Després de més de deu anys de retallades en educació i de dos anys duríssims de pandèmia, els sindicats d’educació catalans han tornat a fer vaga, els dies 17 i 25 de maig, i anuncien noves paralitzacions els dies 2 i 9 de juny, per sortir al carrer i reivindicar una educació per a tothom, pública i de qualitat.
El sindicat CCOO ha denunciat que avui ens trobem en un seriós risc de col·lapse del nostre sistema educatiu públic degut a les decisions improvisades i imposades per l’actual conseller d’educació i recolzades pel govern de la Generalitat.
Però els problemes, com s’ha dit, ja comencen a tenir caràcter històric. Per exemple, la manca d’inversió, que és el principal problema amb què es troba l’educació del nostre país. Hom parla d’una inversió que ronda el 3,5% del PIB, malgrat que la Llei d’Educació Catalana (LEC), aprovada pel Parlament el 10 de juliol de 2009, estableix que la despesa hauria d’arribar fins al 6%. CCOO no ha deixat de defensar el desenvolupament d’aquesta LEC com a primers mesura per poder arribar a les quotes d’inversió que garanteixin la qualitat que necessita el nostre sistema educatiu.
Els canvis que s’hagin de fer a l’educació, per tant, han de suposar una millora real i, per assolir aquest objectiu, han de comptar amb la veu de qui participa directament en el seu dia a dia: alumnat, famílies, treballadors i treballadores, equips directius… La saviesa col·lectiva de la comunitat educativa no pot ser substituïda per la voluntat de la conselleria d’Educació i el seu govern.
El personal dels centres educatius lluita, alhora, per la qualitat de l’educació i pels drets laborals, perquè són dos elements indestriables.
Malgrat totes les accions reivindicatives que s’han dut a terme, els treballadors i treballadores dels centres educatius porten molt de temps sense millores efectives en les condicions laborals. L’educació actual necessita un tracte i un seguiment molt més personalitzat i per poder fer això realitat són imprescindibles unes ràtios més baixes.
A l’alumnat amb necessitats educatives especials se li haurien d’oferir tots els recursos, però aquests, els que fan falta per dur a terme el decret d’escola inclusiva, aprovat a finals de l’any 2017, no arriben als centres ni als infants ni els adolescents, de manera que es sobrecarrega més la tasca professional i perjudiquen l’alumnat, tot col·lapsant el sistema educatiu.
No podem continuar així. Vuit lleis educatives en quaranta-un anys. Ens cal una educació pública i de qualitat, amb recursos per transformar una societat desigual i injusta.
Així les coses, CCOO considera que és molt necessària una mobilització social i política que interpel·li a l’actual govern de la Generalitat perquè abandoni la política de fets consumats i de parcel·lació, i per a que compleixi amb els compromisos adoptats per ell mateix i pel Parlament, així com assumir les transformacions que la societat demana: un sistema educatiu públic de qualitat i inclusiu.
Jose Cabello, delegat sindical de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central
Deixa un comentari