Pancarta de la Plataforma i Marea Blanca en una manifestació a Terrassa. Foto Arxiu: PV
La consellera de Salut Olga Pané va fent difusió d’un pla que, suposadament, hauria de posar la sanitat catalana al dia i en ordre. El quadre que presenta la Consellera és quasi idíl·lic: «de metges en tenim molts», assegura en una entrevista a un quotidià de gran difusió, «tot i que no en els llocs on els hauríem de tenir». Bé, si només fos això, tampoc seria tan greu. Llàstima que les alegries de la Consellera no són compartides per professionals del sector, ni metges ni sanitàries.
Metges, per exemple, en Xavier Lleonart (president de Metges de Catalunya) assegura que «el sistema està pitjor que abans de la pandèmia» i que «els professionals no estan disposats a treballar en les condicions que ofereix el sistema nacional de salut». Afegeix encara: «L’última broma és que l’atenció sociosanitària a les residències ha d’anar a càrrec dels CAP, però no els donen partida pressupostària. Un centre té els mateixos mèdics i infermeres, però amb una població més envellida i ampliada».
Per la seva banda, Sanitàries en lluita afirma que alguna de les propostes de la Consellera, concretament la dels Centres de Salut de Referència (CSIR), «amaga un veritable perill: la privatització encoberta del sistema sanitari públic». Asseguren que aquesta iniciativa «no és res més que un pas més cap a la mercantilització de la sanitat, convertint-la en un negoci on el benefici prima sobre el dret universal a la salut».
Així mateix, Sanitàries en lluita reclama: «és imprescindible que aquestes reformes es dugin a terme amb la participació real dels professionals i no a costa seva, (…) i que les decisions siguin preses per directius sense cap experiència assistencial».
A continuació, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca contrasta amb un comunicat obert i amb detall els arguments de la consellera Olga Pané:
LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA DE TERRASSA-MAREA BLANCA RESPON A LA CONSELLERA OLGA PANÉ
A nosaltres ens sembla que de la pandèmia hem après poques coses i que la situació a hospitals i CAP no ha millorat sinó que ha empitjorat. Els professionals van a les residències, però quants professionals s’han incorporat per fer aquestes tasques? A Terrassa i la seva àrea d’influència no s’han contractat nous facultatius. Per exemple, s’ha posat en marxa el nou CAP de Can Roca però traient metges del CAP Mútua i del CAP Nord. Cap contractació nova!!!!
Respecte a l’ajuda de la tecnologia, per posar un exemple: És ètic que es demani que enviem per WhatsApp una foto al dermatòleg per diagnosticar una malaltia? Compleix la llei de protecció de dades i el dret a la privacitat? Ens ajuda que una administrativa, amb suport d’un algoritme o no, valori la urgència d’una visita i el tipus de professional que la faci? Ja hi ha hagut casos amb errors diagnòstics i mort de pacients.
Parla a l’entrevista «d’unitats funcionals» en les quals, a una pacient que necessita cinc especialistes la veuen tots al mateix temps. Deu ser en alguns hospitals perquè a la nostra zona això no es compleix en absolut i menys en salut mental. Cada especialista fa la visita sense cap coordinació, sovint sense valorar la història prèvia, provocant demores en el diagnòstic i tractament, duplicitat de proves i medicacions, en resum, augment del patiment del pacient. Aconseguir una visita de l’especialista des de primària és una odissea, i sovint quan l’aconsegueixes és una primera visita telefònica… Una primera visita al cardiòleg per telèfon… Aquest és el model de centre d’atenció de salut integral?
Afirma que tenim molts metges, però no en el lloc adequat. No serà que hi ha una hipertròfia dels llocs de gestió i pocs facultatius atenent la població? Només cal mirar totes les organitzacions sanitàries, quins són els departaments que han augmentat més els últims anys i no són precisament els clínics. Tenim menys personal sanitari per atendre els 8 milions actuals de població que quan érem sis milions.
Respecte al nombre de metges, ja coneix el departament de quants metges disposa la sanitat pública del nostre país? La nostra Plataforma i el Sindicat de Metges de Catalunya li vàrem preguntar i encara estem pendents de resposta. Per altra banda, afirma que manquen infermeres, però no proposa cap pla per solucionar aquest dèficit.
El pagament en funció del nombre de pacients o pel volum de treball, ja es va provar a les urgències a Anglaterra i va ser un fracàs. Ningú volia veure el pacient vell i complicat, ja que ocupava molt més temps que els joves. És un error, com deia en Xavier Lleonart, president del Sindicat de Metges , tractar la sanitat amb els criteris d’una «fàbrica de xoriços». Es parla de pagar per volum i això és el que fa la sanitat privada. On va el pacient complex? A la pública perquè no és productiu.
Diu que en marxen pocs, però si les condicions de treball fossin dignes no en marxaria cap. Després de 10 anys de formació amb una inversió molt important de diners de tots, ens podem permetre perdre aquests professionals ben formats i substituir-los en gran part per extracomunitaris, amb una formació molt diferent?
La coexistència de sanitat pública i privada sota un mateix sostre afavoreix la corrupció. Informacions com: Té una llista d’espera d’un any per operar-se de la pròtesi, però si vol a la tarda, al mateix quiròfan, els mateixos professionals, els mateixos mitjans diagnòstics, etc. el podem operar la setmana vinent… però pagant és clar!!!!
Respecte a l’ús del català, segur que ofereixen facilitats i prou recursos perquè els professionals no catalanoparlants puguin formar-se? Saben quin percentatge d’informes d’assistència es fan en català actualment? Pensem que és molt important que quan estàs malalt t’atenguin en la teva llengua i això no es compleix. Com va dir la lingüista i Dra. en filologia Carme Junyent: “Tenim el dret de poder-nos morir en la nostra llengua”.
Diu que vol modificar la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en Relació amb la Salut i l’Atenció Sanitària, però el que convé és que es faci complir la que tenim. En aquesta Carta, el punt 4 es refereix al dret a preservar la privacitat i la intimitat de la persona. A cap servei d’urgències s’està complint. Recollir l’orina, ser explorat, fer l’anamnesi, en un passadís ple d’usuaris ho compleix? Explicar al taulell d’un CAP el que et passa rodejats d’altres usuaris també? Un administratiu sanitari pot accedir a la història clínica? I li podríem afegir molts més exemples i puntualitzar molts més punts de la carta:
-5 Autonomia i Presa de decisions
-6 Informació Sanitària i Documentació Clínica
-7 Qualitat i Seguretat del Sistema
-10 Participació: Dret a expressar la seva opinió, dret a participar com a agent actiu en el sistema sanitari
Tots aquests plans integrals obliden que el principal objectiu de la sanitat ha d’estar centrat en la salut i el benestar de les persones. El seu principal criteri és l’economicista, d’acord amb els currículums a la sanitat privada de qui els ha dissenyat.
Si us plau, consellera: plegui i no maltracti més la nostra sanitat pública!!!!!
Deixa un comentari