Una platja del Maresme al pas del tren de Rodalies. Foto: EeA
- Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe Banderas Negras 2024, amb el qual treu a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de l’estat espanyol.
- Com cada any des del 2005, s’han atorgat un total de 48 Banderes Negres, dues per província i/o ciutat autònoma.
- En aquesta edició s’ha fet especial èmfasi en els problemes socials i mediambientals provocats per la turistificació i la urbanització del litoral, amb 15 banderes negres per aquest motiu; especialment a les illes Canàries, on l’organització ecologista participa en el moviment ciutadà #CanariasTieneUnLímite.
- A més de l’informe, es poden trobar els resultats en format mapa o estructurats per províncies, comunitats/ciutats autònomes i anys al web de l’organització ecologista.
Un any més des del 2005, i després d’una nova inspecció dels més de 8.000 quilòmetres del litoral, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe Banderas Negras 2024, https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2024/06/BBNN2024-CATALUNYA.pdf aquest any en roda de premsa semipresencial des de Santa Cruz de Tenerife. S’han atorgat un total de 48 Banderes Negres, dues per província i/o ciutat autònoma, per contaminació i per mala gestió ambiental.
L’informe recull les afeccions ambientals més greus al litoral de l’estat espanyol, “encara que no són les úniques, només les més cridaneres”, segons adverteixen des de l’organització ecologista. Les 48 Banderes Negres concedides enguany es classifiquen de la següent manera en funció de la seva naturalesa:
- Urbanització de la costa, de vegades fins i tot envaint el Domini Públic Marítim-Terrestre (15).
- Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (16).
- Contaminació química, lumínica i/o acústica (6).
- Danys al patrimoni històric i cultural a DMPT (1).
- Acumulació d’escombraries marines (3).
- Dragatges i ampliacions portuàries sense justificació (3).
- Afeccions a la biodiversitat (4), encara que en general aquest és un dany col·lateral a qualsevol de les altres Banderes Negres atorgades.
Mapa de Banderes negres 2024 de Catalunya
En aquesta edició s’han observat problemàtiques similars a les anteriors, tot i que aquest cop s’ha volgut destacar un dels problemes socials i ambientals més grans de la costa: la turistificació i urbanització del litoral. Un problema que destaca especialment a les illes Canàries, on s’ha presentat l’informe, la població de les quals està organitzada al voltant de la campanya “Canarias tiene un límite”, amb la qual es denuncien les agressions i amenaces que posen en perill la conservació d’aquestes illes i el futur de les properes generacions.
Els impactes de la turistificació
Les Banderes Negres atorgades a les Canàries fan visible el llistat d’agressions al litoral per l’acció del desenvolupament hoteler amb l’autorització de les administracions públiques. D’aquesta manera, l’informe reflecteix com els hotels Oliva Beach i Tres Islas, propietat de RIU a Fuerteventura, se situen dins del domini públic i enmig d’un espai natural com les Dunas de Corralejo, mentre que el Govern de les Canàries, lluny de defensar el bé comú, el compliment de la llei i vetllar per la restauració de l’ecosistema ha defensat els interessos de l’empresa infractora.
També a Tenerife els hotels La Tejita i Cuna del Alma, que estaven paralitzats cautelarment per incomplir lleis mediambientals, han estat reactivats novament pel Govern de les Canàries, una altra vegada en benefici de l’empresa infractora.
Aquests i d’altres que presenta l’informe «són uns exemples, entre molts altres, que avalen aquesta carrera suïcida i sense límits per la qual aposten els nostres governants en benefici exclusiu dels interessos empresarials», ha afirmat Pablo Díaz Hernández, portaveu d’Ecologistes en Acció.
L’organització ecologista ha assenyalat que el metabolisme de l’activitat turística a les Canàries és altament intensiu en el requeriment de grans quantitats de materials i energia de què no es disposen, i alhora genera ingents quantitats de residus i contaminants que són incapaços de ser assimilats pel propi territori. La petjada ecològica de les Canàries es correspon amb la d’un territori 27 vegades superior.
El representant de Ben Magec, la federació canària d’Ecologistes en Acció, ha conclòs: “Mentre la classe política es vanaglòria d’oferir xifres rècord a l’arribada massiva de turistes a les illes i exhibeixen xifres mil milionàries en beneficis, les Canàries ostenta un altre rècord, però en pobresa i desigualtat social, amb més d’un 35% de la població en risc de pobresa i exclusió social, més del 13% en pobresa extrema i una taxa d’atur del 20%. És imprescindible que les institucions públiques prenguin les mesures necessàries per pal·liar la gentrificació que les seves polítiques neoliberals han afavorit. Cal transitar cap a un model fiscal més redistributiu, que reparteixi la riquesa, que no privatitzi els beneficis mentre se socialitzen les pèrdues, que aposti per la desturistificació i que implanti també una ecotaxa finalista adreçada a mitigar els impactes ambientals que aquesta activitat produeix”.
Les Banderes Negres de Catalunya, on hi ha convocada una manifestació unitària a Barcelona el dia 6 de juliol pel decreixement turístic, han assenyalat les conseqüències d’aquesta turistificació en l’abús de l’espai de bany i natural per part d’estiuejants a la Costa Brava.
L’any dels pèl·lets
Un altre problema ambiental greu que pateix el litoral de l’Estat espanyol, i que recull l’informe Banderas Negras 2024, és l’alta concentració de plàstics. Per a l’organització ecologista, l’abocament de pèl·lets que va afectar la costa gallega a principis d’aquest any va ajudar a conscienciar sobre la gravetat d’aquesta problemàtica i va visibilitzar que la costa està exposada a aquest tipus de desastres si no es legisla adequadament per reduir l’ús de plàstics i assegurar-ne el mode de fabricació i transport.
Lluny de ser un problema exclusivament gallec, l’alta contaminació per plàstic arriba fins a les platges de la Costa Daurada, gairebé més plàstiques que sorrenques, afectades pel gran problema ambiental derivat dels abocaments de pèl·lets del complex petroquímic del Camp de Tarragona. La platja de La Pineda s’ha endut una bandera negra per aquest motiu.
Urbanització de la costa
Tant a Barcelona com a Tarragona, les banderes negres d’enguany subratllen l’artificialització de la costa, amb els problemes d’erosió i pèrdua de sorra que suposa: gairebé tota la costa del Barcelonès està sota l’asfalt i s’intenta conservar amb pedaços, en comptes d’aturar-hi la urbanització; a Tarragona, a l’espai històric de la Savinosa, també s’hi pretén pavimentar un camí, quan la realitat és que no caldria.
A l’informe presentat hi han participat totes les federacions costaneres de l’organització ecologista. En la presentació, López ha donat les gràcies «a totes les persones que han col·laborat de manera desinteressada en l’elaboració d’aquest informe. Persones activistes i voluntàries dels grups locals d’Ecologistes en Acció que, gràcies a la seva feina, han fet possible que l’informe de Banderes Negres surti a la llum un any més».
Deixa un comentari