Un seguit de projectes cooperatius que s’estan duent a terme en petits municipis de comarques, es donen cita a Mura, de la mà de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, amb l’objectiu d’apropar-s’hi i poder ser replicades en altres entorns.
Per tal de donar a conèixer diverses experiències de sobirania agroecològica desenvolupades en el món local, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental va organitzar, el passat dimecres 10 d’octubre, una trobada d’intercanvi d’idees. Realitzada a l’alberg d’Els Caus de Mura, l’acte va congregar una trentena de representants de cooperatives, tècnics de l’administració i altres interessades, per escoltar experiències en municipis de la comarca del Bages, el Vallès i el Barcelonès. Aquesta era la intenció de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès, el qual contempla que experiències similars puguin ser replicades en l’entorn del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Sobirania alimentària, turisme responsable i economia rural
Parlem d’experiències de l’àmbit de l’agroecologia, l’habitatge, el turisme sostenible, algunes d’elles convertides en cooperatives, d’altres com a iniciatives municipals, totes elles adreçades al desenvolupament sostenible dels entorns rurals.
El projecte Alimentem Collserola! pretén precisament promoure una transició agroecològica en aquest parc natural que envolta la capital; «al bell mig de Barcelona tenim activitat força agrària i ramadera», explicà l’Ariadna Pomar, d’Arran de Terra, un col·lectiu que vol «promoure sistemes alimentaris més justos i sostenibles, a través dels valors de l’agroecologia, l’economia social i solidària i l’ecofeminisme». L’àmbit d’actuació d’aquest projecte contempla una superfície recuperable d’unes 150 hectàrees.
El projecte treballa conjuntament amb uns 20 productors de la zona, els quals elaboren cítrics, ramats, cereals, alguns projectes d’horta, oli, vi… “El perfil de la pagesia de Collserola correspon a gent jove, amb una mitjana d’edat de 40 anys, i la major part homes, sovint gent que no prové del sector”, segons l’Ariadna. De fet, en aquest territori molt proper a l’àrea metropolitana, hi ha hagut pèrdua important de superfície cultivada: actualment només un 6% (490 hectàres), “s’ha perdut un 70% des dels anys 50 del segle passat”.
Entre les accions realitzades, s’han fet formacions i una diagnosi i pla d’acció participatives. El projecte, compta amb un servei d’assessorament, i hi ha la intenció de promoure una xarxa d’horts rurals a Collserola. Una altra prioritat en què s’està treballant des d’Alimentem Collserola és en el reaprofitament de residus, sobretot vegetals, per tal d’elaborar compost.
L’Ajuntament de Navàs va engegar l’any passat un projecte adreçat a transformar el model alimentari al voltant d’aquesta població del Bages. Jaume Casals, alcalde de l’Ajuntament de Navàs, explicà en la trobada a Mura les bases d’aquesta campanya municipal, la qual és «transversal, ja que vol implicar a productors, hostaleria, així com a les diferents regidories de l’ajuntament», passant per la promoció econòmica i rural, el turisme, els drets socials i la sanitat, l’educació, l’urbanisme i el medi ambient, entre d’altres. «És un projecte molt obert, però no tant com voldríem: costa molt empènyer la participació», reconegué el Jaume, que indicà també algunes reticències per part dels mateixos pagesos quan se’ls parlava de produir de forma ecològica.
Navàs SA (Sobirania Alimentària) es va iniciar el 2017 amb una injecció de 50 mil euros. Una de les accions va ser habilitar un hort urbà, el qual ha permès realitzar formació i sensibilització sobre el consum agroecològic. També s’han potenciat els menjadors ecològics a les escoles del poble. Per mantenir l’impuls, aquest 2018 «s’ha augmentat la partida fins a 80.000 €, l’1% del pressupost municipal». Una altra de les accions en marxa és l’elaboració d’un llistat de productors ecològics que siguin pròxims, així com una campanya de promoció i visualització dels productes locals a les botigues i els restaurants locals. «Hem recuperat alguna varietat de vi a la zona», explicà també en Jaume, en un esforç per acompanyar i potenciar una mostra dels productors de vins del territori.
Després de quasi dos anys d’encetar el projecte, un cop observats els resultats i les dificultats, l’alcalde exposà com han valorat que un projecte com aquest, «molt ambiciós per a un petit poble» com és Navàs, ha de comptar a la vegada amb la creació d’una xarxa comarcal amb altres municipis pròxims, així com iniciatives com Mengem Bages, «perquè això pugui anar més enllà».
Des de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà s’ha estat treballant enguany per desenvolupar una cooperativa en l’àmbit forestal. Les accions s’adrecen doncs a explotar les masses forestals, on hi ha un mercat i una oportunitat per crear almenys una cooperativa.
L’administració pública va permetre l’impuls d’aquesta cooperativa de treball, gràcies als anomenats projectes singulars, d’on neix aquesta iniciativa. El calendari d’execució va incloure una fase de difusió del projecte, i seguidament una formativa, unes 60 hores en l’àmbit cooperatiu, «donat que molta gent desconeixia aquest camp». Posteriorment es va crear la cooperativa, primer amb 5 socis (després dos d’ells ho van deixar). Malgrat això, es plantejaren les dificultats relacionades amb l’adquisició de la maquinària forestal necessària.
La il·lusió i la perseveració d’anys de treball han fet que, des del març de 2018, una comunitat de consumidors disposi d’un molí de vent per generació i autoconsum d’electricitat. Aquest aerogenerador està instal·lat a Pujalt, a l’Alta Anoia, i es va iniciar el 2009, concebut com un projecte de participació ciutadana i oberta. «Som els propietaris del generador i consum l’energia que produïm», explicà el Josep Cabré.
Així, es construí el molí de ‘Viure de l’aire’, descrit com el primer projecte popular d’energia eòlica que és, a la vegada, de propietat compartida. El molí es connectà a la xarxa elèctrica el març de 2018, amb uns pals de 20 metres de diàmetre i «amb la dificultat que comporta el seu transport», explicà en Josep. La inversió ha estat de 2.800.000 euros, i compta fins al moment amb la participació de 571 persones i entitats que n’han aportat diners. Algunes de les entitats participants són Som Energia, Arç Cooperativa, Albert i Noya, la Fundació Roca Galès, Caixa d’Enginyers i GreenPeace, entre d’altres.
La cooperativa de lloguer d’habitatges a preus assequibles Omplim els buits, impulsada per la Confederació de l’Associació de Veïns de Catalunya (CONFAVC). L’objectiu és «disposar d’un parc d’habitatges en regim de lloguer, i que podem gaudir d’un habitatge assequible dins un model cooperatiu», Recordà que venim d’un bagatge cultural dels darrers anys amb propietaris reticents a posar els seus habitatges en lloguer, i gent que pensa que paga lloguer no és rendible.
Aquest projecte s’adreça a habitatges buits de petits tenidors, i es pensa més a donar una sortida a gent que vol pagar un lloguer, però no als preus que estan ara, més que no pas a gent en risc d’exclusió. Per això, Omplim els Buits pretén llogar habitatges «amb una referència del 65% del preu de mercat».
La forma d’operar que es planteja consisteix en el fet que el propietari cedeixi temporalment el seu habitatge a la cooperativa, i aquesta s’encarrega de rehabilitació i altres. La cooperativa també s’encarregaria de les gestions del contracte de lloguer adreçat als seus socis.
«Ens vam trobar aquesta casa i dues famílies vam decidir fer un projecte d’economia social i solidària on bolquem els nostres valors». Després d’acordar-ho amb el Bisbat del municipi, de qui és la propietat, i gràcies a l’accés a un fons Leader i un capital de Coop57, va sorgir el projecte Els Caus de Mura.
«Ho hem portat entre dues persones durant 3 anys, i ara fa un any vam obrir un restaurant, ja que hi vam observar aquesta necessitat en el poble». Des de llavors, el restaurant de menjar ecològic i de proximitat de Les Olles dels Caus «està funcionant molt bé», apuntà el Ferran, amb un equip de treball de 12 persones.
«Ens hem trobat que és difícil tenir visibilitat per fer colònies, les escoles van a la mateixa casa cada any, o ho fan a través d’agències». Hi ha un projecte de col·laboració amb la cooperativa de serveis educatius l’Eina de Terrassa. El que fins ara els ha funcionat millor són els grups familiars i les celebracions de tot tipus, reconeixia el Ferran. “El nostre públic són les famílies», a través de reserves directes, que als Caus de Mura treballen sobretot en l’àmbit de l’ESS.
XAREC, projectes de restauració sostenibles i responsables
A partir d’aquesta experiència de Caus de Mura es va crear recentment la XAREC, un projecte col·lectiu de projectes de restauració que compta actualment amb 15 espais d’arreu del país. «Principalment ha estat un espai de suport mutu, de projectes que patim molt per tenir un salari mínim», tal com expressà el propi Ferran.
La XAREC, com a cooperativa de serveis, pretén fer de gremi sectorial, oferint un seguit de serveis als seus projectes associats. Entre d’altres, la creació d’un segell propi de slow food, que posa la mirada en la qualitat del treball, dels productes, i en la gestió de l’empresa, l’objectiu és, tal com descriví el Ferran, «trencar amb la precarització del sector i consumir productes ètics».
El manifest que es pot llegir a la seva web destaca per exemple que es tracta d’espais lliures d’apostes, sense màquines escurabutxaques, «que són una xacra social». També s’ha inclòs el concepte del decreixement. I davant de tot, la filosofia de «cooperar davant de competir».
«Avui preteníem fer una trobada conjunta amb poblacions també de la comarca del Bages, on tenim pobles a on no arribem”, ens explica la Berta Serra, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental. «Es tracta de llocs que tenen un context determinat: pobles petits, aïllats entre si en un entorn rural». Malgrat que finalment va faltar la presència de persones d’alguns ajuntaments, les experiències mostrades «penso que ens han il·lustrat molt», apunta la Berta. «Volíem preguntar-los què volen fer i què estan treballant, per això hem convidat a projectes que siguin ser inspiradors, per tal que la gent pogués escoltar-los i després debatre conjuntament com ho han fet, amb quines dificultats s’hi han trobat, per poder replicar-los en el seu territori».
Amb aquest esperit de coneixement mutu i de captació de noves idees a desenvolupar, la trobada va continuar amb grups de debat conjunt, i culminà amb un dinar en el mateix restaurant de Les Olles dels Caus.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari