Ana Basanta (El Diari de l’Educació)
Un estudi de la Fundació Bofill alerta de les desigualtats en la distribució de l’alumnat i argumenta que el sector concertat escolaritza un 11% d’estudiants estrangers, la meitat que el públic
La Fundació Bofill ha presentat un informe sobre la situació de l’educació concertada a Catalunya i ha alertat que l’actual decret de concerts, que aquesta setmana fa 30 anys de la seva aprovació, ha quedat obsolet i impedeix el desplegament d’algunes mesures contra la segregació escolar, com la planificació de l’oferta educativa.
Segons l’estudi Educació posposa l’aprovació d’un nou decret de concerts imprescindible per combatre la segregació, mentre el sector concertat escolaritza un 11% de l’alumnat estranger, la xarxa pública n’acull el 20%. “Aquests desequilibris de composició social són presents a tots els municipis de Catalunya que tenen escoles concertades i públiques”, indiquen les mateixes dades.
Dins dels centres concertats, hi ha diferències. Així, el 53% té “una composició equilibrada amb el seu entorn” i el 44% “ha reduït la ràtio per evitar la sobreoferta de places tant com ho va fer l’escola pública, tot i no tenir-ne obligació”.
L’organisme remarca que l’escola pública no pot assumir tot el pes de les mesures de reducció de l’oferta que seran inevitables en els pròxims cursos a causa de la davallada demogràfica. I alerta: “Si no s’avança cap a una planificació conjunta dels llocs escolars dels centres públics i concertats, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública”.
L’entitat posa diversos exemples de la diferent distribució. L’assignació de matrícula viva (un cop ha començat el curs) continua derivant-se majoritàriament als centres públics. “El 71% dels centres concertats rep menys matricula viva que la mitjana dels municipis on estan ubicats, una tendència d’assignacions que fa créixer la complexitat de la xarxa pública”, assegura l’estudi.
Un decret “obsolet”
Per això, urgeix a l’elaboració d’un nou decret de concerts. El 2019 es va iniciar, però encara no ha vist la llum, i la fundació creu que acabar la legislatura actual sense aquesta nova norma “intensificarà les diferències de composició entre xarxes i dins del sector concertat”.
“La regulació del sector concertat és un element central a l’hora d’abordar les desigualtats en la distribució de l’alumnat, i és encara un repte pendent. El decret de concerts, vigent des de fa 30 anys i molt anterior a la Llei d’Educació (2009), avala una aplicació parcial i desigual de part de les mesures previstes en el Pacte contra la Segregació escolar per part dels centres educatius concertats. Aquest marc regulador ambigu i obsolet afavoreix que hi hagi desigualtats importants entre xarxes de titularitat i dins del sector concertat”, afegeix.
En aquest sentit, considera que l’actual decret de concerts de l’any 1993 és un fre per reduir la segregació escolar, i reclama desenvolupar un de nou que reculli els principis de coeducació i corresponsabilitat de tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya. No obstant, els tràmits de l’aprovació del nou reglament estan “congelats” des del 2020.
Subvencions poc eficaces
Des de la Fundació Bofill, remarquen que el Departament d’Educació ha augmentat el finançament a l’escola concertada per l’escolarització de l’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) en 12 milions d’euros per l’any 2023, el doble que el curs anterior, per promoure la distribució equilibrada de l’alumnat. No obstant, aquesta quantitat no està lligada a mesures d’equilibri social, com la regulació de les quotes o l’ajust de l’oferta.
“Aquest increment només té sentit si els recursos serveixen de manera efectiva per eliminar les barreres d’accés i combatre les desigualtats entre centres. Sense avançar cap a canvis estructurals en el model de finançament, preveure mecanismes de control sobre els efectes d’aquestes dotacions sobre la segregació i garantir que es compleix de manera efectiva l’accés a les activitats i la permanència al llarg dels anys de l’alumnat, les subvencions no seran eficaces”, adverteix l’informe.
Demana que l’augment pressupostari vagi acompanyat de regulacions “clares” sobre corresponsabilitat i mesures de control del compliment dels seus deures. “Cal que el Departament d’Educació aprovi un nou decret de concerts per garantir la programació integrada de l’oferta educativa de tots els centres finançats amb fons públics”, conclou.
En la presentació de l’estudi, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha indicat que “estem en un moment d’urgència, hi ha un problema greu de segregació escolar i comencem un compte enrere”.
Segons Palacín, els centres concertats que “realment estan escolaritzant alumnes pobres i immigrants resulta que estan obtenint pràcticament el mateix suport econòmic que altres centres que no són corresponsables i s’estan desvinculant d’aquesta política pública”.
D’altra banda, l’experta en polítiques contra la segregació escolar Maria Segurola ha destacat que hi ha casos en què les mesures contra la segregació escolar han estat exitoses, i ha posat com a exemple l’experiència de Terrassa, que és la ciutat que més ha reduït la segregació escolar en els últims cinc anys.
Ana Basanta Periodista i escriptora. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres “Doctor, no voy a rendirme”, “Días que valieron la pena” i “Líbano desconocido”, entre d’altres.
Deixa un comentari