Sala de la Jazz Cava, plena de gent i amb seients reservats. L’Alcalde, però, no va poder assistir. Foto: O.V.
Semblava, l’acte, una convocatòria de la CUP o l’Esquerra Independentista; com a mínim, del moviment assembleari Procés Constituent. Però no. Mirant de més a prop, rotunda sorpresa! Res d’esquerranisme. Tret de l’enigmàtica presència dels Iai@flautes-Terrassa, tot molt institucional i molt de gent d’ordre i fins i tot de govern a diversos nivells durant temps i fins i tot actualment: UGT-Vallès Oc., CC.OO.-Vallès Oc., PSC-TRS, ERC-TRS, ICV-EUiA i els ja citats Iaioflautes. Entre els debatedors o ponents (no s’especificava al cartell convocatòria quin era el caràcter de l’acte), en Joan Rigol, demòcrata i cristià, expresident del Parlament de Catalunya durant temps encara d’hegemonia cultural i control polític aclaparadors de la dreta regionalista i avui coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Foto: O.V.
L’Alcalde de la ciutat, tot i no aparèixer al cartell com a ponent ni amb cap altra funció, va creure necessari demanar disculpes i excusar la seva absència per imponderables, segons la presentadora de l’acte. De qualsevol manera, el nombre de regidors presents no era menyspreable. A la tarima, en Joan Carles Gallego, secretari general de la CONC; Josep Santcristòfol, secretari comarcal d’UGT; Josep Vendrell, diputat d’ICV al Parlament (substituint l’anunciat Joan Coscubiela, que no va poder arribar); Ferran Pedret, diputat al Parlament del PSC; Joan Tardà, diputat al Congrés de Diputats a Madrid, per ERC; Marcel Mauri, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, i en Josep Ferrer, membre de la plataforma Iaioflautes. Com es pot constatar, un esforç organitzatiu considerable, un nivell de representació de la major alçada i, considerant les expressions i opinions polítiques a l’estrada i dintre la sala, tota una declaració de principis. Quins? Amb quin objectiu? Res de més concret que el genèric i abstracte “Decidim decidir-ho tot” de l’anunci, especialment en boca de la gent citada.
L’eventual participació de l’assistència també estava prevista. A l’entrada, es repartia un paper imprès on els assistents podien anotar, junt amb el nom, preguntes dirigides al o als ponents del seu interès. A la fi, però, quasi no van fer falta, ja havien passat dues hores senceres des de l’inici i la sala de la Jazz Cava, plena al començament, donava ja mostres evidents de debilitat i fatiga.
El debat
Bé, el presentador i moderador, l’Òscar, professional de la televisió terrassenca, va començar anunciant que es tractaria d’un “diàleg més que d’un debat”. Cap sorpresa per a ningú. En principi, tothom està d’acord en la defensa de la proposta de trobada: decidir-ho tot. Les diferències, més aviat parlaven de matisos en el com i les formes. Els enemics, si aquest concepte fos de rebut en un ambient i bon rotllo com el que es va viure dijous 18 de setembre a la Jazz Cava, el mateix dia que es votava el referèndum a Escòcia, devien de ser fora.
Públic esperant a l’entrada de la Jazz Cava, el dijous 18 de setembre a les 19 hores. Foto: PV
Tot i així, i malgrat el caràcter institucional i de bon gust (pel local, es diu, on han actuat alguns dels i les jazzistes de més anomenada al món, i que garanteix un so bo i segons com un ambient fins i tot una mica o molt “cool”), algunes diferències sí es van deixar veure. Per exemple: tothom va destacar el caràcter clarament “democràtic” del govern de la Gran Bretanya, en aquest cas sí, comparat amb l’espanyol, menys el senyor Pedret, del PSC, qui va defensar que “no n’hi ha una única Espanya” i que a l’Estat Espanyol també hi podria haver un govern democràtic. Això segur que és veritat. Ara, l’actual i eventual alternativa al govern del PP no ha deixat fins ara de pronunciar-se “contra el derecho de autodeterminación”, com va afirmar literalment l’anterior secretari del PSOE, el senyor Rubalcaba, no fa massa temps, i sembla ser el full de ruta del nou líder. Això mateix denuncià en Santcristòfol en recordar que el dret d’autodeterminació ha estat sempre una reivindicació de l’esquerra, un dret que “no té res a veure amb el nacionalisme”, afirmà, i que “s’ha de mantenir com a ideari de l’esquerra”.
També hi va haver unanimitat en el reconeixement de que hom viu una època, des de fa dècades, en la qual la “dreta està fent un procés de deconstrucció a tota l’UE” d’allò que es coneix com a Estat del Benestar Social, o com afirmà un altre ponent: “les nostres polítiques han estat derrotades, i no ho hem acabat d’entendre”. Però només el representant d’ERC va denunciar que han estat les pròpies forces d’esquerres les que han permès que això passés en acceptar una “democràcia low cost” durant la transició i després. I proposà molt concret i urgent: “tenim pressa, molta, ara ja parlem de mesos, i la via és fer avançar el procés posat en marxa”.
Millor o pitjor el debat, en resum, el currículum vitae dels assistents és prou conegut, el que han fet i fan i el que diuen també. Potser que aquest debat tingui a veure quelcom més amb les eleccions municipals que no pas amb la marejada i més que eventual consulta del 9N i el dit de Dret a Decidir? Sigui com sigui, el desenvolupament dels esdeveniments en les properes setmanes, tot indica, serà decisiu per al futur del país i podria ser el moment dels canvis històrics en les correlacions de forces que des de fa mesos s’anuncien; l’esclat definitiu de la tan unànimement reconeguda crisi de la política, la democràcia, els partits i la representació institucional, amb conseqüències també a Terrassa i Comarca.
Sebastià Garbí
Deixa un comentari