectiu de joves, es detecta implicació als barris, però es coincideix a dir que és difícil de mantenir el compromís a mesura que passen els anys. El moment més crític, respecte a l’edat de participació, és entre els 30 i els 40 anys. Les persones entre aquestes franja d’edats són les grans absents a les juntes i, en general, a les associacions veïnals. La raó és haver de prioritzar l’activitat laboral, les tasques domèstiques o la cura de familiars. Així i tot, aquests estudis apunten a que el nombre de persones associades s’ha mantingut estable.
Els participants van coincidir en la necessitat de millorar la comunicació entre entitats i amb la ciutadania, així com en la importància de fomentar la participació en el teixit associatiu. Sense aquesta implicació, el veïnat es veu mancat de capacitat per organitzar les seves pròpies activitats i reivindicar necessitats socials.
La transició dels Casals de gent gran a Casals cívics i comunitaris, que promouen l’activitat intergeneracional, pot ser una via per normalitzar la participació comunitària des de la infància, reforçant així les xarxes entre el veïnat.
Aquest acte forma part d’un ampli programa d’activitats organitzades per commemorar el 50è aniversari del Casal cívic i comunitari de Terrassa Can Boada. La Comissió de l’aniversari ha buscat crear espais de reflexió que fomentin la motivació per formar part del teixit associatiu.
Eric Rodríguez, Responsable Casal cívic i comunitari Terrassa – Can Boada
Deixa un comentari