En resposta a l’article publicat al diari La Torre del Palau el 27 de febrer, on el portaveu de Ciutadans parla sobre la gestió de l’aigua, com a Taula de l’Aigua de Terrassa hem de dir que el debat SÍ s’ha de centrar en quin model de gestió vol la ciutadania de Terrassa, si públic o privat, i que aquesta té dret a escollir i decidir.
La Taula de l’Aigua de Terrassa demana al partit Ciutadans que abans de fer acusacions parlant de “populismes que volen destruir-ho tot” haurien d’informar-se i parlar amb totes les parts implicades, no només amb l’empresa privada Mina d’Aigües de Terrassa, S.A.
Aprofitar el “know-how”, el factor humà i tècnic, és compatible amb una gestió pública. És qüestió de voluntat política. Aquest aspecte podria quedar garantit amb la subrogació de la plantilla i el manteniment, com a mínim, de les mateixes condicions econòmiques i laborals que tinguin fixades en el conveni col·lectiu.
Des de la Taula de l’Aigua defensem la Gestió Pública perquè:
Estem davant un monopoli natural, en el qual la competència i lleis del mercat només funcionen en el moment de la concessió. Després és un “negoci rodó”, sense competència.
L’aigua és un bé imprescindible per a la vida amb el qual no s’ha de fer negoci, i dir això no és fer populisme.
L’objectiu de l’empresa privada és la maximització de beneficis i el repartiment de dividends entre els seus accionistes, la qual cosa comporta opacitat, encariment, descuidar les inversions en infraestructures, i altres repercussions mediambientals.
Demanem una gestió pública d’un bé comú amb control de la ciutadania, amb els objectius de millorar la qualitat de l’aigua, no encarint-la, mantenir òptimament l’estat de la xarxa i garantint l’accés universal perquè és un dret reconegut per les NNUU, més enllà de la caritat en forma de fons socials. Afegir que en l’actualitat, el 90 % de les ajudes econòmiques de la Tarifa Social de l’aigua van a càrrec de l’Ajuntament de Terrassa, i només el 10 % ho aporta la Fundació Mina.
Senyors del partit Ciutadans, cal mirar la realitat més allà d’interessos particulars:
- Sabien que les pèrdues d’aigua (eficiència) a Terrassa arriben al 25 %, enfront d’empreses de gestió pública municipal com per exemple, Mataró, on només són del 8 % ?
- Sabien que a Terrassa encara queden sense substituir més de 400 Km de canonades de fibrociment, que són un dels motius principals d’aquesta pèrdua d’aigua?
- Sabien que l’ànima de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa quasi ha desaparegut i ara qui controla la gestió de l’empresa és Agbar (Suez), la mateixa que controla el 80 % de la gestió de l’aigua a Catalunya ?
- Sabien que la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la controla Agbar i que és , segons un estudi de FACUA, la capital espanyola on les tarifes de l’aigua, de lluny, són les mes cares de l’Estat Espanyol ?
En només l’últim any el rebut de l’aigua va pujar un 16 %, i des del 2007 al 2014 l’increment ha arribat al 45,8 %, que triplica l’augment dels salaris per aquest mateix període de temps , segons una informació d’El Periódico.
Afegir que els ciutadans de Montornès, Arenys de Munt, París o Berlín, entre d’altres, han optat darrerament per la municipalització, i d’altres com Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat, estan demostrant una gestió transparent i eficient.
Senyor Javier González, l’emplacem a un debat públic i seriós sobre quina gestió, si pública o privada, és la que més convé a la ciutat de Terrassa, més enllà del populisme, ara sí, al què ens tenen acostumats tots aquells que eviten la transparència i la defensa del Bé Comú.
TAULA DE L’AIGUA DE TERRASSA
Deixa un comentari