Acte informatiu a Viladecavalls, el 24 de gener 2025. Podeu veure: https://www.instagram.com/reel/DFNIe7AKVVK/?igsh=aGkzdG8yYzFyZmw%3D
Sanitat Digna Viladecavalls, una experiència en marxa de mobilització i lluita en defensa del dret a l’assistència sanitària digna, literalment, dret a la vida, en aquesta petita població del Vallès Occidental. Un exemple del que vol dir ciutadania conscient i democràcia participativa i directa.
Pep Valenzuela
El grup per Sanitat Digna Viladecavalls, d’acció i lluita en defensa de la sanitat pública de la ciutat vallesana, portà la veu i reclamacions del veïnatge al Parlament de Catalunya el passat 13 de febrer. La petita ciutat, amb 7.794 habitants, comparteix Centre d’Atenció Primària, el CAP Can Tries, situat en el barri que li dona nom (a uns 3 km del nucli antic), amb la del fronterer barri del Roc Blanc, de la veïna Terrassa, que té una població de 4.200 habitants.
«Els veïns de Roc Blanc i Viladecavalls n’estan farts de la falta de personal que pateix el seu CAP Can Tries», publicava el 23 de gener d’aquest any el mitjà local municipal Terrassa Digital, i citava dades de Sanitat Digna: «Al CAP Can Tries només hi ha 3,76 metges (en relació amb la població usuària) quan en serien necessaris 9. A més, actualment hi ha 4,41 infermeres treballant-hi, molt per sota de les 12 que recomanen l’OMS i Metges de Catalunya, i a Pediatria no hi ha ni una sola jornada completa contractada.»
I el 23 de gener, abans de la visita de la comissió ciutadana, era l’alcaldessa de Viladecavalls, Cesca Berenguer (Treballem Junts per Viladecavalls), qui anava al Parlament, invitada a la sessió que aprovà una proposta de resolució perquè el nou consultori del poble (inaugurat encara no fa un any) compti amb 3 unitats bàsiques assistencials, és a dir, tres equips formats per un metge, un infermer i un pediatre. El text reclama que s’ampliïn les hores d’atenció presencial dels professionals sanitaris.
El moviment de les vilacavallenques o tarumbaires (segons un vell gentilici citat a Municipis Catalans) ha fet camí, tot i considerar que, de pràctic i concret, s’ha fet poca encara: al nucli antic van recuperar algunes consultes, en l’edifici acabat d’esmentar, encara que amb molt poques hores de visita, i a Can Tries hi ha el CAP, actiu des del 2004, en una situació de greu precarietat de personal i, conseqüentment, de visites.
Va ser per aquest problema que la diputada Laia Estrada, de la CUP, que preparava un estudi i intervenció al plenari de càmera, es va posar en contacte amb el grup i les va convidar a una trobada, al Parlament, amb representants de tots els partits. En el ple de la càmera del 17 de gener d’aquest any, intervingué la Laia afirmant: «Falten metges i metgesses als CAP, falten infermeres, i falta personal en general. Tant és així que fins i tot tenim alguns centres construïts de nova planta que no tenen personal sanitari i que hi tenen una persona atenent al taulell i ja està, com per exemple a Viladecavalls».
El nou consultori al nucli antic de Viladecavalls. Foto: PV
«Tenim un consultori molt maco, però no hi ha metges»
«Tenim un local preciós, molt gran i maco», explica la Dolors Bourgeois Sisquella, en referència al consultori del nucli antic, amb una mica d’acritud i indignació, però, perquè «no hi ha metges, no hi ha infermeres, no hi ha res!» Va ser en aquest moment quan es va produir la represa de les mobilitzacions que, abans, havien lluitat per la recuperació d’aquest consultori. «Estava cansada que m’enviessin a Can Tries per fer-me unes proves quan ja teníem consultori aquí», declara a Malarrassa, «i vam reclamar al CatSalut, sense resposta; així que, junt amb la Neus Grau, que ens coneixien de l’associació veïnal, vam fer uns missatges whatsapp convocant una trobada, i una concentració a la plaça de Can Turu que, per a sorpresa nostra, va comptar amb la participació de més de 100 persones, i així va néixer aquesta agrupació per demanar el que és dret i ens mereixem».
Com s’ha dit, però, aquesta lluita remunta en el temps alguns anys. La Dolors i la Neus informen que el nucli antic de Viladecavalls havia tingut un consultori amb visita al metge de medicina general, al matí i la tarda, i un pediatre als matins i tres hores de tarda. Aquestes consultes també es feien a Can Tries. Recorden que era una situació equilibrada i satisfactòria per a la majoria de la població, tot i els problemes que implica la distància entre el nucli antic i el barri de Can Tries. «Això és una de les coses que demanem ara, recuperar el que ja teníem», subratlla la Dolors.
Aquell sistema de consultes i visites es va començar a deteriorar a causa de la jubilació del metge que feia anys que hi treballava, recorda la Dolors. «Des que van jubilar el nostre metge vam començar a patir», no recorda bé quants anys fa, però sí el problema: «Cada vegada hi havia un metge diferent, venia uns dies, no tornava, n’hi havia un altre. Vull dir, ja va començar a anar la cosa malament».
O sigui, amb jubilacions i efectes de les retallades «s’acabà el servei que funcionava prou bé: Donava un servei suficient, tant a Can Tries com a Viladecavalls. Tu trucaves i en funció del que tenies, el metge et venia a visitar a casa o et deia: ‘doncs escolta, d’aquí a una hora vine que tinc un forat per veure’t’», relata la Dolors amb nostàlgia. Els canvis immediats, com s’ha dit: un dia hi eren, l’altre dia no hi eren, les hores costava molt més que te la donessin.
Però encara hauria d’empitjorar això. «Amb la pandèmia van trobar la disculpa perfecta per tancar el consultori al poble i deixar obert només el CAP Can Tries. Això no té les condicions per poder atendre la gent amb una pandèmia com la que tenim, ens van dir. Però ho van tancar del tot. Fins que, amb les protestes, vam aconseguir que es reobrís el consultori l’any passat».
Fer moviment social i democràcia directa en poblacions petites
Dolors, Neus i Núria a la porta del consultori de Viladecavalls. Foto: PV
En aquests anys, a Viladecavalls han fet una experiència de lluita i moviment social que, segurament, no havien ni imaginat: formar un grup d’activistes, convocar manifestacions, xerrades informatives, comunicats a la premsa i mitjans, reclamar a les administracions, patir la desactivació del grup d’activistes i tornar-se a activar, relacionar-se amb altres grups de la Marea Blanca i per la defensa de la sanitat pública, ser rebudes al Parlament…
«El nostre moviment va començar», resum la Núria Anguita, veïna del poble des de fa 5 anys, «per aconseguir personal suficient per al consultori nou que no té personal suficient per atendre a a la gent, ara mateix no funciona ni el telèfon fix. Moltes vegades la gent que té consulta aquí es veuen forçades a anar a la visita a Can Tries, o sigui, provocant el desplaçament perquè aquí no n’hi ha prou personal. Un exemple molt concret i més greu: per aconseguir hora de visita poden tardar fins a tres setmanes i més».
Clar que, com s’ha apuntat, quan diuen anar al CAP Can Tries, això no significa que allà l’assistència sigui correcta o ajustada. «Que al CAP no hi ha tampoc personal suficient, prou que ho sabem per totes les queixes que recollim. De fet, el personal que hi ha no és suficient per a la població a la qual hauria d’atendre, unes 12.000 persones», informa la Núria, tot afegint: «Segons els nivells i estadístiques d’organismes com l’OMS i altres de metges i infermeria, aquí estem per sota del 50% del necessari per a una atenció correcta, tal com recomanen associacions de metges, per exemple». Concretament, apunta, si han de tenir 10 metges, ara només en tenen 5. «Però, para!», alerta la Núria, «que dos estan de baixa. I costa molt que portin un metge quan hi ha algú de baixa. I dues baixes programades, eh?!! Sí, sí, perquè, una d’aquestes, per exemple, és de maternitat i ja sabien que s’ho trobarien. I nosaltres!!», emfasitza, «així que la nostra lluita és per aconseguir personal suficient per a tothom adscrit al Cap de Viladecavalls i, per tant, aconseguir prou metges al consultori del centre, perquè la gent amb mobilitat reduïda pugui ser atesa al nou Consultori».
Alçar la veu, presentar reclamacions, fer difusió i pressió
El compromís i treball del grup, tot plegat, està donant «bons resultats», consideren les activistes, «hi ha una sensibilitat i consciència creixent», defensa la Dolors, «sí, de moment sembla que sí, però l’hem d’anar mantenint, perquè si no…». El grup, unes 8 persones, es troba periòdicament, mantenen actiu un grup de whatsapp (ara amb més de 200 persones), per comunicar-se i compartir informacions i notícies locals i també nacionals. Fan un marcatge constant a l’Ajuntament de la vila, forçant el seu posicionament clar en favor de la població. «Tenim trobades periòdiques amb l’Ajuntament», comenta la Dolors, «i demanem a la gent que hi participi i faci notar a l’alcaldessa que continuem enfadats i que volem reivindicar el que ens toca».
Entre les activitats fonamentals, en el dia a dia, està la recollida i presentació de queixes al servei d’atenció a les usuàries, amb còpia pel CatSalut, perquè és sabut que, tot i ser d’ofici que el centre assistencial ha d’informar de les queixes recollides, això no sempre es fa, sobretot quan es parla de centres gestionats per Mútua de Terrassa, segons múltiples queixes. També i la manca de consciència, creixent, s’ha dit, però no suficient: «Demanem a la gent que faci les queixes», assegura la Neus, afegint: «i no és fàcil, costa. Sembla que costa escriure, però ajudem tothom que ho necessita per garantir que queda la queixa».
A més de tot això, és molt important l’experiència de solidaritat i cooperació entre nuclis locals de lluita. Així és el cas de l’estreta relació amb els nuclis de Terrassa i d’Olesa de Montserrat. «La gent d’Olesa està molt afectada», parla de nou la Dolors, «perquè va morir aquella dona just l’endemà de la visita al CAP i que allà li diguessin que es tornés a casa. També han creat un grup més o menys com nosaltres, i ells estan fent. Llavors, entre tots podem fer una cosa més grossa, no sé, crec… si ens trobem amb tots els que compartim aquests problemes i preocupació».
El Parlament i tot allò que brilla no és el que sembla…
Un gran moment d’aquesta mobilització ha estat l’audiència al Parlament. Gran pel que podria fer al reconeixement de la lluita i, personalment fins i tot, pel que pot significar això d’anar a la dita «seu de la voluntat popular». Però també perquè els va permetre constatar, perdoneu la dita, allò que «no tot el que brilla és or». Així, afirmacions com: «Vejam, nosaltres ho podem sostenir tot, però sigueu realistes, això no… Això no és possible».
Llavors… «Com? Per què no és possible aprovar una moció i que s’hagi de complir?», es preguntaven les companyes de la comissió Sanitat Digna Viladecavalls. «Això no, perquè els mateixos parlamentaris no volen… sigueu realistes», els respongueren alguns dels diputats i membres de la Comissió de Salut del Parlament. Això no fa notícia, clar. Alguns representants de partits ni tan sols van participar en la trobada. Altres defensen un sistema sanitari que res té a veure amb la sanitat pública que proposen els moviments socials.
«Bé, però volem que consti això en acta», van plantejar les companyes, «que tenim queixa que amb aquest servei no estem contents, no? I creiem que la gent ha de saber això també, que ens hem mogut, i volem que el que ens han dit els nostres representants se sàpiga».
«Els nostres representants parlamentaris, que van tenir un dia d’inspiració», pensa la Núria, encara sorpresa, «van reconèixer, ens van dir alguns, que la resolució que demanem no serveix per a res, perquè aquestes resolucions només són propostes que, encara que siguin aprovades, no obliguen al compliment». Interessant, en tot cas, afegeix la Núria, que alguns també reconeguessin i plantegessin que «el que havíem de fer era, nosaltres, com a poble, és anar fent manifestacions i mobilitzacions, perquè és així que s’han aconseguit coses».
Deixa un comentari