La xarxa col·laborativa creix arreu i té a Osona un punt d’intensitat fantàstica.
Fa cinc anys que funciona a la ciutat una xarxa ciutadana de telecomunicacions, amb internet, però no només internet. Es diu Guifi.net i és una xarxa:
-Oberta (per a tothom que hi vulgui participar i connectar-se),
-Lliure (sense restriccions, reproduïble),
-Neutral (els continguts, allò que circula no es pot limitar de cap manera).
Sona interessant. Però, a veure, això és d’alguna empresa o operadora gran i de confiança? Oberta i lliure vol dir gratis? Aquestes poden ser algunes de les preguntes que es facin aquelles persones que s’aproximen per primera vegada a Guifi.net.
La primera, que en són dos, és fàcil de respondre: no és de cap empresa ni operadora gran ni petita. Sí és de total confiança, al menys de tanta confiança com pugui tenir cada persona en si mateixa.
La segona, també es respon fàcil, però té “però”. No és gratis, però no hi ha quotes ni cost de registre. Aquesta és una xarxa en la qual cada usuari paga el seu tros, el que li permet gaudir de les possibilitats i potencial que ser un col·lectiu implica, al temps que col·labora a fer més potent la xarxa amb la part pròpia.
O sigui, hom pot apadrinar les instal·lacions comunes i si es fan ampliacions, s’instal·la o arregla material comú, es paga entre totes les voluntàries que vulguin col·laborar. La connexió a internet la paguen les voluntàries que el comparteixen, que poden ser particulars, ajuntaments o institucions, i també la persona usuària.
La xarxa es vertebra a partir d’un acord d’interconnexió entre iguals, on cadascú al connectar-se estén la xarxa i obté connectivitat amb tothom. Això que pot semblar una mica abstracte es pot dir, potser una mica més concret així: L’objectiu és posar en comú la infraestructura i proporcionar els mecanismes d’organització perquè funcioni i es gestioni. La lògica és la mateixa en la qual es basa el software lliure.
No és en cap cas una empresa ni privada ni governamental que proporcioni un servei públic o de pagament, sinó simplement la coincidència en un interès comú del grup de persones que el forma i al qual tothom hi és convidat a afegir-s’hi.
Més concret, la xarxa està pensada per fer connexions de qualitat estables i fixes. Per això, es necessita només que un router i una antena externa al teu edifici (teulada, terrat, façana, etc.). Cal també, però, que aquesta antena estigui en el radi d’acció d’algun dels 15 supernodes (antenes emissores de l’ona que uneix la xarxa) actius a la ciutat. Per veure això, cal mirar el mapa que apareix a la web de Guifi.net (http://terrassa.guifi.net/).
Si és aquesta la circumstància, la connexió es pot fer sense més ajut que les indicacions que apareixen a la web: primer, registre i indicació de la localització; segon, introduir a la web el router i l’antena comprats, indicant el quin punt a connectar. Tercer, instal·lar l’antena a la teulada i configurar el router amb les dades que oferirà la web.
Es pot demanar ajuda, segur que d’entre les altres usuàries en surten persones voluntàries per donar un cop de mà en la compra, configuració i muntatge.
Altra possibilitat és la de contactar amb un instal·lador. A la web apareix una llista d’instal·ladors que poden assessorar i fer el muntatge: http://guifi.net/directori, http://terrassa.guifi.net/instaladors/.
Qui hagi arribat fins aquí, ja serà membre d’una xarxa ciutadana i col·laborativa sense una única titularitat ni exclusivitat (cadascú és propietari del seu tros) i sense privilegis, doncs les normes són les mateixes per a tothom.
Entre veïns, es poden establir i gestionar connexions telemàtiques de lliure accés i sense cost regides per l’autoprestació de serveis, segons es recull a la llei de Telecomunicacions (Llei 32/2003 Art. 6), per la qual tothom (ciutadans, empreses, institucions, etc.) té el dret a compartir el seus recursos amb terceres persones.
Els serveis disponibles a Guifi.net són: Connexió a internet, allotjament de pàgines web, telefonia per VeuIP, ràdio per internet, xat, espai de disc compartit, servidors de correu, gestió de la xarxa.
La xarxa està oberta a tothom. Actualment hi participen: particulars, entitats, empreses, administracions públiques i universitats.
La comunitat, la xarxa, Guifi.net van més enllà de Terrassa, òbviament. A Catalunya n’hi ha moltes petites comunitats com aquesta, comunitats “wireless” (connexió sense cables). El punt de referència més proper, però, per la importància i dimensió és a Osona, una experiència nascuda a Gurb, “la major xarxa del món gestionada pels seus propis usuaris”, segons la premsa especialitzada.
1 Comment
Marta
15 març 2015 - 18:46Molt interessant i necessari. Només una petita cosa: com a lingüista em sembla ridícul que utilitzeu el femení quan us referiu a col·lectius de persones. Us fa més “alguna cosa” (antisexistes, inclusius…)? A mi em sembla que us fa més desconeixedors de la llengua (i a conciència, que és és trist). Bé, en català resulta que hi ha una cosa que es diu gènere no marcat, que és el gènere que s’aplica al col·lectius (de persones i animals). Això és “gènere” i no “sexe”. Morfològicament coincideix amb la mateixa terminació que s’utilitza pel masculí, i no passa res, no per això som menys igualitaris (a mi em sap greu excloure als homes quan ho poseu tot en femení, i no m’hi sento gens identificada, la veritat). No és una qüestió que la llengua sigui sexista, és una qüestió d’història de la llengua i fer-la servir correctament, la llengua és la que és. Imagineu-vos que per ser més inclusius i no sexistes agafeu tots els termes de gènere masculí (com sofà, sostre, node…) i els convertiu en femenins: la sofà, la sostre, la node… pensaríeu que qui ho diu no coneix bé la llengua o que és més inclusiu perquè tot és femení? A mi la meva mare sovint em preguntava si “totes havíem anat d’excursió”… què passa que el món és només de dones? Bé, us deixo un article d’una magnífica lingüista del país, per si encara us queden ganes de reflexionar-hi: http://www.vilaweb.cat/noticia/4153027/20131031/carme-junyent-sacabi-comedia-desdoblar-masculi-femeni.html