Pau, Bitah, Patxi i Fetitxe, l’equip de sòcies treballadores de Versembrant.
Pep Valenzuela
El jovent d’educació secundària és l’interlocutor principal del treball de la cooperativa, entès com a intervenció socioeducativa. La proposta, però, s’orienta a joves de tota mena de centres educatius o d’educació en el lleure; i també a la formació per als professionals i persones que conformen l’entorn educatiu, com són el professorat, les mares i pares, tutors o entitats.
«El rap és poesia i ritme, i també una tècnica social que ens permet escriure el guió de la nostra pròpia trajectòria vital i construir plans de futur des d’aquesta narrativa. Venim d’estar forçosament massa tancats en nosaltres mateixes i ens cal prendre la paraula, guarir les ferides i reivindicar la nostra existència al barri, a la ciutat i al món. En aquest taller aprendrem recursos lingüístics i musicals del rap i el hip hop, i els farem servir per escriure, interpretar i enregistrar la nostra pròpia cançó.»
Així presentava Versembrant la seva proposta pel Laboratori de creació i tallers per a joves “Eh!”, organitzat conjuntament per l’Òmnium Cultural i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, realitzat, el passat juliol. Art i educació, «connectar el món de la música urbana i els escenaris en els IES i explotar les potencialitats educatives i transformadores des de la perspectiva crítica que té aquesta connexió», així resumeix l’objectiu d’aquesta cooperativa de treball, que s’autodefineix com a «escola popular itinerant», el conegut raper i veu del grup punter del rap català At Versaris, Pau Llonch.
El treball connecta amb l’alumnat i el professorat, que descobreix eines noves: la part corporal amb el break, música, problemàtica social, la història, l’escriptura…
Per tant, «no es tracta només de parlar de rap i músiques urbanes, sinó col·labori gent que ha estat implicada, que coneix les disciplines que formen part del hip-hop i participar en l’aprenentatge en els instituts», matisa l’Alba Martínez, coneguda com a Bittah, formada en psicologia, cantant del grup de rap feminista i anticapitalista Tribade i membre fundadora també de Versembrant.
Paral·lelament, Versembrant «cooperativitza» l’activitat artística, concerts i producció, dels seus quatre membres. «Tota l’activitat econòmica com artistes també la cooperativitzem», subratlla en Pau, economista de formació, «pel bo i pel dolent, i a més pensem que això pot ser un referent».
Sembrant amb versos, la cooperativa nasqué de la transformació de l’associació cultural homònima, «tot plegat, un procés molt orgànic i concret que ajuntà un grup de gent que fèiem tallers individualment», explica en Pau, «i pensant ja col·lectivament, vam anar creant les eines que necessitàvem a cada pas, vam anar provant». Versembrant SCCL només té un any, però la seva construcció remunta al naixement de l’associació el 2017.
En aquest camí, la subvenció d’un projecte Singulars els va permetre «consolidar eines educatives que ja teníem mig construïdes», recorda la Bittah; la principal entre elles, el Campus Virtual de Versembrant, per objectivar els processos i les metodologies». I la publicació del llibre El rap a l’aula, amb Rosa Sensat. «Aquest ha estat un punt d’inflexió guai per acabar de visibilitzar el que fem pràcticament i teòricament», destaca en Pau.
Mentrestant, també la reflexió sobre el vessant econòmic de l’activitat, «ser cooperativa ens permet democratitzar la pràctica econòmica, decidir sobre la feina, els sous, l’organització; però tenint molt en compte la valoració del temps lliure, de la reproducció familiar i els espais personals», argumenta en Pau, que és pare fa pocs mesos. «Ens associem per fer el que creiem i ens agrada», destaca, «per poder ser felices fent-ho, que és una cosa totalment utòpica en el món de merda en què estem, però que nosaltres, per ara, anem aconseguint, malgrat haver de ser-hi, més o menys, en el mercat». «El que fem ara seria impossible si això fos una empresa mercantil», afegeix la Bittah.
Una de les contradiccions, ara ja, és que generen feina i necessiten gent, però no poden incorporar ni més assalariats ni més membres
Amb 4 sòcies treballadores (Joël ‘Fetitxe 13’ i Patxi Vazili completen l’equip) i 3 assalariades (administració a temps parcial i dos per un projecte), miren el futur amb confiança. De fet, en aquests moments de contracció econòmica, d’ERTOs i creixement de l’atur, Versembrant ha contractat dues persones. «Sortim molt bé de la situació de crisi, tot i la suspensió forçada de molts tallers», assegura en Pau, «i és que una de les virtuts de la cooperativa és que el capital som nosaltres, el primer és com salvar la gent i la cooperativa».
Cartell de la festa organitzada a l’institut Ègara (Can Parellada) a partir dels tallers de Versembrant amb l’alumnat dins el projecte Instituts Oberts, aquest estiu de 2021
Començaren amb recursos propis, individuals i els que havien generat com a associació. Mouen al voltant d’uns 120.000 euros/any de negoci, «bé, aquesta és mitjana de només dos anys, però apunta bé», declara en Pau, clar que «la nostra activitat necessita poc capital fix, és una activitat molt immaterial, cognitiva, i amb algun maquinari informàtic i poca cosa més resolem». Comparteixen oficina a La Immensa, local del Teler Cooperatiu, de Sabadell, «els nostres actius som nosaltres mateixes», sentencia.
Una de les contradiccions del moment és que generen feina i necessiten gent, però encara no poden incorporar ni més assalariats ni més membres. Però van creant xarxa i condicions. No els molesta gaire, de fet, aquestes són les contradiccions i problemes que agraden.
L’activitat més important són els tallers de rap, d’una sola sessió o complets (amb gravació de tema inclosa). L’alumnat de la classe crea la cançó de forma col·lectiva, «nosaltres aportem la tècnica i la perspectiva i visió socials», informa la cantant de Tribade. Fan també tallers de ball break dance, per aprendre a fer la música i de producció i beatmaking; i també de grafiti, la part plàstica. Són aquestes les quatre disciplines que fan o surten del moviment del hip hop, puntualitza.
A punt d’arrencar, el Bus Makàrenko, construït amb altres cooperatives, una escola itinerant per aprendre producció musical i música urbana, viatjarà pel país
El rap, expressió de moviments i cultura urbana, i la «filosofia educativa» que practica Versembrant i que expliquen una mica al llibre abans citat, diu en Pau, militant i activista de llarga trajectòria, «entronca amb les millors tradicions educatives marxistes o materialistes, o transformadores si vols, en ampli aspecte. L’educació no hauria de ser per preparar treballadors acrítics, segons disciplines molt cognitivistes o instrumentals, sinó obrir el camp a la creativitat, la realització personal, l’autocrítica, a la crítica social. L’art i la creació tenen a veure amb això. Nosaltres fem servir el rap. No és una troballa conjuntural o casual».
«Apostem per l’aprenentatge vivencial, viscut en la pròpia pell, amb emocions, passant vergonya, creant la motivació», afegeix encara l’Alba. «Donem eines a joves potser poc motivats pels estudis, i que així són escoltats i s’expressen, no només instruïts per dir-los què han de fer, les lleis a complir, què és veritat o no… volem valorar el que pensen i fan».
Taller de gravació.
El treball connecta molt amb l’alumnat i, també, el professorat, que descobreix eines noves. «En un taller, sense donar-li moltes voltes, pots treballar diferents àrees i assignatures: la part corporal amb el break, una problemàtica social, la història… l’escriptura: coherència del text, rimes i metàfores, coses que d’altra manera no entren o és més feixuc». És una experiència que recorre el país, amb tallers realitzats a més de 90 viles i ciutats, per a uns 30.000 alumnes participants, amb la qual Versembrant impulsa també la comunicació en català.
Amb el motor en marxa, en Pau anuncia un altre projecte al qual ja li bat el cor: el Bus Makàrenko (homenatge al pedagog ucraïnès), un bus escola construït en cooperació amb altres cooperatives, espai itinerant on aprendre la producció musical i el rap i música urbana en general, amb estudi de gravació i altres recursos, que recorri el país, sobretot les viles amb menys recursos. Ara manca el finançament, però ja hi ha propostes…
(Aquest reportatge es va publicar originalment a la revista Cooperació Catalana, núm. 446, octubre 2020)
Deixa un comentari