El Grup Coeducació ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per a Malarrassa aquest article amb el qual respon i aclareix equívocs, dubtes i acusacions de mala que ataquen el programa Coeduca’t. L’enrenou es basa en l’apartat del programa centrat en l’educació afectivosexual i en la idea errònia d’entendre aquest eix com el dotament de tècniques per a l’autoexploració i la masturbació a edats primerenques. Sol passar que la ment febril i malaltissa dels sectors de la caverna veuen orgies per tot arreu, al temps que voldrien impedir el ple desenvolupament en tots els aspectes de les persona.
En els últims mesos ens ha arribat la informació que s’han estat repartint flyers suposadament “informatius”, a les portes d’algunes escoles on es donava una informació poc veraç i contrastada del que és l’actual programa Coeduca’t, programa iniciat pel Departament d’Educació.
Aquest programa vetlla per l’apropament i implantació d’un model educatiu que inclogui (de manera transversal) l’educació afectivosexual, la coeducació i la perspectiva de gènere. Tal com es pot llegir al seu web (https://blocs.xtec.cat/coeducacio noi igualtat/ ) té com a objectiu “avançar cap a un model de sistema educatiu inclusiu, que incorpori la igualtat de gènere i la coeducació per contribuir a la millora de la societat, on no hi tingui cabuda la discriminació per raó de gènere, i que doni eines per desenvolupar unes relacions afectives i sexuals respectuoses, per poder prevenir, així, la violència masclista”.
Ens trobem, doncs, amb l’oportunitat de dotar l’educació d’una mirada inclusiva que permeti el ple desenvolupament de les persones reduint les possibles diferències i la discriminació per motius de gènere, identitat i sexe.Si entenem l’aula com a una microsocietat, oferir un espai de diàleg obert, sense prejudicis, sincer, emotiu i educatiu, ens permetrà poder evidenciar les diferències personals i fer d’aquest espai el màxim representatiu de la societat que volem. A més, dins de les funcions i tasques de l’escola, es troba aquella relacionada amb el desenvolupament de la identitat de l’alumne/a. Coeducar, per tant, és un dret i una obligació.
Però, per què existeixen reticències a l’hora de traspassar aquesta realitat a l’aula? Què hi ha darrere dels flyers que difonen una informació poc real del que és el programa Coeduca’t?
Aparentment, l’enrenou es basa en l’apartat del programa centrat en l’educació afectivosexual i en la idea errònia d’entendre aquest eix com el dotament de tècniques per a l’autoexploració i la masturbació a edats primerenques.
Si tenim en ment els estudis evolutius que classifiquen i defineixen la infància en diverses etapes (i si observem els infants del nostre voltant), podrem veure que els nens i les nenes, a la seva infantesa, ja mantenen actituds d’autoconeixement del propi cos (especialment entorn dels dos anys, on la seva atenció es dirigeix a les zones genitals a causa de l’aprenentatge i necessitat del control dels esfínters). A aquesta fase, Sigmund Freud, la va anomenar “fase anal”. L’autoexploració, per tant, és quelcom que va lligat al nostre desenvolupament.
A les etapes posteriors (Educació infantil), podem veure com l’alumnat es compara, troba diferències en els seus cossos i aquestes dinàmiques acostumen a convertir-se en espais de coneixement espontani, significatiu, però sobretot, es vetlla perquè sigui un espai de respecte vers les diferències i vers el cos de l’altre.
Aquest últim aspecte, poc té a veure amb les pràctiques autoexploratòries que diverses agrupacions s’obstinen a fer veure, sinó que responen a la necessitat de parlar del respecte vers el cos de l’altra persona. Començar des de ben petits i petites a comprendre que tenim l’oportunitat de marcar límits i que tenim la responsabilitat de no traspassar els de les altres persones, és quelcom urgent en la nostra societat.
D’altra banda, conèixer com funciona el nostre cos i quines cures hem de tenir sobre ell també es converteix en un assumpte de vital importància. No podem separar sexualitat de les cures i més si tenim en compte que l’ésser humà és un ésser social.
Tornant una altra vegada a les causes o objectius per a la difusió d’aquesta informació errònia ens topem, segurament, amb la por i el tabú que comporta parlar de sexualitat amb la nostra canalla (o, fins i tot, entre els adults o entre els adolescents o infants). La sexualitat sempre s’ha amagat rere una façana pudorosa que no ens ha permès resoldre aquells dubtes que han pogut sorgir.
Cal, però, definir com podria ser una pràctica sexual, com un espai d’intimitat, de cures, de respecte. Dit amb altres paraules, treure la por a parlar de sexualitat no va íntimament lligat a la pèrdua de la confiança i respecte que ofereixen els espais creats per a la intimitat sinó a oferir un entorn de confiança on poder resoldre dubtes, on poder compartir neguits i on, sobretot, crear vincles de confiança on poder reduir l’angoixa i la falsa informació. Els infants, actualment, tenen accés a internet i disposen de tota la informació, però l’accés a aquesta informació no sempre va lligada amb l’esperit crític. Sovint, aquests neguits entorn la sexualitat acaben sent resolts a través dels webs i seguint una informació poc fidel a la realitat.
Els estudis més recents indiquen que el primer contacte d’un nen o nena a la pornografia gira entorn els 7 anys (una edat on l’esperit crític no està completament desenvolupat). La idea i referents del sexe poden donar una imatge molt poc fidel a la realitat. Oferir a les escoles aquest espai per al diàleg, tal com hem especificat anteriorment, ens ajudarà, a més a més, a definir les accions de bon tracte i a vetllar perquè la comunicació entre les persones sigui la base per a tota interacció (no només en el pla sexual). Per tant, aquest eix que ha creat tanta controvèrsia, poc es pot relacionar amb l’interès dels i les mestres a què l’alumne aprengui a donar-se plaer, sinó que té a veure amb el respecte, l’autoconeixement i establiment dels propis límits, la comunicació i les relacions de bon tracte. Només d’aquesta manera, podem crear persones més completes, respectuoses i reduir l’índex d’agressions sexuals (fomentades, principalment, per les fantasies promogudes per la pornografia).
Per tant, amb la incorporació de l’obligatorietat de treballar la coeducació de manera transversal, el nou currículum tracta d’oferir una educació integral de les persones per tal de trencar amb els estereotips de gènere i l’assignació de rols en funció del sexe, superar tota mena de desigualtats i discriminacions, fomentant el bon tracte, contribuint a constituir una sexualitat positiva basada en els drets sexuals i reproductius, equitativa i saludable, que respecti la diversitat i previngui tota mena de prejudicis per raó d’orientació sexual i afectiva.
Promovent aquests aspectes des de totes les àrees, matèries o àmbits de l’educació, podem crear una consciència global crítica, responsable i compromesa amb la transformació i millora de la societat. Per això, és important que la comunitat educativa es mantingui unida i ferma per tal d’aconseguir aquests objectius i ajudar al desenvolupament responsable i integral dels infants.
Equip Coeducació ICE-UAB
Deixa un comentari