En el marc de les dues sessions del Cicle de Cinema Documental celebrat els dies 8 i 9 de novembre, s’ha presentat el nou informe “Injustícia ambiental, crisi climàtica, aigua i migracions. Estudi de casos” realitzat per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i Ecologistes en Acció.

L’estudi neix de la col·laboració entre ESF i Ecologistes en Acció en l’anàlisi de l’impacte de la crisi climàtica i ambiental sobre l’aigua. Fa uns mesos publicavem l’estudi “El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica”, que ens va permetre aprofundir en la necessitat d’impulsar mesures d’adaptació al canvi climàtic per a protegir el dret a l’aigua i el bon estat ecosistèmic dels cicles de l’aigua.

En aquest nou estudi que presentem hem indagat en una de les conseqüències de no actuar davant els impactes de la crisi ambiental global sobre l’aigua: les migracions ambientals. L’impacte del canvi climàtic i d’altres manifestacions de la crisi ambiental global sobre l’aigua genera diferents tipologies de mobilitat humana, especialment al Sud global, i molt sovint s’hi entrecreuen altres factors que determinen els processos de mobilitat com és l’acaparament de terres i béns naturals, la sobrepesca, la construcció d’infraestructures i projectes econòmics i procesos de contaminació, entre d’altres.

L’estudi analitza diferents casos del Sud global  – Senegal (Saint Louis), Colòmbia (Cartagena, Bolívar), els pobles inuit (Estats Units i Canadà) i Vietnam (Delta del Mekong)- on existeixen migracions ambientals, així com casos del Nord global -Delta de l’Ebre, Mar Menor i Siurana- que en un futur proper, si res no canvia, poden patir desplaçaments interns.

Tots els casos ens permeten veure que la degradació ambiental que indueix moviments de població és conseqüència de les accions humanes. D’igual forma ho és la crisi climàtica. Però no tota la humanitat és igualment responsable d’aquesta crisi ambiental global, sinó que els Estats i grans corporacions del Nord Global tenen una major responsabilitat històrica i present.

L’estudi reforça la necessitat d’adaptar els cicles de l’aigua al canvi climàtic, de garantir els drets humans i ambientals com a imperatiu, i d’equiparar les inequitats històriques amb els pobles del Sud global a través de mecanismes de cooperació, reforç de capacitats, reparació de danys i transferència de recursos. És indispensable que des de les organitzacions de la societat civil, les institucions i també des de l’àmbit acadèmic es reconegui la importància que té el reconeixement jurídic i polític de la mobilitat humana induïda per factors ambientals i climàtics. És una obligació moral que esdevinguem societats d’acollida, sense posar impediments ni vulnerar drets humans, però també hem de fer que les societats i pobles del món puguin viure en pau allà on viuen. Al cap i a la fi, la majoria de desplaçaments no son voluntaris o desitjats.