L’aposta per un consum responsable ha portat a crear grups de consumidors arreu. Aquests persegueixen l’ideari de transformar el món practicant un altre model de consum, més sostenible socialment i ambiental, trencant la lògica de producció, distribució i consum que impera actualment. Així funciona des de fa catorze anys la Coope Candela, un grup ja consolidat i que es proposa el repte d’ampliar la participació en la seva associació.
La Coope Candela va néixer el 2001 (la primera cooperativa de consumidors a Catalunya, El Brot, es creà el 1978 a Reus) seguint la consigna del moviment antiglobalització que deia ‘pensar global, actuar local’. llavors provenia d’un altre grup de consum, Germinal. el que es pretenia era practicar un consum diferent i transformador, a través de comprar producte fresc i a més incorporant criteris socials i ambientals ètics.
Les cooperatives de consum es defineixen com a agroecològiques. Això vol dir que van més enllà d’un menjar saludable. Aquí és fonamental la vessant social. «La relació directa amb el pagès esdevé primordial», ens explica el Chus, membre de la cooperativa. Per això, es treballa amb pagesos i empreses familiars del camp que tenen una ètica social, en la recerca d’un preu just del producte.
Seguint aquesta línia, tenen clar que l’enemic a combatre és el ‘supermercadisme’. Per ells, en els grans establiments sovint es crea una xarxa desconeguda d’intermediaris on el preu l’acaba marcant el distribuïdor, la qual cosa perjudica els productors. “Nosaltres volem una relació més solidaria, on pactem directament un preu just per als productors. En tot cas, com reconeix el Chus, hi ha un estigma respecte els grups de consum: «un preu just acaba sent major, per tant es genera una visió d’un consum elitista». D’això se n’aprofita de forma perversa el sistema actual: «com mes pobres som, més baratos ens vénen els productes de primera necessitat que consumim.»
Igualment important és el respecte pel medi ambient. «En contra d’una visió liberal de consumir bio només pensant en mi, fem una aposta pels valors socials». Per això, les cooperatives de consum creuen en la sostenibilitat en tot el procés de producció: s’ha de vetllar per l’embalatge, i per la distància del producte: “pot ser molt ecològic un producte que vé del Perú, però si l’hem de portar fins aquí ja no té res d’ecològic”, afirma el Chus.
La participació és la base del treball
En una organització horitzontal com aquesta, la participació de tothom és clau. «Hem d’evitar que això es vegi com un servei, aquest és un dels reptes», reconeix el Chus. «Insistim en que no és obligatori però necessari implicar-se per tal que la Coope tiri endavant». De tota manera, per trobar un punt intermedi que lliurés d’una exigència obligada i una sobrecàrrega, van decantar-se per tenir una persona assalariada que portés la tasca quotidiana que implica la cooperativa. Tanmateix, la presa de decisions és totalment col·lectiva. Els socis (jurídicament són una associació) es distribueixen en diverses comissions: de proveïdors, de comunicació, o de gestió econòmica. A més, hi ha una reunió mensual de junta, i una assemblea periòdica on es convoca a totes les famílies.
Ara són 34 famílies «en aquests 14 anys ha anat variant». En tot cas, veuen la necessitat de créixer: «per tal que els productors els surti a compte vendre a cooperatives, cal que aquestes creixin i per tant hi hagi més demanda de cooperatives d’aquesta mena», afirma el Chus; “hem de plantejar-nos fer un salt per tal que el consum agroecològic esdevingui real”.
Segons la seva anàlisi, necessitarien arribar a un mínim de 40 famílies per tal de trobar un punt d’equilibri i el projecte sigui viable. La quota mensual que paguen les famílies és de 12 euros (11 si es tracta d’una persona sola). Al preu de cost de les comandes se li afegeix un vuit per cent. Amb aquests ingressos, paguen el lloguer mensual de l’espai que tenen a l’Ateneu Candela, es garanteix el sou de la persona alliberada.
Els productes estrella sempre són la fruita i verdura de temporada, com en tots els grups de consum. I el dimecres és el dia del repartiment per recollir les seves comandes fetes durant la setmana. També poden escollir pa, làctics i tot allò que tenen a l’estoc, apart de les comandes periòdiques: una mensual de vedella, o bé pollastre. Compten amb tres proveïdors principals: els horts del centre d’inserció laboral l’Heura, una fruiteria local que treballa amb productes ecològics, i de la pròpia collita d’horts de kilòmetre 0.
A banda de la seva activitat com a grup de consum, es tracten de dinamitzar activitats com ara visites a productors. Diversos membres de l’associació són activistes d’altres iniciatives que comparteixen aquesta visió social. També han participat a la xarxa d’horts urbans de la ciutat, i van ser promotors de l’hort urbà Plantem-nos, del PIC Vallès, hi ha socis de Som Energia.
I si algú vol participar com a consumidor? Hi ha prou amb adreçar-se a l’associació, on se’ls explica la seva filosofia i valors, i se’ls convida a implicar-s’hi. Hi ha un dipòsit de 80 euros (retornable si la família deixa l’associació), s’explica el seu funcionament intern, i se’ls dona d’alta a l’aplicació en línia per fer les comandes (feta amb programari lliure). Òbviament, s’entra a formar part de l’associació amb ple dret de vot i a restar informats de les activitats de la mateixa.
Actualment existeixen a la ciutat quatre cooperatives de consum (Kopikua, Sesta Foresta, i La Resposta de la Cooperativa Integral Catalana), que comparteixen el desig de crear un mercat agroecològic estable a la ciutat. I existeix una xarxa a nivell de les comarques del dos Vallesos anomenada PIC Vallès, que promou una relació més estreta entre consumidors i productors.
Deixa un comentari